A qui més promocionava Daniel de Alfonso per substituir Artur Mas?

Título de la imagen
Título de la imagen

L’encara director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, ha demostrat que és un mitòman amb ínfules d’aprenent de bruixot. Les seves converses amb l’encara ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, divulgades pel diari www.publico.es, reflecteixen, a banda d’altres consideracions polítiques, un preocupant desequilibri mental.

En la seva infinita vanitat, Daniel de Alfonso es va arribar a considerar l'”home providencial” que podia arreglar el “problema” de Catalunya. Va aprofitar l’exercici del seu càrrec –tributari, no ho oblidem, del Parlament– per desenvolupar una activa vida social, parlant, sense cap mena d’autocontrol, amb uns i amb altres. Aquest exmagistrat madrileny va creure que la direcció de l’OACl’havia convertit en un “poder fàctic”, en la mesura que era gelós posseïdor d’alguns “secrets” sobre les martingales corruptes dels polítics locals, i es va dedicar a opinar de tot i de tothom amb la intenció de “sentar càtedra”.

En la seva doble condició de fervorós “catòlic i espanyol”, el “caporal” Daniel de Alfonso va establir una relació d’íntima complicitat, entre d’altres, amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz. Tots dos són uns hipòcrites de primera, perquè la seva suposada fe catòlica xoca frontalment amb els agitats avatars de la seva vida privada.

Com ha transcendit en les converses publicades aquests dies, Daniel de Alfonso va promoure davant del ministre de l’Interior una fantasiosa operació per substituir Artur Mas per Germà Gordó al capdavant de la presidència de la Generalitat. Però no era aquesta la primera vegada que el director de l’OAC jugava a ser el demiürg de la política catalana.

Segons ha pogut saber aquest Confidencial de testimonis directes, Daniel de Alfonso ja va intentar, amb anterioritat a l’any 2014, una jugada semblant. Es va dedicar a impulsar una operació de recanvi d’Artur Mas per l’exconseller de Territori i Sostenibilitat i exalcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, a qui considerava un home escaient per ocupar la presidència de la Generalitat pel seu tarannà moderat, i així es va dedicar a pregonar-ho ‘urbi et orbi’. Però Lluís Recoder, persona pròxima a Miquel Roca i Junyent, va caure en desgràcia arran de la polèmica privatització de l’empresa pública ATLL i va acabar abandonant l’activitat política.

En fallar l'”operació Recoder”, l’increïble Daniel de Alfonso es va llançar de cap a promoure l'”operació Gordó”. A més de frívol i bocamoll, és un indocumentat.

(Visited 39 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari