Les declaracions de l’escriptor Eduardo Mendoza qüestionant el sentit de Sant Jordi —arribant a dir que “no pinta res” i suggerint que la diada hauria de dir-se només Dia del Llibre— han activat reaccions immediates en diversos fronts.
On més han molestat és en l’espai independentista i cultural. Perfils vinculats a aquest entorn han reaccionat amb duresa. La diputada Anna Navarro ha reivindicat Sant Jordi com “Catalunya en estat pur”, mentre que Jaume Clotet —qui va ser director general de Comunicació del Govern de Carles Puigdemont—, ha criticat les paraules de Mendoza per menystenir la diada. També l’expresidenta del Parlament i exconsellera de Cultura Laura Borràs ha defensat el valor simbòlic de la jornada. Però, també, la portaveu del Govern de Salvador Illa, Sílvia Paneque, ha corregit Mendoza.
La incomoditat també s’ha fet notar en el sector editorial i entre llibreters, que han defensat Sant Jordi com un element central del sistema cultural català. Aquí el debat no és només simbòlic: la diada concentra una part molt rellevant de les vendes anuals del llibre en català i té un pes estructural dins el sector.
En aquest context, algunes de les afirmacions de Mendoza —com qualificar Sant Jordi de “maltractador d’animals”— s’han interpretat com una provocació construïda a partir de la mateixa llegenda, en què el sant mata un drac. No es tracta d’una tesi històrica, sinó d’una lectura irònica i anacrònica que busca qüestionar el relat simbòlic. És precisament aquest tipus de recurs el que ha contribuït a amplificar la polèmica.
