El cas de Boadas 1880 no és cap anècdota. El passat 24 de març, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) va emetre una alerta per presència de salmonel·la en diversos lots de llonganissa de pagès selecció llescada, envasada en format de 80 grams, i en va ordenar la retirada. Els lots afectats són el 329, amb data de caducitat 30/03/2026; els lots 330 i 331, amb data de caducitat 31/03/2026; i els lots 345, 346 i 347, amb data de caducitat 11/04/2026. La distribució inicial incloïa Catalunya, entre altres comunitats. Quan una autoritat sanitària ha d’advertir la població que no consumeixi un embotit per risc microbiològic, ja no estem parlant d’un simple error comercial: estem parlant de salut pública, de confiança trencada i d’un sistema que, una vegada més, arriba tard.
I el més greu és que aquest episodi no cau del cel. Girona acumula massa antecedents perquè ningú pugui fingir sorpresa. El 2021, la mateixa AESAN va informar de la retirada de productes d’Embotits d’Oix SL, de la Garrotxa, per presència de listeria monocytogenes i, a més, per manca de garanties sanitàries. Les comunicacions oficials parlaven d’investigació, mesures correctores i, fins i tot, de la suspensió de l’activitat. Això no és una incidència menor: és un símptoma clar que, en una part del sector, els controls i la cultura de seguretat alimentària han fallat de manera greu.
Carn de cavall fraudulenta i vaques boges
Tampoc no es pot esborrar de la memòria el cas de 2013, quan una operació policial francoespanyola va esquitxar un escorxador de Girona per la seva presumpta vinculació amb una xarxa de carn de cavall fraudulenta. Segons la informació publicada, hi havia animals que haurien d’haver estat destruïts i que acabaven entrant, presumptament, a la cadena alimentària. Cal ser rigorosos: una investigació policial no equival automàticament a una condemna per a tots els actors implicats. Però el simple fet que Girona tornés a aparèixer associada a un dels grans escàndols alimentaris europeus de la dècada ja hauria d’haver provocat una sacsejada profunda. No la va provocar.
Si anem encara més enrere, la crisi de les vaques boges també va deixar empremta a les comarques gironines. El País va informar el 2001 d’un cas confirmat d’encefalopatia espongiforme bovina en un animal procedent d’una explotació del Gironès i sacrificat en un escorxador de la Garrotxa. Això no demostra, per si sol, totes les versions extremes que de vegades circulen sobre aquella època, i no s’ha localitzat una font sòlida que permeti afirmar determinades acusacions més enllà del que està publicat. Però sí que confirma una realitat incòmoda: Girona també va quedar marcada en una de les crisis sanitàries més greus de la ramaderia europea.
Problema estructural
I ara, el 2026, una nova ombra plana sobre l’entorn carni lligat a Girona. El digital Eldiario.es ha publicat una investigació sobre una granja de Castellote (Terol) amb porcs ferits, agonitzants i convivint amb cadàvers en descomposició, i documenta una relació comercial amb Frigoríficos Costa Brava S.A., empresa gironina integrada en el grup Costa Brava Mediterranean Foods. També aquí convé precisar bé les paraules: estem parlant d’una investigació periodística i d’una relació comercial documentada, no d’una sentència ferma que permeti atribuir responsabilitats penals globals. Però fins i tot amb aquesta cautela, el panorama és devastador. Si grans empreses del sector apareixen connectades, encara que sigui comercialment, amb explotacions d’aquest nivell de degradació, el problema ja no és puntual: és estructural.
Salmonel·la. Listeria. Manca de garanties sanitàries. Trames de frau alimentari. Casos històrics de vaques boges. Investigacions sobre granges que no presenten un estàndard mínim de benestar i salubritat. El que és realment inadmissible és la repetició
El que resulta inadmissible no és només l’existència d’un nou cas. El que és realment inadmissible és la repetició. Salmonel·la. Listeria. Manca de garanties sanitàries. Trames de frau alimentari. Casos històrics de vaques boges. Investigacions sobre granges amb escenes que ofenen qualsevol estàndard mínim de benestar i salubritat. Cada episodi té el seu context, el seu grau de prova i la seva responsabilitat concreta, sí. Però vistos en conjunt dibuixen una imatge que ja no es pot maquillar amb campanyes de màrqueting, etiquetes boniques o discursos de falsa excel·lència gastronòmica.
Girona com a epicentre
Girona no es pot permetre que el seu nom continuï associat, una vegada i una altra, a alertes, retirades, investigacions i escàndols sanitaris del sector carni. La resposta no pot ser el silenci corporatiu, la resignació administrativa o la rutina burocràtica. Calen inspeccions implacables, transparència total sobre la traçabilitat i els proveïdors, sancions que facin mal de veritat i una fiscalització pública molt més dura. Perquè quan falla la indústria càrnia, no falla només un producte: falla la protecció de la salut de tothom. I això, senzillament, és inadmissible.
La província de Girona es consolida, a més, com un dels epicentres indiscutibles de la indústria càrnia espanyola, amb un èmfasi especial en el porcí, tot i que també amb una presència rellevant en boví i productes elaborats. Segons l’informe Estructura empresarial de la demarcació de Girona 2024 de la Diputació de Girona, la indústria alimentària, dominada aclaparadorament per les empreses càrnies, va representar el 18,3% del volum de negoci total de la província el 2022, percentatge que s’eleva al 27,6% si s’hi incorpora el comerç majorista d’alimentació.
