El ple ha donat llum verda a l’informe que avalua la implementació de la directiva europea de Serveis de Comunicació Audiovisual als estats, que inclou una esmena introduïda per l’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, on s’exigeix “l’accessibilitat a través del doblatge, subtítols i audiodescripció […] en totes les llengües del territori on es presta el servei de comunicació”.

En aquest sentit, ERC considera que l’informe posa de manifest que la llei audiovisual espanyola és “clarament insuficient” i confia que el document pressioni a l’Estat per “redoblar esforços”.

El document defensa que la directiva ha de tenir “un paper clau en l’estructuració d’un ecosistema audiovisual europeu basada en la protecció de la diversitat cultural i lingüística”. És per això que Riba considera que l’esmena introduïda és “crucial”, ja que demana -posant l’exemple de Catalunya- que “tots els continguts audiovisuals hagin d’estar disponibles en català mitjançant diferents sistemes d’interpretació”.

En relació amb aquesta qüestió, l’eurodiputada d’ERC denuncia la “inacció” per part de l’Estat a l’hora de transposar la directiva europea. De fet, la Comissió ja va obrir un expedient a Espanya l’any 2022 per no implementar-la -la directiva comunitària data de 2018-, una actuació que va acabar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Va ser precisament arran d’aquest avís que el govern espanyol va acabar impulsant la Llei General de Comunicació Audiovisual, tot i que Riba comenta que aquesta “no recull l’esperit de la directiva europea”.

La entrada L’Eurocambra aprova l’esmena que pot obrir la porta a garantir el català en la futura producció audiovisual emesa a Catalunya se publicó primero en El Triangle.

És una esmena que, segons els republicans, beneficia els grans grups audiovisuals i perjudica les petites productores, que representen 1.000 llocs de treball a Catalunya. El govern espanyol, però, no pensa el mateix.

El diputat d’Esquerra al Congrés dels Diputats, Joan Margall, ha assegurat que no deixaran “tirats” al sector i a la producció independent de Catalunya i ha carregat contra els socialistes per arribar a un acord amb els populars i Ciutadans en l’esmena. “Amb aquesta maniobra amb la dreta, vostès s’estan carregant que puguin sortir moltes més pel·lícules com Alcarràs”, ha dit.

Per part del govern espanyol s’ha manifestat la ministra d’Economia, Nadia Calviño, qui ha considerat que és una norma que “aixeca passions” i que “és molt difícil aconseguir l’equilibri”, però creu que ho han aconseguit.

El govern espanyol i Esquerra van arribar a un acord: garantir un mínim de 15 milions a l’any per a la producció de contingut en català i en la resta de llengües cooficials de l’Estat i la creació d’un fons públic que asseguri el doblatge al català de sèries de plataformes internacionals.

La entrada El PP permet l’aprovació de la llei de l’audiovisual, però amb el no d’ERC se publicó primero en El Triangle.

Així, els diners que es recaptin es destinaran a la campanya de Plataforma per la Llengua que té l’objectiu de treballar “perquè les plataformes incorporin les pel·lícules, sèries i documentals que ja estan disponibles en català, però que encara no inclouen als seus catàlegs”. Segons l’entitat, s’ha “constatat” que en aquestes plataformes “el català és residual i que no s’hi inclouen gaires dels continguts que ja s’han doblat prèviament a la nostra llengua”.

D’altra banda, l’organització en defensa del català ha anunciat que “ha presentat al·legacions i exigit canvis en el preacord” de la llei audiovisual espanyola juntament amb l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, per tal de garantir que el català és present “a través de la producció pròpia” i també “del doblatge i la subtitulació dels continguts de més èxit”.

La entrada Els supermercats Bonpreu i Esclat se sumen a la campanya de Plataforma per la Llengua se publicó primero en El Triangle.

Ara mateix la normativa comunitària ja estableix que les plataformes hagin de reinvertir un 5% dels ingressos al finançament d’obra europea. Això suposa uns 140 milions d’euros, i Esquerra negocia amb el govern espanyol quina part hauria de ser en català, euskera o gallec. Segons l’ACN, la Moncloa s’ha obert a establir que sigui un 0,7%, és a dir uns 20 milions d’euros anuals.

