De les mines de Sallent i Súria s’extreuen uns dos milions de tones anuals i ICL ha anunciat un programa d’inversions de 200 milions d’euros amb l’objectiu de duplicar la producció. Les seves principals competidores són empreses del Canadà, Rússia i Bielorússia, que concentren bona part de les reserves d’aquest preuat mineral.
No obstant això, l’extracció de potassa causa greus estralls en el medi ambient, a causa del seu elevat contingut salí i els residus que genera. Això és especialment evident a la comarca del Bages, on ICL -que opera a través de la seva filial Iberpotash- és responsable de la contaminació dels aqüífers i de tres enormes muntanyes artificials amb deixalles de l’explotació: Vilafruns, la Butjosa i el Cogulló, que acumulen més de 70 milions de tones.
DUES SENTÈNCIES DECISIVES
Des de fa anys, els veïns i els ecologistes de la zona reclamen solucions per pal•liar aquest desastre mediambiental. No obstant això, els amants de la natura disposen de la fèrria oposició dels sindicats, també la CGT, que -per pressió de l’empresa- esgrimeixen que els llocs de treball a les mines corren perill si es prioritzen els valors ecològics.
Un d’aquests veïns, el doctor en dret Sebastià Estradé -molt conegut pels seus treballs de divulgació sobre l’astronomia entre els joves-, fart de suportar el desastre que provoca Iberpotash, ha decidit acudir als tribunals. I ha guanyat. Dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l’última del passat 15 d’octubre, li han donat la raó en la seva exigència que es compleixin les lleis catalanes i europees en matèria de medi ambient, en especial pel que fa referència a la descomunal muntanya de residus del Cogulló.
Si decidís executar la sentència, cosa que no ha fet, Sebastià Estradé podria paralitzar immediatament l’extracció de potassa a la mina de Sallent. En canvi, els sindicats van organitzar, el passat dia 2, una manifestació a Manresa en defensa de la continuïtat de les mines, que, en aquests temps d’aguda crisi industrial, s’han convertit en la taula de salvació de l’ocupació a la comarca. Iberpotash dóna feina, de manera directa i indirecta, a uns 1.200 treballadors i a la mina de Sallent hi treballen 600 obrers.
BRUSSEL•LES INTERVÉ
Les pretensions de Sebastià Estradé i dels veïns que li donen suport són molt raonables: que cessi l’abocament de deixalles al Cogulló i que l’empresa Iberpotash posi en marxa un pla de restauració de les muntanyes artificials. No obstant això, la Comissió Europea també s’hi ha implicat i ha iniciat una investigació sobre el terreny. En aquest cas, Brussel•les vol determinar si la Generalitat ha afavorit Iberpotash amb inversions públiques que desvirtuen la lliure competència. Només per pal•liar els efectes de la salinització dels aqüífers i dels rius de la zona es calcula que, en els últims anys, la Generalitat s’ha gastat uns 200 milions d’euros.
El conflicte ecològic del Bages posa a prova la bona sintonia entre Convergència Democràtica i les autoritats israelianes. La multinacional ICL es considera «maltractada» a Catalunya i, en veu baixa, critica la poca efectivitat del Govern de la Generalitat. Per la seva banda, el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha denunciat la «persecució» que, al seu parer, pateix la multinacional israeliana.
LES EXIGÈNCIES D’IBERPOTASH
Una solució parcial podria venir del tancament anunciat de la mina de Sallent, que està esgotada i que és la causant dels abocaments al Cogulló. Iberpotash té previst concentrar les extraccions a Súria, però per seguir endavant amb el seu projecte d’inversions Phoenix exigeix a les autoritats catalanes la construcció d’una nova via fèrria que connecti el Bages amb el corredor mediterrani de l’AVE per donar sortida a les exportacions de potassa cap als països de l’Europa central.
La multinacional israeliana té un altre front obert amb les empreses espanyoles que es dediquen a l’extracció i comercialització de sal, associades a la patronal AFASAL. Aquestes empreses han denunciat davant la Comissió Nacional de la Competència (CNC) que Iberpotash fa dúmping en no respectar les normatives de medi ambient, fet que li permet vendre els seus productes per sota del preu de mercat.
