Entre partit i partit en aquesta fase de la temporada en què cada punt i cada gol decideixen un títol, la premsa catalano-barcelonista no s’aparta ni un mil·límetre d’aquesta arrelada i inalterable tradició de ‘fitxar’ cada dia un o dos futbolistes pel Barça de Hansi Flick. De tots els indicis de la viciada i tòxica relació amb el lector barcelonista, aquest mal costum d’excitar i marejar l’afició amb el mercato fins a límits malaltissos probablement és el pitjor hàbit més somatitzat entre ambdues parts.
És un recurs relativament fàcil i, de fet, l’únic que ven diaris avui dia perquè, amb base real, o no, les especulacions sobre les altes i les baixes s’han acabat convertint en el foc mediàtic d’atracció fatal per a aquest neo barcelonisme tan superficial i addicte que ja no pot viure sense la seva dosi diària de fitxatxes, al qual s’ha enganxat definitivament i amb gust.
El cas del defensa italià Bastoni s’ha convertit els últims dies en el paradigma d’aquest joc tan absurd, per elevació de la frivolitat i l’avorriment, gràcies a l’ardent campanya de la premsa blaugrana a favor del seu fitxatge que, no cal enganyar-se, Deco s’ha dedicat a alimentar durant mesos fins que un desafortunat i imprevist episodi l’ha arrossegat a una tercera dimensió futbolística completament desconeguda.
Un error de manual del defensa de l’Inter davant Bòsnia va resultar clau en la derrota d’Itàlia en el partit de repesca privant la quatre vegades campiona de participar en el Mundial dels EUA, Mèxic i Canadà per tercera edició consecutiva.
Bastoni ha passat de ser un fenomen a convertir-se en un futbolista rebutjat a Itàlia
En conseqüència, Bastoni ha passat de ser un fenomen de l’Inter, pel qual s’interessava el Barça i mitja Europa, a convertir-se en una rara espècie de futbolista non grato al seu país, rebutjat pel seu error amb la selecció azzurra i de traspàs obligat perquè ell i la seva família puguin viure tranquils en algun altre lloc, l’única manera d’evitar continuar sent el centre d’una persecució massiva i repugnant a les xarxes socials.
D’una banda, potser aquesta circumstància, després de tot, acabi facilitant la seva operació sortida de l’Inter de Milà, que també pateix les conseqüències d’alinear un proscrit nacional, sempre que accepti vendre’l a un preu bastant inferior al del seu valor de mercat de fa dos mesos.
Incapacitat financera
Per al Barça, a més, en el revers d’aquest relat, que anirà in crescendo a partir d’ara, emergeix, li agradi o no, el seu pitjor i més aterridor fantasma, el del fair play excedit, és a dir, la seva incapacitat financera per comprar el defensa italià o el davanter de l’Atlètic de Madrid Julián Álvarez, operació en la qual sembla que hi està conxorxat mig món contra els pocs recursos econòmics del Barça, des de l’agent del jugador, el mateix futbolista que es deixa estimar i fins als nous i mega milionaris propietaris de l’Atlètic de Madrid (Apollo), ara liderats pel perillosíssim Mateu Alemany, director de futbol matalasser.
Ningú millor, des del seu profund coneixement del personatge Joan Laporta, per saber com excitar la inacabable compulsió de Laporta per gastar-se els diners que no té, sobretot si necessita enlluernar els barcelonistes amb algun futbolista de renom.
Cautelosament, però, el president blaugrana s’ha volgut posar la bena abans de la ferida, afirmant que “no cal anar al mercat només per anar-hi”, perquè realment no hi ha fair play del qual fer-ne ús si més no per transitar per un altre estiu de precarietat i Deco procedeixi a declarar transferibles d’uns quants dels jugadors del planter.
Amb la complicació afegida dels foscos i inextricables compromisos de Laporta que, en la pràctica, està poc menys que obligat a comprar Rashford a canvi de 30 milions al Manchester United abans del 30 de juny, expectativa a la qual li va bé la baixa de Raphinha perquè pugui brillar unes setmanes a la banda i així justificar una inversió i una aposta més que discutible per un altre d’aquests futbolistes que tant coixeja d’irregularitat.
L’altre front obert i d’ineludible compliment és el de Joao Cancelo, també producte d’una jugada personal de Laporta amb el seu agent, que no és altre que Jorge Mendes. El preu de compra de Cancelo a l’Al-Hilal és de 15 milions, a menys que hi hagi una contrapartida en forma d’un intercanvi amb un jugador del Barça.
I no deixa de ser curiós que, en paral·lel, la mateixa premsa que cada dia al·ludeix a aquestes operacions i a l’interès de Deco per tancar-les (de Laporta en realitat degut als seus interessos amb Arturo Canales i Jorge Mendes) estigui publicant ofertes periòdiques per jugadors com Balde, l’únic de tota la plantilla que Deco no ha ‘aconseguit’ renovar, i per Marc Casadó, que ha perdut protagonisme amb l’ascens de Marc Bernal.
Jorge Mendes
Tots dos futbolistes, com era d’esperar, són de la ‘quadra’ de Jorge Mendes, que al seu torn també és l’agent d’Ansu Fati i de Lamine Yamal.
La suplència recent de Balde s’associa a la conveniència que Cancelo convenci a la grada i que la sortida anunciada de Balde no sigui traumàtica. Balde és dels pocs que, per la seva fitxa, encara immadura, sí que podria fitxar per qualsevol altre club millorant els seus ingressos. Com Marc Casadó.
Però no Ansu Fati, que va ser renovat generosament com a substitut de Messi per Laporta el 2021 per així poder donar-li el ‘10’ de Leo en una més que desgraciada, poc intel·ligent i desastrosa operació futbolística i d’imatge que al Barça li ha costat centenars de milions de menys ingressos després de la puntada al millor jugador de tots els temps i, col·lateralment, arruïnar la carrera d’Ansu Fati.
Es preveu un estiu llarg, complicat i car amb els més de 100 milions que poden costar Julián Álvarez, Bastoni, Rashford i Cancelo, que Laporta no té i la necessitat de traspassar futbolistes que, excepte Balde o Casadó, no tenen mercat perquè les seves fitxes ja són insuperables com les de Ter Stegen i Iñaki Peña, que també es ‘recuperen’ a 1 de juliol.
És el problema de jugar tot l’any al mercato només per entretenir la premsa i els barcelonistes que es creuen, dia rere dia, les fantasies que a Deco li toca posar en circulació.
