El primer intent de promoure aquesta doble acusació el va iniciar la Federació Espanyola sota el mandat de Luis Rubiales i va ser rebutjat pel jutge del cas. El que sorprèn, o no tant, és que el seu successor interí, Pedro Rocha, hagi encarregat als seus serveis jurídics un recurs contra aquest descart que, sense dir-ho explícitament, la instrucció considera una mena d’acarnissament.

Més enllà de la fonamentació legal d’aquesta insistència, el que hi ha veritablement en el fons d’aquesta actitud agressiva és l’animadversió de Rubiales contra Albert Soler, que va ser un destacat col·laborador de Josep Maria Bartomeu, per la seva implicació des del CSD en diverses maniobres soterrades a favor de Javier Tebas i en contra de la presidència de Luis Rubiales, circumstància que va alimentar aquesta antipatia personal al llarg d’aquell període i que va acabar de crispar i radicalitzar una relació que ja venia torta de la seva etapa blaugrana, malgrat l’aparent normalitat institucional entre Barça i RFEF.

Luis Rubiales, així que va explotar el cas Negreira, va veure l’oportunitat d’atacar-lo personalment per l’omissió de denunciar els pagaments a l’exàrbitre, cosa que en si mateix també implica que la mateixa RFEF admet que un dels seus estaments, el Comitè Nacional d’Àrbitres, podia haver actuat sota l’ombra de la corrupció. El que finalment també estranya és que des de l’aparell legal de Laporta també s’hagi estimulat la Federació de Pedro Rocha, que no deixa de ser un soldat de l’expresident ja dimitit, a persistir en implicar Albert Soler per aquesta derivada laportista de venjar Rubiales, que per la seva banda també condueix a reconèixer els pagaments com a delicte, ja que aquesta és la principal base de l’acusació de la RFEF. En el cas Nagreira, realment, Laporta no sap on situar-se sent un dels ‘dimonis’ que vol aparèixer com a ‘àngel’.

La entrada Per què Laporta continua defensant Rubiales i complicant el cas Negreira? se publicó primero en El Triangle.

Es tracta d’una actuació de caràcter absolutament intern sobre el llegat, els resultats i la pròpia gestió de Marta Segú, anterior directora general de Probitas, qui avui està al front de la Fundació Barça des de la tornada al club de Joan Laporta com a president. Marta Segú és cosina del president i ja va ocupar aquest mateix càrrec durant el seu anterior mandat, entre 2006 i 2010.

Quan Laporta va concloure el seu mandat, Marta Segú també va ser rellevada de les seves funcions, incorporant-se al seu nou càrrec a Probitas al cap de pocs mesos. Els motius que ara han provocat aquest repàs sobre la seva gestió d’aquests últims nou anys són els mateixos que van ser rastrejats després de la seva marxa del Barça sobre estranys favoritismes i una inclinació reiterada a treballar amb una sèrie de col·laboradors, especialment a l’estranger.

Després de la seva sortida, la nova directiva blaugrana va tancar els centres XICS desenvolupats en la seva etapa a causa de la seva poca relació amb la naturalesa esportiva del club i la incomprensible estructura financera que possibilitava el seu funcionament. Mai es va arribar a aprofundir en aquells insondables projectes, bàsicament assistencials, en part per la mateixa conjuntura econòmica d’un club que el seu cosí Laporta havia deixat a les fosques, sense diners per a pagar les nòmines, les fitxes i pràcticament ni la llum ni l’aigua. Menys encara es podien destinar els pocs fons de la Fundació a fer una due dilligence.

En el seu retorn a la Fundació Barça, Marta Segú s’ha trobat amb grans recursos, gràcies al fet que el club destinava el 0,7% dels ingressos ordinaris i el 0,5% de les fitxes professionals al seu manteniment i funcionament. Però també amb unes despeses d’estructura importants i un conveni amb Unicef de dos milions anuals, d’acord amb el model imposat pel seu anterior responsable, el vicepresident Jordi Cardoner.

Marta Segú s’ha carregat aquest acord amb Unicef per a destinar aquests recursos a projectes que ara com ara no s’han visualitzat massa. El que sí que se sap és que un d’aquests projectes, encarregat a Eduvic, un consultor especialista en pedagogia juvenil i infantil, incloïa el compromís per la seva part de contractar el fill de la directora de la Fundació del Barça. Quan Laporta es se’n fot de tot, justificant que s’imposa dirigir el club com una “empresa familiar” no sembla que sigui un eufemisme.

La entrada Per què Probitas repassa la gestió de la seva anterior directora general? se publicó primero en El Triangle.

