“X amplifica el conflicte polític i provoca les relacions tòxiques”, creu la periodista Karma Peiró, directora executiva de la Fundació per a la Visualització i la Transparència. “Les plataformes s’han dissenyat per fer diners. Calen plataformes diferents que ens portin al diàleg”, defensa Emma Fraxanet, doctora en Tecnologies de la Informació i Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Aquestes van ser algunes de les afirmacions que van fer en la taula rodona “Algoritmes, poder i polarització”, organitzada per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) el dimecres passat i conduïda per Rita Costa, constructora de pau digital a l’entitat Build up.
Emma Fraxanet va explicar que, l’any 2018, META va veure que la gent estava marxant de Facebook i va promoure la participació de tal manera que va créixer la polarització i que, el 2020, va adoptat unes mesures per limitar els seus continguts tòxics però que encara van empitjorar la situació. “Volen engagement però no els preocupen els seus efectes”, va denunciar.
Pel que fa a la regulació de les activitats de les plataformes que tenen més seguidors, Karma Peiró va dir que ja ningú creu que ho facin elles mateixes amb bones intencions. Rita Costa va apuntar que molts activistes temen que la regulació no sigui la més adequada mentre que Emma Fraxanet va reclamar que es reguli sobretot la transparència de les plataformes. “No tenim accés als canvis dels algoritmes. Necessitem que les plataformes ens ofereixin més dades als investigadors”, va reclamar, tot i que va manifestar que tampoc confia en la qualitat de les dades que puguin oferir-los.
La manipulació algorítmica, un delicte
Les sancions que han posat a algunes d’aquestes plataformes no tenen efecte dissuasori del seu comportament afavoridor de la polarització i els missatges d’odi. “META ha hagut de pagar 479 milions d’euros per robar continguts de 87 mitjans de comunicació i editors de premsa”, va explicar Peiró però va afegir que això no preocupa gens a l’empresa de Mark Zuckerberg, que continuarà amb aquestes pràctiques. La periodista va demanar que la manipulació algorítmica sigui considerada delicte.
L’alternativa a les plataformes que fomenten el conflicte, segons Fraxanet, està en col·lectius com ProSocial Design Network, que aposten per un Internet més saludable mentre que Costa va citar Sparkable, una plataforma social sense ànim de lucre dissenyada per reduir les divisions i el conflicte. Karma va valorar la utilitat de plataformes de dimensions moderades, de caràcter local o sectorial per lluitar contra els abusos de les grans plataformes.
El combat contra aquestes plataformes passa sobretot, segons les expertes, pel compromís dels ciutadans de fugir de la confrontació i la polarització. Fraxanet va afegir que té l’esperança que les grans tecnològiques fallin, facin un pas en fals i creu que ja els estan fent i Karma va exigir que les administracions públiques siguin més exigents amb elles i que no se sentin tan impunes. Des del públic, una assistent va suggerir que la Unió Europea tingui la seva plataforma social pròpia, idea que va ser ben acollida per les ponents.
La taula rodona “Algoritmes, poder i polarització” forma part de les activitats vinculades a l’exposició “PolsXtrems. El teu gimnàs per entrenar el pensament crític”, que “en una societat cada cop més polaritzada, on la desinformació i els discursos d’odi es propaguen amb facilitat, proposa un circuït d’alta intensitat per entrenar el pensament crític, el diàleg i el respecte pels qui pensen diferent”. Està produïda i comissariada per l’ICIP i es pot visitar fins el 17 de maig al Palau Robert de Barcelona.
