Marc Monells, responsable de l’agrupació local de Junts per Valldoreix, ex cap de gabinet d’alcaldia i antic responsable de relacions institucionals a la conselleria de Territori i Sostenibilitat durant l’etapa de Lluís Recoder (CiU), i Lluïsa Muñoz, vocal del mateix partit a l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), lloguen dues casetes de fusta instal·lades sense permís al jardí de la seva parcel·la a Valldoreix. Segons un testimoni, la parella demana uns 1.300 euros mensuals per aquests allotjaments irregulars.
El mitjà elCugatenc ha revelat que Monells i Muñoz també havien arrendat l’antic garatge, adaptat com a habitatge, de la casa principal on resideixen. D’acord amb el Cadastre, la parcel·la —de 1.290 m²— disposa de 281 m² edificats, dels quals 124 corresponen a ús residencial, distribuïts entre planta baixa i primer pis. Tot i que hi consten altres usos, no hi figura cap construcció al pati ni cap altre espai destinat a habitatge. Fonts de l’EMD han confirmat a elCugatenc que no s’ha registrat cap sol·licitud de llicència per a aquestes dues casetes.
Experts en urbanisme indiquen que no només es tractaria d’edificacions que no s’ajusten al planejament vigent, sinó també d’estructures fora d’ordenació. A més, la finca està afectada per una futura expropiació parcial derivada d’un vial previst i per una urbanització que obligarà a modificar l’alineació dels murs dels patis. En situacions com aquesta, el text refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya estableix, a l’article 108, que l’administració competent —en aquest cas, l’EMD— no pot autoritzar obres de consolidació ni ampliació de volum, excepte aquelles necessàries per motius de salubritat, seguretat o manteniment, així com actuacions per millorar l’accessibilitat.
En conseqüència, si s’hagués sol·licitat una llicència per construir aquestes casetes, hauria estat denegada, tant per la impossibilitat de generar nous volums com pel fet de tractar-se d’una parcel·la unifamiliar on no es permeten nous habitatges.
Acció de protesta
El col·lectiu Arran ha col·locat cartells a Valldoreix en què acusa Lluïsa Muñoz i Marc Monells de “sionistes, feixistes i especuladors”. En el seu comunicat, consideren que el lloguer d’aquestes casetes -destapat per elCugatenc– podria constituir un cas d’especulació amb infrahabitatges, en un context en què el jovent es veu expulsat del municipi pels alts preus del lloguer.
En resposta, Junts ha emès un comunicat de condemna en què afirma que s’ha traspassat una línia vermella, qualificant els fets d’assetjament polític i personal intolerable. El partit denuncia l’assenyalament directe amb la voluntat d’estigmatitzar persones concretes, cosa que considera incompatible amb una convivència democràtica basada en el respecte i la pluralitat.
Per la seva banda, la CUP ha sol·licitat la dimissió de Lluïsa Muñoz per tres motius: l’incompliment de la normativa urbanística per no haver tramitat cap llicència i per permetre més d’una unitat familiar en una parcel·la unifamiliar; la manca d’un estudi d’inundabilitat, malgrat la proximitat de les casetes a una riera; i el preu del lloguer —uns 1.300 euros segons un antic inquilí— que consideren excessiu.
Abrandada sionista
En la seva funció com a vocal de l’EMD, Lluïsa Muñoz ha expressat en diverses ocasions posicionaments favorables a l’Estat d’Israel. En el ple del mes de setembre passat, el seu grup va presentar una moció que, sota el pretext de defensar la comunitat jueva i condemnar discursos d’odi, proposava retirar una bandera palestina de l’EMD, argumentant que podia ser percebuda com a partidista o excloent. Durant aquella sessió, el vocal de la CUP Àlex Aguilar va aclarir que la bandera havia estat col·locada dins del seu despatx i no formava part de la simbologia institucional.
En una altra intervenció, Lluïsa Muñoz va afirmar que expressions de suport a Palestina en entorns escolars, com cartells amb el lema “Free Palestine”, podien assenyalar alumnes jueus. També va qüestionar la fiabilitat de la informació procedent de Gaza durant la seva destrucció, posant en dubte la tasca dels periodistes, perquè eren palestins.
Així mateix, va negar que es pugui parlar de genocidi a Gaza, argumentant que només un tribunal pot determinar-ho. També va rebutjar l’ús del terme apartheid, assegurant que els palestins amb ciutadania israeliana viuen satisfets i no volen marxar. Aquesta comparació, però, ha estat utilitzada per organitzacions com Amnistia Internacional i per experts de les Nacions Unides en informes recents.
Valldoreix és la “capital jueva” de Catalunya, ja que aquí s’hi concentra una important comunitat d’aquesta religió. Fins i tot compta amb una escola privada, que està fortament custodiada pels Mossos d’Esquadra.