Amb Valverde, en canvi, Xavi Hernández sempre va ser crític i fins i tot irrespectuós, especialment després de la derrota de Champions contra el Liverpool la temporada anterior. Va venir a dir que el Barça no jugava a res i que s'havia perdut l'estil i aquest domini del joc que és l'essència de l'ADN barcelonista. Tot i que el Barça es jugava encara la Lliga en aquell moment els seus comentaris no van ser, com ara cap a Quique Setien, prou considerats cap a l'entrenador extremeny, o almenys prou diplomàtics com per esperar que quan ell sigui l'entrenador, els del seu mateix gremi mesurin les seves paraules i opinions quan les coses no surtin del tot bé.

Xavi podria haver après la lliçó, o bé haver adoptat una estratègia de cautela i de precaució davant la possibilitat que una eliminació lletja de la Champions compliqui la continuïtat de Setién, que en aquest supòsit hauria perdut tot sol Copa, Lliga i Champions amb fitxatges i decisions que certament no han respost a les expectatives dels que es van creure el personatge.

Xavi, que també ha apuntat les seves poques ganes d'entrenar al Barcelona amb Bartomeu de president, es veuria en la tessitura de tornar a dir no a la banqueta del Camp Nou si Setién és destituit, una cosa que podria succeir la setmana que ve fins i tot, si es produís un nou cataclisme. No li agrada el panorama i menys encara que es torni a dir en determinats cercles barcelonistes que Xavi no li ha respost al club quan el Barça més ho necessitava.

En el fragor de la convulsa substitució de Valverde, a Xavi li van proposar el càrrec. Ell, però, va demanar no només plens poders en termes de secretaria tècnica, sinó pràcticament de tota l'estructura de futbol i l'acomiadament i relleu de la totalitat del staff actual del vestidor, més o menys les pretensions que a Cruyff el van fer xocar amb Josep Lluís Núñez i a Guardiola amb Sandro Rosell. Tots dos van decidir que la caixa i les qüestions patrimonials i de negoci havien de seguir sent potestat de la directiva.

Si es donés el cas, és probable que Xavi recorregués al mateix plantejament. Una altra cosa és que, com asseguren altres fonts pròximes a l'entorn de Xavi, la veritable raó és que no es veu capaç de tutelar i liderar el final de carrera de Messi i la transició més complicada de la història del Barça. Dit d'una altra manera, i a diferència de Guardiola quan Laporta dubtava a donar-li el lloc, que el va desafiar i reptar a tenir el valor, a Xavi sembla que li han de posar tot molt bonic i molt fàcil per acceptar-lo.

I així no es va molt lluny.

La entrada Xavi Hernández també se la juga en aquesta Champions se publicó primero en El Triangle.

Novomatic, a través de la seva filial Novo Lottery Solutions (NLS), es va fer càrrec de la gestió de les loteries de la Generalitat en ser l’única oferta que es va presentar al concurs convocat, l’any 2014, pel govern d’Artur Mas. El seu contracte es perllonga fins a l’any 2022.

Segons informacions de la premsa austríaca, la fiscalia d’aquest país alpí investiga els lligams entre Novomatic i l’exvicecanceller del país alpí Heinz-Christian Strache, líder de la formació xenòfoba i d’extremadreta Partit de la Llibertat, fins que va haver de dimitir el mes de maig passat en esclatar el ‘cas Eivissa’. Les investigacions en marxa apunten que Novomatic va finançar d’amagatotis el Partit de la Llibertat amb l’objectiu d’aconseguir una modificació de la legislació nacional sobre el joc. 

A Àustria, la gestió dels casinos està monopolitzada per una empresa amb forta participació estatal i Novomatic, que té el projecte d’obrir un casino privat a Viena, volia que es canviés la llei per així poder ampliar el seu negoci. Per això, el principal accionista de Novomatic, el multimilionari Johan Graff, hauria pagat suborns al partit d’extremadreta que ara estan sota la lupa judicial i política.

L’escàndol Novomatic és una de les conseqüències de la caiguda en desgràcia de Heinz-Christian Strache, després que va ser enregistrat en una reunió a Eivissa amb una falsa neboda d’un oligarca rus en la qual van tractar de diversos negocis i martingales per finançar el Partit de la Llibertat. La difusió d’aquest vídeo, el passat mes de maig, va provocar la dimissió fulminant del vicecanceller del govern austríac i l’obertura de sengles investigacions, per part de la fiscalia i una comissió parlamentària constituïda ad hoc. A més, el canceller Sebastian Kurz es va veure obligat a dissoldre el Parlament i a convocar noves eleccions, celebrades el mes de setembre passat.

