Cada dia, La Vanguardia inclou un quadernet central de 16 pàgines, fins fa poc diferenciat de la resta del periòdic pel color salmó del paper i ara identificable només per una cinta d’aquest color i la capçalera “Viure”. Aquesta secció inclou en la seva doble pàgina central (Gent) informació de famosos, luxe, moda, estil…, també dues pàgines de passatemps, dues més de programació televisiva i una secció dedicada al temps.
Però el més significatiu del “Viure” són, és clar, les seves primeres pàgines que, a manera de miscel·lània, es fan ressò de qüestions d’actualitat. No estan subjectes a temàtiques o territoris concrets, encara que es refereixen sobretot a afers de societat i d’àmbit català, inclosos successos.
Propaganda municipal
I en aquest context és on es publiquen les notícies sobre Barcelona -la primera plana del quadernet s’erigeix en una “portada bis” del diari per la rellevància dels seus titulars- i on es genera l’espai d’interacció entre la Barcelona concebuda i executada per Xavier Trias (el seu partit, el seu equip de govern, els seus aliats i còmplices) i els lectors, on “Viure” desenvolupa el seu relat barceloní.
Pluja d’elogis
En el marc d’aquest relat apareixen dos camps diferenciats, però entrellaçats i retroalimentats. Un d’ells es construeix amb notícies sobre Barcelona, no directament referides a actuacions de l’Ajuntament però que reforcen o nodreixen el seu discurs, gairebé sempre destacant la rellevància de la capital catalana. “Barcelona anticipa el futur de les ciutats”, “Barcelona manté el seu prestigi”, “Barcelona exporta el seu urbanisme”, són alguns dels titulars que il·lustren aquesta construcció de la imatge.
No obstant això, no és aquest el nucli dur de la narrativa de “Viure”. La Casa Gran, les seves realitzacions, els seus projectes, les seves obres (en sentit literal) són la matèria primera del fresc de la Barcelona de Trias. En ell, llueixen esplèndides les reformes urbanes en curs, que concerneixen vies principals del centre o que aspiren a noves centralitats, com és el cas de la reforma de Glòries.
“Les Glòries ja es veuen”, “La nova Diagonal va prenent forma”, “La Diagonal serà un gran parc cada diumenge”, “Les reformes urbanístiques revaloritzen carrers principals”, “L’ús ciutadà de la Diagonal i el passeig de Gràcia costarà 12.000 euros cada diumenge”… són alguns dels titulars d’aquestes notícies, en les quals se cita freqüentment Antoni Vives, el regidor d’Urbanisme. En les informacions sobre la Diagonal, s’utilitza com a barem d’èxit del projecte l’increment de la demanda d’ocupació de locals comercials.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER DE EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
