“Economia, política i ciutadania” és un llibre publicat recentment per l’associació Economistas Frente a la Crisis on s’hi fan propostes per completar l’etapa de reformisme y de progrés, i fer front als grans reptes que tenim plantejats per assolir i consolidar els necessaris equilibris econòmics i socials.
L’associació te tres objectius fundacionals: contribuir a que el pensament progressista no perdi la iniciativa i guanyi el futur; impedir que el llenguatge sigui tergiversat i recuperar per a la societat els coneixements de les ciències socials i l’economia; posar aquest coneixement al servei dels ciutadans, més enllà de qualsevol ideologia o interessos que no siguin els de l’estat del benestar, l’equitat social i econòmica; i tot això assolir-ho amb independència de partits polítics, institucions polítiques, socials o econòmiques.
Palesa la pertinència d’aquests objectius la utilització de la ideologia en la crisi del 2008 quan del desballestament dels serveis públics en deien austeritat, de la desregulació en deien reforma, o que el dèficit públic va provocar la crisi, essent al revés. Quan es va amnistiar a grans defraudadors fiscals i amb el diner públic es van salvar als accionistes dels bancs deixant penjats als titulars de les hipoteques mentre la desigualtat creixia. Polítiques emparades en ideologia per emmascarar la realitat. Com deia Rafael Chirves a Crematorio: quan una idea no et deixa veure la realitat, no son idees son mentides.
Amb el govern de progrés de 2019 a Espanya va començar un canvi de rumb amb una de les legislatures més productives i progressistes de la democràcia, malgrat les greus conseqüències de la pandèmia de covid-19, de la crisis energètica, i de les guerres d’Ucraïna i de Palestina. Malgrat, també a la catastrofista visió de l’oposició conservadora com descriu amb precisió Jorge Baradit a La Constituyente (2022): “si no tenim el timó enfonsem el vaixell. Total, nosaltres no ens ofegarem”. En aquest entorn, amb més o menys errors, s’han millorar de forma important els drets i les condicions de vida dels ciutadans i s’han assolit unes dades macroeconòmiques més bones que la mitja dels països europeus.
Per aquestes raons des d’Economistas Frente a la Crisis es fan propostes per la consolidació de les reformes fetes, el seu aprofundiment i per a reformes estructurals pendents. En un marc de canvi de paradigma que va des de l’ajust fiscal d’abans de la pandèmia, al dèficit públic i l’endeutament que faci falta per la recuperació després de la pandèmia, del desballestament de l’Estat del Benestar a recuperar el valor de lo públic i fins a mesures federalitzants de l’UE amb els Fons New Generation i la mutualització del deute.
Entre els temes tractats torbem en el llibre: propostes per el canvi de model productiu i la digitalització, la transició de l’aglomeració urbana a gestionar ecosistemes urbans; la transició ecològica justa , involucrant a tota la societat i territoris; l’impuls de la tercera transició de la cura , la igualtat de gènere i l’equilibri vida/treball de les persones cuidadores i el tractament de la immigració, la natalitat i les pensions com un factor equilibrador.
Compren també algunes referències a reformes estructurals proposades per una dècada de progrés que consolidi un esperit regeneracionista i democràtic, recuperant lo públic, les empreses i les institucions, reequilibrant el paper de l’Estat i el mercat, del treball i el capital, de la democràcia i els poders econòmics i la igualtat social i de gènere, com: la reducció de la temporalitat del treball i la revalorització del SMI i de les pensions.; les reformes que equilibrin el paper del treball en les relacions col·lectives de treball, i també les relacionades amb la democratització de les empreses; el dret a l’habitatge amb una urgent la iniciativa pública en l’habitatge de lloguer i en plans de rehabilitació i d’eficiència energètica, i la planificació de infraestructures urbanes que responguin a les necessitats de la vida quotidiana i de gènere.
La modificació de la focalització dels tipus d’interès en la regulació de la demanda i la inflació, quan són el marges empresarials una de les causes bàsiques de la inflació. Acostar els marges de recaptació tributària a la mitja dels països de l’UE, garantia de les prestacions socials. L’activació d’òrgans públics reguladors sectorials dels mercats amb oligopolis, com exemple l’energia. I, després dels efectes devastadors de la pandèmia, recuperar la sanitat pública, perquè sense salut no hi ha vida ni economia.