El ‘cas Eivissa’ ha provocat un gran perjudici reputacional a Novomatic, una multinacional que té presència en 45 països. Els seus vincles amb l’extremadreta austríaca també malmeten, de retop, la imatge de la Grossa de Cap d’Any de la Generalitat de Catalunya, la loteria alternativa a la rifa de Nadal espanyola. 

La entrada Quins vincles té la Grossa amb l’extremadreta d’Àustria? se publicó primero en El Triangle.

Ara, aquesta plaga també ha infectat el Principat d’Andorra i, en concret, la capital del país pirinenc, Andorra la Vella.Des que el partit Demòcrates per Andorra (DA) va guanyar les eleccions comunals (municipals) del 2015, l’empresa Treballs Públics Comesa està sent l’adjudicatària de nombroses obres que encarrega el govern presidit per Conxita Marsol (a la foto).

La particularitat és que Treballs Públics Comesa està vinculada familiarment al responsable del departament d’Urbanisme i Aparcaments, Josep Antoni Cortés. Aquesta relació de parentiu, que no està prohibida per la legislació andorrana, causa gran indignació en la resta d’empreses constructores del Principat que hi veuen indicis de favoritisme i desviació de poder.

En els últims dos anys, Treballs Públics Comesa ha rebut nombroses adjudicacions del Comú (Ajuntament) d’Andorra la Vella. Algunes, a dit, però d’altres –obligat pel seu import- a través de concursos públics, on aquesta empresa sempre presenta unes ofertes molt baixes. El secret és que el preu de l’adjudicació s’acaba incrementant al final a causa de “reformes imprevistes” que cal fer al projecte aprovat, un truc que durant anys també s’ha aplicat a Catalunya als concursos d’obres públiques i que amagava pràctiques corruptes.

És el cas, per exemple, d’una de les últimes adjudicacions rebudes per Treballs Públics Comesa a Andorra la Vella: l’obra li va ser encarregada per 237.449,89 euros, però la factura final es va incrementar en 46.286,31 euros més (el 19,49%). El límit vigent al Comú en el qual es pot fer un reformat, sense haver de fer un nou procés d’adjudicació, és precisament del 20%.

Segons informa el diari digital Altaveu, aquest descarat tracte de favor que rep l’empresa del germà del conseller d’Urbanisme de la capital del Principat ha esdevingut un veritable escàndol en el sector de la construcció que, això sí, protesta en veu baixa per por a patir represàlies. La cònsol (alcaldessa) Conxita Marsol té una patata calenta amb el cas de Treballs Públics Comesa que amenaça la seva ambiciosa cursa política.

La entrada Quin escàndol afecta el Comú d’Andorra la Vella? se publicó primero en El Triangle.

Aquest exabrupte, escrit arran de l’empresonament dels nou exconsellers de la Generalitat (Santi Vila va ser excarcerat l’endemà), no ha passat desapercebut en l’univers tuitaire i se li ha girat com un bumerang. Aquest tuit ha derivat en una crida a través de les xarxes al boicot al programa de televisió Operación Triunfo, que emet TVE i produeix l’empresa Gestmusic Endemol Shine, fundada per Josep Maria Mainat i els seus excompanys de La Trinca.

Tot i que, oficialment, Josep Maria Mainat es va desvincular de l’empresa audiovisual l’any 2011, hi continua col·laborant activament en el desenvolupament i l’execució dels formats televisius que realitza. En l’actualitat, la filial espanyola de la multinacional Endemol Shine està presidida per Jordi Bosch i el seu director general és Tinet Rubira, home de confiança de Josep Maria Mainat.

Creat l’any 2001, el format Operación Triunfo ha estat adquirit per TVE, que està difonent la seva novena temporada. Caldrà veure com afecta la campanya de boicot llançada a través de les xarxes socials en el futur del programa, que s’emet cada dilluns en horari prime time. De moment, l’empresa Gestmusic Endemol Shine no ha emès cap comunicat sobre les contundents paraules de Josep Maria Mainat.

Aquesta no és l’única incongruència que hi ha en el sector audiovisual català a causa del procés independentista. Un altre destacat protagonista de la mobilització política en marxa, Jaume Roures (Mediapro), té també importants negocis a Madrid. Una de les filials del seu grup té, per exemple, la concessió subvencionada dels serveis d’explotació audiovisual del Congrés dels Diputats i del Senat, que li reporta interessants beneficis econòmics!

La entrada Quin boicot ha desfermat Josep Maria Mainat? se publicó primero en El Triangle.

Des del departament de Salut s’insisteix que els casos de grip es poden atendre perfectament als CAP i als centres d’urgències que també hi ha a la xarxa bàsica d’atenció sanitària. Però, tot i això, és molt difícil que es pugui evitar la tendència de les famílies a portar els malalts a les urgències dels grans hospitals i, en conseqüència, el col·lapse que s’origini pot ser dels que fan història.

