El pròxim 13 de juliol sortiran de Salt els autocars que formen la caravana Obrim Fronteres. Aniran fins a Ventimiglia, la població italiana on es concentren molts immigrants que intenten passar a França però sovint són retornats per les forces de seguretat d'aquell país. Els centenars de persones que viatjaran en aquesta caravana solidària denunciaran la política xenòfoba que està aplicant el govern italià des que Matteo Salvini, dirigent de la Lliga, n'és vicepresident i ministre de l'Interior.

La seva denúncia, però, no es limita a la Itàlia de Salvini. "Aturem els peus a l'Europa fortalesa!", reclamen en el cartell de difusió de la caravana. Al seu Manifest recorden que "Europa no pateix una crisi migratòria sinó una crisi de valors". Què n'ha quedat d'aquella Europa, model de defensa dels drets humans, enveja dels que vivien i viuen encara sota sistemes autoritaris i antidemocràtics?

De l'Alemanya on Angela Merkel va obrir els braços al milió de persones que fugien de la guerra de Síria ara fa tres anys hem passat a la que vol construir a la frontera amb Àustria centres de control dels immigrants per retornar-los als països per on van arribar al continent. Mentre, Itàlia i Malta es neguen a acceptar que els vaixells de les ONGs que rescaten migrants al Mediterrani els desembarquin al seu territori, Espanya ha acceptat que les embarcacions Aquarius, de Metges sense Fronteres, i Sos Méditerranée i Open Arms, de Proactiva Open Arms, traslladessin a València i Barcelona les 700 persones que els governs italià i maltès han rebutjat els darrers dies.

El Consell Europeu que, els passats 28 i 29 de juny, va debatre la qüestió de la immigració va estar més pendent de satisfer els interessos dels xenòfobs de la CSU alemanya que posaven en perill la continuïtat del govern de Merkel que dels valors solidaris i humanitaris que se suposa que fonamenten la Unió Europea.

Així les coses, i quan el rebombori d'aquest debat no s'adiu amb una realitat on les arribades de migrants s'han reduït vint vegades en relació al 2015, cada cop s'escolten més veus avergonyides del paper europeu en aquesta "crisi de valors". "L'últim que apagui el llum", diuen ja alguns. D'altres, com l'expresident del Parlament europeu, l'alemany Martin Schultz, demanen, ara, "una contrarevolució progressista que faci front al replegament nacionalista i el fragor populista que campa per Europa".

Hi serem a temps?