La Fiscalia Anticorrupció està estudiant si presenta una querella contra el Barça pel patrocini del govern de la República Democràtica del Congo (RDC). Aquest patrocini posa en qüestió els presumptes valors històrics i identitaris del club blaugrana, que haurien estat abandonats.
Joan Laporta seria el principal i únic responsable d’haver tret de la samarreta l’ACNUR, l’agència de refugiats de l’ONU, i haver signat un acord amb els pitjors ambaixadors del govern de la RD del Congo, que pretenen blanquejar amb diners un règim sanguinari, tirànic i repressiu, que tolera i promou en benefici propi les vulneracions flagrants dels drets democràtics més elementals.
Davant del món, la RD del Congo apareix avui com un país infame i monstruosament dirigit per una dictadura que, a més, no mou un dit per lluitar contra el brot d’ebola més greu de les darreres dècades.
Diners bruts
El Barça també es projecta internacionalment com una de les poques institucions que s’ha venut als seus diners bruts associant el seu nom, prestigi i imatge a un règim que nega ajuda i protecció al 70% de congolesos que no tenen per menjar.
El pitjor, amb tot, continua sent la passivitat dels socis i simpatitzants del Barça, impensable anys enrere i, encara menys, promoguda per la mateixa directiva de Laporta, els membres de la qual havien demonitzat, criticat i exigit la dimissió de la junta escollida el 2010 per haver signat acords amb Qatar, el país conquerit abans que ningú per Jaume Roures en el negoci de la televisió i després futbolísticament per Pep Guardiola.
Avui, la relació amb els països milionaris de l’Orient Mitjà és el pa de cada dia de Laporta, a qui li encanten els negocis amb els poders i magnats més repulsius del planeta, sigui a l’Uzbekistan, les Illes Caiman, Xipre, Samoa o el Congo.
Actuació judicial
La notícia sobre aquesta actuació de la Fiscalia Anticorrupció, que ha publicat el diari Ara amb dades precises i citant el mateix escrit de la denúncia, va adreçada a “els directius (del Barça) responsables del contracte litigiós” i contra el ministre d’Esports congolès, Didier Budimbu Ntubuanga, amb la pretensió expressa que la Fiscalia pugui investigar possibles delictes de blanqueig de capitals, prevaricació i malversació de fons públics.
Com va explicarEL TRIANGLE dies enrere, el pas judicial de ciutadans congolesos residents a Espanya contra l’indecent malbaratament dels pocs recursos del país té l’origen i està coordinat amb una altra acció judicial relacionada amb el patrocini que el mateix govern va signar amb el Mònaco. Aquest cas s’investiga a Mònaco des del 6 de març, després que la Justícia francesa es declarés incompetent.
Més enllà de com acabi aquesta querella, encara en fase d’admissió, la taca i la vergonya d’aquest patrocini i de l’intent de denúncia ja haurien d’haver provocat, si més no, un debat entre el barcelonisme, però sobretot als mitjans de comunicació, els quals no s’han fet ressò sobre el tema.
Acord de 2025
El nucli de la denúncia és l’acord signat l’estiu del 2025 entre el govern congolès i el Barça, valorat entre 40 i 44 milions d’euros, repartits en quatre temporades fins al 30 de juny del 2029 perquè el primer equip de futbol llueixi l’eslògan ‘R.D. Congo – Cœur d’Afrique’ a les samarretes d’entrenament, tot i que s’ha acabat ‘colant’ a la roba de banqueta dels partits, no se sap en base a quin altre misteri de la ‘màgia` comercial de Laporta.
El president barcelonista va tenir el desvergonyiment de presentar l’acord com una via per fomentar el desenvolupament poliesportiu i enriquir la formació de joves esportistes del país.
Laporta també va anunciar la creació de la Casa de la RDC, una exposició immersiva al Camp Nou destinada a mostrar la diversitat cultural i la tradició esportiva del país.
Per la seva part, la denúncia sosté que l’acord va ser finançat exclusivament amb fons públics congolesos sense complir, en l’àmbit intern, diversos requisits com ara l’absència d’una licitació pública prèvia, la manca de consignació en cap llei de pressupostos i sense l’aprovació del Parlament congolès.
Entre altres arguments, també destaca el menyspreu de Laporta cap al compliment de les seves obligacions de diligència, en acceptar quantitats molt elevades procedents d’un estat estranger sense valorar prou els antecedents judicials del ministre d’Esports del Congo, Didier Budimbu Ntubuanga, per presumptes delictes de blanqueig de capitals, prevaricació i malversació de fons públics.
Manca de controls
Els denunciants també qüestionen la manca de controls del Barça sobre el paper d’Aurélien Logeais, suposat intermediari de l’operació. Segons la denúncia, Logeais hauria actuat com a agent del ministre Budimbu tant en l’acord amb el Barça com en el signat amb el Mònaco.
A més, es subratlla que Logeais va operar a través de la societat Pamars, l’objecte social de la qual es va modificar només 15 dies abans de la signatura del contracte amb el club del Principat. Per als denunciants, aquesta dada reforça la sospita sobre la seva manera d’actuar.
La denúncia resumeix així la connexió entre tots dos patrocinis: “El mateix intermediari, el mateix mètode i beneficiari polític se situen al centre de dos contractes signats al marge de qualsevol marc pressupostari legal amb institucions esportives europees de primer nivell”.
Per ara, el procediment continua pendent d’admissió a tràmit i, segons el text, el Barça encara no ha rebut cap comunicació oficial de la presentació de la querella a la Fiscalia.
Només faltaria que Laporta, quan recuperi la presidència efectiva a partir de l’1 de juliol vinent, visiti oficialment la RD del Congo per inaugurar un pantà. Això sí, sota pal·li.
