La síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, ha reconegut que hi ha avenços clars en la reducció de la segregació escolar. No obstant, ha alertat que encara hi ha marge per millorar l’escolarització equilibrada de l’alumnat.
Giménez-Salinas ha presentat l’informe anual de seguiment del Pacte contra la segregació escolar. Ho ha fet en el marc de la sisena jornada anual per analitzar el desplegament d’aquest acord en el món local, organitzada conjuntament amb el Departament d’Educació i Formació Professional i la Diputació de Barcelona.
Tot i que les dades confirmen un avenç sostingut en els darrers anys, el document posa de manifest que la segregació continua sent un repte rellevant que requereix reforçar urgentment les polítiques públiques i la coordinació institucional.
Durant la seva intervenció, Giménez-Salinas ha reivindicat el paper clau dels ajuntaments en la planificació educativa i ha llançat un missatge d’optimisme moderat: “El 68 % dels municipis han millorat els seus índexs de segregació escolar. Això demostra que, amb voluntat política, es poden revertir desequilibris”.
Millora significativa, però desigual
Segons l’informe corresponent al curs 2025/2026, els nivells de segregació escolar han continuat disminuint, especialment pel que fa a l’alumnat d’origen estranger.
En aquesta categoria, la reducció des del curs 2018/2019 és notable: ha baixat més d’un 30 % a primària i més d’un 25 % a secundària.
Així mateix, els municipis amb nivells elevats de segregació s’han reduït dràsticament, passant del 40,2 % al 10,9 % en el mateix període.
No obstant això, aquesta tendència positiva no es reflecteix de la mateixa manera en l’alumnat amb dificultats econòmiques, on la millora és molt més limitada, mantenint desequilibris importants entre centres educatius i entre municipis.
Retards en la detecció
L’estudi destaca una millora històrica en la identificació d’alumnes amb necessitats educatives vinculades a situacions socioeconòmiques, que ja representen el 34 % a primària i el 29,4 % a secundària, assolint l’objectiu d’equiparar la detecció al risc de pobresa real.
El problema principal, però, és el calendari: una tercera part d’aquest alumnat es detecta un cop ja ha estat escolaritzat, fet que dificulta una distribució equilibrada des del principi de l’etapa escolar.
A més, la síndica alerta de la persistència d’un «efecte gueto» en determinats entorns. En una tercera part dels municipis catalans, més del 40 % de l’alumnat es considera vulnerable, i la matrícula viva —aquella que arriba amb el curs ja iniciat— continua afectant majoritàriament els centres que ja pateixen una alta complexitat.
Sobreoferta de places
Un dels punts més crítics de l’informe assenyala la sobreoferta de places en l’etapa inicial (I3), que se situa entorn del 10%. La síndica adverteix que la reducció de ràtios aplicada de manera lineal i taxativa pot ser contraproduent, ja que augmenta la proporció de places ocupades per germans reproduint la composició social del centre i, alhora, redueix la flexibilitat per gestionar la matrícula viva.
D’altra banda, Giménez-Salinas ha lamentat que no s’hagi aprofitat la finalització i renovació dels concerts educatius aquest 2026 per fer una programació conjunta i racional de l’oferta entre la xarxa pública i la concertada que evités aquesta sobreoferta de places.
Crítica al repartiment lineal dels nous recursos
Tot i que l’informe reconeix un increment dels recursos —com les «motxilles escolars», que van beneficiar més de 150.000 alumnes el curs 2024/2025—, es constata que encara no es garanteix l’equivalència de condicions entre el sector públic i el concertat.
La síndica ha estat especialment punyent amb el destí de les noves inversions educatives. Tot i que serviran per reduir l’infrafinançament general del sistema, només el 20 % d’aquest increment econòmic està condicionat a la complexitat dels centres o a l’atenció a la diversitat. El 80 % restant (destinat en gran part a l’augment salarial dels docents) s’ha distribuït de manera lineal, perdent l’oportunitat de fer un salt qualitatiu en l’equitat.
Recomanacions
Per capgirar aquesta situació, l’informe finalitza amb unes recomenacions a l’administració:
Detecció precoç: Millorar la identificació de l’alumnat vulnerable abans de la seva escolarització.
Planificació territorial: Ajustar la reserva de places i fer una programació conjunta de l’oferta pública i concertada per eliminar la sobreoferta del 10 %.
Canvis normatius: Alinear els decrets de programació i de concerts.
Finançament asimètric: Aprofitar l’increment pressupostari per prioritzar els centres complexos, millorant el disseny de les “motxilles escolars” i evitant el repartiment lineal de fons.
