L’Alt Llobregat és ben viu

L'auge de les CUP a Bages i Berguedà no s'explica sense el passat cooperativista de l'anarcosindicalisme del segle passat
Representants de la CUP Berga i membres del Casal Panxo
Representants de la CUP Berga i membres del Casal Panxo

Al carrer Mossèn Huch de Berga va néixer el guerriller antifranquista Marcel·lí Massana, conegut pel sobrenom Panxo. Al número 19 del mateix carrer hi ha el Casal Panxo, bressol, juntament amb l’Ateneu Llibertari, de la Candidatura d’Unitat Popular que ha guanyat les darreres municipals a la capital del Berguedà. Tant la futura alcaldessa, Montse Venturós, com la segona de la llista cupaire, Anna Alsina, van començar la seva militància a l’esquerra independentista a aquest Casal. La primera tenia 14 anys i la segona 16. Venturós també va ser membre de l’organització Alerta Solidària, i Alsina, de Maulets. Durant el franquisme, Massana també va viure a la masia Recaus de Sallent, que avui dóna nom al casal popular de la població bagenca. L’ateneu sallentí tenia mil socis l’any36.

Els ateneus, la casa del poble, responien a les necessitats de la classe obrera per fomentar l’afecte entre els socis i per elevar la intel·lectualitat dels qui els freqüentaven, a partir lectures, classes de dibuix industrial i primeres ensenyances per adults i infants. Van proliferar al Bages i al Berguedà per la implementació de la indústria minera, tèxtil, forestal i agrària en aquest territori. “És una mica la funció que estan intentant recuperar. Cobrien necessitats socials sense estar pensats per al consum, i també com a organització, quan els sindicats eren il·legals, els treballadors es reunien als ateneus”, apunta Erial Medina, de Puig Reig i afiliat a la CNT de Manresa. Bona part de la militància de la CUP es forja als casals i ateneus.

“Els avis de gairebé tots nosaltres vivien de la mina i del tèxtil. El meu besavi era miner i de la CNT”, explica l’historiador Iván Sánchez, número vuit a les llistes de la CUP de Berga aquest 24-M. “L’any 77, Carbons de Berga volia fer un ERO de gairebé 500 treballadors d’uns 1.600, i la plantilla va aprofitar un torn per tancar-se a la mina. S’hi van estar dies. Les dones es van organitzar en comitès per donar informació i menjar. La lluita social, de classes, la tenien molt clara”, apunta Sánchez, qui milita a la CUP “per la seva vessant social i no només la independentista”.

LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA

(Visited 105 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari