El nacionalisme germànic tenia un gust contrastat per l’escenografia, el ritual, la grandiloqüència estètica, l’esoterisme i el sacrifici redemptor. Visitant la Baviera del rei Lluís II (anomenat el “Rei foll”) trobem nombroses mostres històriques d’aquesta filosofia político-religiosa que va impregnar una part de les societats europees dels segles XIX i XX. Una de les construccions més emblemàtiques d’aquest període és el Walhalla, el temple erigit sobre el Danubi en honor de les “glòries germàniques”. Una altra és el Fiestpielhaus, edificat a la ciutat de Bayreuth per a la representació de les espectaculars òperes mitològiques de Richard Wagner, protegit de Lluís II.
Jordi Pujol, que va estudiar a l’Escola Alemanya de Barcelona durant la II Guerra Mundial, sempre ha estat molt influenciat per aquesta “cosmovisió” germànica del nacionalisme, tradicionalment oposada a la “cosmovisió” nacional francesa, basada en el racionalisme social que va triomfar amb la Revolució del 1789. La grandiositat del Teatre Nacional de Catalunya, el “temple sagrat” del Born, el simbolisme místic i patriòtic de Montserrat o el discurs del Museu d’Història de Catalunya són herència d’aquesta èpica de matriu germànica. També s’incardina en aquesta “cosmovisió” màgica el fet que Jordi Pujol requerís molt sovint els serveis de la ‘bruixa’ Adelina per netejar-lo dels mals esperits.
Divendres passat, vaig assistir a la compareixença de l’expresident Jordi Pujol al Parlament de Catalunya. Més enllà de les “troles” que va encolomar als diputats sobre l’origen de la seva fortuna emergida a Andorra i dels seus eixordadors silencis sobre totes i cadascuna de les preguntes que se li van formular, em quedo amb dos detalls:
· Jordi Pujol va explicar als diputats que quan tenia 28 anys es va capficar en una “obsessió” –segons expressió del seu pare Florenci- que després marcaria la seva vida: “Construir Catalunya” i “fer país”
· Que tota la seva acció de govern al llarg de 23 anys es va inspirar en aquesta “obsessió” juvenil i que estava globalment satisfet de la feina feta
Escoltant el seu striptease en directe, se’m va encendre la llum: a Catalunya hem deixat que un boig –això sí, carregat de quartos- hagi governat els nostres destins. Durant 23 anys, la Generalitat ha estat en mans d’un paio sonat com un timbal que ha jugat amb la societat catalana per fer realitat el “seu” projecte vital, elaborat quan tenia 28 anys! Tots hem ballat al so del seu flabiol!
Per fer prosperar aquesta bogeria en el marc d’un sistema democràtic només hi ha una manera d’aconseguir-ho: subornant a tort i a dret. És a dir, fent córrer diners i comprant voluntats i adhesions: empresarials, mediàtiques i culturals. En aquesta tasca tan colossal com demencial calen uns recursos econòmics ingents, que només es poden aconseguir a través del robatori, l’extorsió, la corrupció o la subvenció.
És per això que Jordi Pujol va convertir la Generalitat en una gegantina maquinària on es promovia i s’emparava el delicte al servei de la “causa superior”, que no era altra que el “seu” projecte personal, elaborat quan tenia 28 anys. Jo no dic que ho fes d’una manera conscient i perversa: era la conseqüència “natural” de la implementació a la vida quotidiana de l’estratègia de domini que portava al cap.
Divendres, 26 de setembre, Jordi Pujol va explicar planerament la seva follia als diputats. A més, la portava escrita. D’aquí, l’atac d’ira que va exhibir després que els portaveus de l’oposició l’acusessin d’haver engendrat un règim terriblement corrupte, del qual la seva família se n’havia aprofitat especialment. Aquest “heroi germànic” no podia admetre la veritat, s’hi va regirar amb violència i per això va explotar en un devessall d’exabruptes i d’amenaces apocalíptiques.
El Parlament de Catalunya es va transformar, durant tres hores, en el teatre wagnerià de Bayreuth. La tragèdia que s’hi estava escenificant era terrible, espectacular i commovedora: la demolició i les convulsions d’un home que es creia predestinat a la glòria eterna… i que ha acabat sent investigat per la Fiscalia Anticorrupció per amagar diners a Andorra.