La quota del 6% que va anunciar Esquerra fa 15 dies només l’hauran de complir les plataformes amb seu a l’estat: Movistar i Filmin. En paral·lel a tot això, la nova llei de l’audiovisual també establirà un fons per a traduccions al català i obligarà les plataformes a incloure l’opció de doblatge o subtitulació en català al menú, sempre que existeixi.

La entrada ERC admet que no es pot obligar les plataformes a fixar quota en català se publicó primero en El Triangle.

“Si no les protegim des de l’Estat, qui ho farà?”, ha manifestat. És per això que ha volgut avançar que el govern espanyol té pensat garantir una protecció d’aquestes llengües, que és el que li demanen els partits catalans que hi ha al Congrés dels Diputats i també el Govern. Així mateix, el ministre s’ha compromès a respectar les competències de les comunitats autònomes i la Constitució en la nova llei de l’audiovisual.

Segons Iceta, el món audiovisual desborda “fronteres” i això es converteix en un motiu més per protegir àmbits lingüístics més “reduïts”. Iceta ha promès que el govern espanyol “ajudarà” a la producció de les “llengües espanyoles que no siguin el castellà”. Segons ell, és perfectament compatible tirar endavant polítiques que facin del castellà una llengua encara més gran i alhora protegir llengües com el català, l’euskera o el gallec.

La entrada Iceta assegura que es vol protegir el català en la nova llei de l’audiovisual se publicó primero en El Triangle.

Així doncs, les negociacions entre el Govern central i ERC s’han reprès i, segons fonts de la Moncloa, tot i que la llei s’havia d’aprovar al Consell de Ministres d’aquest dimarts, finalment no ha sigut així. D’altra banda, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha anunciat aquesta tarda que el grup parlamentari republicà ha reobert les converses sobre l’assumpte, de la mateixa manera que ha fet l’Executiu català amb el central.

Abans que es reprengués la negociació, la portaveu d’ERC al Parlament, Marta Vilalta, va descriure l’esborrany de la llei com un “atac” cap al català, i va proposar un “front comú” d’oposició al projecte, convidant tots els partits que defensen la llengua a unir-se.

La entrada El Govern central ajorna la llei audiovisual per negociar amb ERC se publicó primero en El Triangle.

El text legal, elaborat pel Ministeri d’Assumptes econòmics i Transformació Digital, encapçalat per Nadia Calviño, respon a una transposició de la directiva europea, i encara que estableix un percentatge mínim d’obres en castellà, no passa el mateix en el cas de les llengües cooficials com el català, el basc i el gallec.

Concretament, la llei estableix que “els prestadors de servei de comunicació audiovisual televisiu lineal reservaran a obres audiovisuals europees a l’almenys el 51% del temps d’emissió anual de la seva programació. Com a mínim el 50% de la quota prevista en l’apartat anterior [el 51% esmentat] es reservarà a obres en la llengua oficial de l’Estat o en alguna de les llengües oficials de les comunitats autònomes“.

El text afegeix, pel que fa a les plataformes digitals com Netflix, que un 30% del seu catàleg ha d’estar dedicat a obres europees i que, d’aquest percentatge, “com a mínim el 50% serà reservat per a produccions en castellà” o “en alguna de la resta de llengües de l’Estat”. D’aquesta manera, les plataformes podran escollir entre una llengua o una altra en comptes d’establir percentatges per a cadascuna, tal com han reclamat la Generalitat i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).

Precisament, el CAC ha exigit que es mantinguin les competències que fins ara tenia, però aquesta demanda tampoc es troba en la llei elaborada pel Govern d’Espanya, que assenyala la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) com a principal responsable del control dels continguts audiovisuals.

Segons el mitjà citat, el projecte de llei permet que les autonomies intervinguin en la protecció de les seves llengües únicament en les televisions autonòmiques: “Les comunitats autònomes amb llengües oficials podran regular obligacions addicionals per als prestadors de servei públic de comunicació audiovisual televisiu d’àmbit autonòmic“. A més, En aquest cas també serà responsabilitat de cada autonomia el “control i seguiment” de l’obligació de promoure les obres europees.

La entrada La llei audiovisual no protegirà el català com demana la Generalitat se publicó primero en El Triangle.