En l’últim butlletí electrònic del Centre d’Estudis Jordi Pujol hi apareix un article signat pel periodista Josep Maria Puigjaner contra la corrupció i, més específicament, contra la corrupció política. Si tenim en compte que dos dels fills de l’expresident de la Generalitat -Jordi i Oriol- estan immersos, actualment, en causes judicials relacionades amb tràfic d’influències, suborn i blanqueig de diners procedents de comissions, resulta, com a mínim, xocant la publicació d’aquest article.
La tesi de Josep Maria Puigjaner és que la corrupció és inherent a la condició humana, i posa com a exemple les punyents denúncies que feia el poeta Marcial durant l’Imperi romà. I afirma: “Si la corrupció ha existit en totes les èpoques conegudes per la història, la pregunta que sorgeix és si hem de claudicar, si hem de desistir en la lluita per eradicar-la o, si més no, minimitzar-la. La resposta és, evidentment, no. Encara que el fet de delinquir i de practicar la corrupció ha resultat consubstancial a una naturalesa humana imperfecta pel seu caràcter contingent, l’home, la persona humana continua el seu procés evolutiu cap a cotes de conscienciació superiors a les adquirides fins al dia d’avui, tant en el terreny individual com en el col·lectiu”.
En el cas concret de Jordi Pujol Ferrusola, el problema no és “minimitzar” la corrupció. El problema és que la ressonància que tindrà la investigació que ha endegat el jutge Pablo Ruz sobre els seus comptes en paradisos fiscals serà “màxima” i d’això l’expresident n’és molt conscient.