El conseller Toni Comín tindrà unes festes de Cap d’Any i de Reis molt complicades. El seu departament ha anunciat una inversió de 16,8 milions d’euros per reforçar els serveis d’urgències en aquestes dates, però els episodis crítics de col·lapse que ja es van viure durant el passat pont de la Constitució, quan encara no havia arribat l’epidèmia de grip, auguren que les llargues cues d’espera als vestíbuls i passadissos dels hospitals poden ser, en aquesta ocasió, sonades.

La entrada Quin conseller passarà unes festes molt complicades? se publicó primero en El Triangle.

L’objectiu polític d’aquesta campanya de desgast antiRenfe del conseller és obvi: aconseguir del Govern central el traspàs de les infraestructures ferroviàries a Catalunya. Però el bel·licós conseller de Territori i Sostenibilitat equivoca el tret. En primer lloc, perquè la Generalitat ja té transferides des de l’any 2010 les competències per a la gestió dels serveis de Rodalies i Regionals; i, en segon lloc, perquè les infraestructures ferroviàries –que no han estat transferides- són titularitat d’Adifi no de Renfe.

En aquesta “guerra patriòtica” tot s’hi val i Josep Rull ha dimitit voluntàriament de les seves responsabilitats directes sobre Rodalies i Regionals per optar per l’estratègia de la confrontació i el desgast permanent contra Renfe.

Però el conseller té la cua de palla. Des de fa mesos, els cremalleres de Montserrat i Núria –que són titularitat de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), empresa depenent del departament de Territori i Sostenibilitat- viuen una situació de conflictivitat laboral que es tradueix en reiterades aturades del servei, l’última de les quals va ser el passat dia 12 d’octubre. Els treballadors d’aquestes instal·lacions es queixen que no han recuperat les retallades salarials patides els últims anys i que, a més, les seves condicions laborals són inferiors a les dels altres empleats de FGC.

Com és obvi, l’eficaç servei de Comunicació del conseller Josep Rull no diu ni piu d’aquestes vagues dels cremalleres, que també afecten milers de ciutadans que volen passar un dia d’esbarjo a Montserrat o a Núria. I, per postres, el conseller sempre posa FGC com a exemple de bona gestió davant del desastre de Renfe!

La entrada Quin gripau s’ha d’empassar el conseller Josep Rull? se publicó primero en El Triangle.

En la seva infinita vanitat, Daniel de Alfonso es va arribar a considerar l'”home providencial” que podia arreglar el “problema” de Catalunya. Va aprofitar l’exercici del seu càrrec –tributari, no ho oblidem, del Parlament– per desenvolupar una activa vida social, parlant, sense cap mena d’autocontrol, amb uns i amb altres. Aquest exmagistrat madrileny va creure que la direcció de l’OACl’havia convertit en un “poder fàctic”, en la mesura que era gelós posseïdor d’alguns “secrets” sobre les martingales corruptes dels polítics locals, i es va dedicar a opinar de tot i de tothom amb la intenció de “sentar càtedra”.

En la seva doble condició de fervorós “catòlic i espanyol”, el “caporal” Daniel de Alfonso va establir una relació d’íntima complicitat, entre d’altres, amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. Tots dos són uns hipòcrites de primera, perquè la seva suposada fe catòlica xoca frontalment amb els agitats avatars de la seva vida privada.

Com ha transcendit en les converses publicades aquests dies, Daniel de Alfonso va promoure davant del ministre de l’Interior una fantasiosa operació per substituir Artur Mas per Germà Gordó al capdavant de la presidència de la Generalitat. Però no era aquesta la primera vegada que el director de l’OAC jugava a ser el demiürg de la política catalana.

Segons ha pogut saber aquest Confidencial de testimonis directes, Daniel de Alfonso ja va intentar, amb anterioritat a l’any 2014, una jugada semblant. Es va dedicar a impulsar una operació de recanvi d’Artur Mas per l’exconseller de Territori i Sostenibilitat i exalcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, a qui considerava un home escaient per ocupar la presidència de la Generalitat pel seu tarannà moderat, i així es va dedicar a pregonar-ho ‘urbi et orbi’. Però Lluís Recoder, persona pròxima a Miquel Roca i Junyent, va caure en desgràcia arran de la polèmica privatització de l’empresa pública ATLL i va acabar abandonant l’activitat política.

En fallar l'”operació Recoder”, l’increïble Daniel de Alfonso es va llançar de cap a promoure l'”operació Gordó”. A més de frívol i bocamoll, és un indocumentat.

La entrada A qui més promocionava Daniel de Alfonso per substituir Artur Mas? se publicó primero en El Triangle.