Integració vertical i concentració empresarial
Aquest sector genera milers de llocs de treball directes, al voltant de 6.000 només a les comarques gironines, segons dades sindicals, i actua com a motor econòmic clau en zones com el Pla de l’Estany, el Gironès o la Selva, on es concentren escorxadors, sales de desfer i plantes de transformació. El model es basa en la integració vertical: granges, sacrifici, especejament i exportació, amb un fort component familiar català i una orientació exportadora que situa Girona com una peça estratègica dins del mapa nacional.
En termes de facturació, el teixit industrial està altament concentrat en un grapat de grans grups. Frigoríficos Costa Brava SA, amb seu a Riudellots de la Selva i part del Grup Cañigueral, que opera com a Costa Brava Mediterranean Foods, va liderar el rànquing el 2022 amb 740,3 milions d’euros; el grup consolidat va superar els 1.470 milions el 2023 i ja frega els 1.500 milions el 2024. La segueixen Noel Alimentaria SAU, de Sant Joan les Fonts, amb 529,1 milions el 2022 i 664 milions el 2024, amb un creixement del 4%; Ramaderia Roca SL, de Porqueres, amb 435,7 milions; Càrniques de Juià SA, de Juià, amb 412,3 milions; Friselva SA, de Riudellots de la Selva, amb 409,8 milions, al voltant de 464 milions el 2024; Cárnica Batallé SA, de Riudarenes, amb 302,3 milions, 364 milions i un benefici de 26 milions el 2024; i Càrniques Celrà SL, de Celrà, amb 301,6 milions.
La indústria càrnia espanyola va superar els 33.000 milions d’euros de facturació el 2023 i el top10 d’empreses càrnies gironines superen plegades els 3.500 milions d’euros
El top10 d’aquestes empreses supera fàcilment els 3.500 milions d’euros combinats, segons les dades oficials de la Diputació. Altres firmes rellevants són Embutidos Monter, Esporç o Escorxador Frigorífic Reixach. El porcí representa el gruix de la producció i Girona aporta un percentatge desproporcionat a la facturació global de la indústria càrnia espanyola, que va superar els 33.000 milions d’euros el 2023 amb un creixement del 7%.
Ferri control patronal
Aquest poder econòmic es tradueix en un control ferri a través d’associacions patronals. La principal és FECIC, Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies, creada el 1978 i amb seu a Barcelona, però amb una forta implantació a Girona i projecció nacional i internacional, amb oficines a Madrid i Brussel·les. Representa escorxadors, desfer i elaboradors de porcí, boví i altres, i exerceix un lobby intens davant les administracions en normatives europees, sanitàries, laborals i d’exportació. Ofereix formació, assessorament jurídic, promoció internacional i un observatori econòmic. Empreses com Noel, Costa Brava, Batallé i altres de Girona hi estan integrades o hi són molt pròximes; figures com Joan Costa, directiu de Noel, han ocupat rols rellevants.
FECIC organitza esdeveniments com el Fòrum Càrnic a Girona i canalitza la veu única del sector davant la Generalitat, el Govern central i la Unió Europea. Complementa aquesta estructura INNOVACC, clúster català de la carn i la proteïna alternativa, que col·labora amb FECIC en innovació i accedeix a fons europeus juntament amb centres tecnològics i universitats. A escala nacional participen a Confecarne o ANICE, però el domini real a Catalunya recau en FECIC. No existeixen fundacions sectorials potents que dominin explícitament, tot i que algunes empreses publiquen memòries de responsabilitat social corporativa; el control s’exerceix principalment a través de la patronal.
Injeccions milionàries de fons públics
Pel que fa a subvencions públiques, les famoses ajudes que xuclen, el sector rep injeccions milionàries tant directes com indirectes. Les grans partides de la PAC, Política Agrària Comuna, van sobretot a les granges integrades, però els transformadors accedeixen a fons de modernització, innovació i digitalització. En el PERTE Agroalimentari, fons NextGen EU, Noel Alimentaria ha captat més de 3 milions d’euros en una convocatòria, i més 330.420 euros en una altra, presentant projectes en consorci per centenars de milions. Costa Brava Mediterranean Foods i Grup Cañigueral també han estat beneficiaris en línies PERTE i consorcis carnis. En total, les empreses càrnies catalanes han absorbit desenes de milions en les diferents rondes: una primera ronda nacional de 182 milions, i una segona d’uns 25 milions addicionals. A més, via FEDER i altres línies europees es financen modernitzacions d’escorxadors, i la Generalitat reparteix pagaments recurrents de la PAC a ramaders de boví i porcí de Girona i tot Catalunya, per exemple, 17,2 milions només per a boví i pastures el 2025, amb pagaments anuals de 16 a 25 milions.
Críticament, organitzacions ecologistes denuncien que la PAC espanyola, 37.200 milions en el pròxim període, subvenciona un model intensiu contaminant i emissor de gasos d’efecte hivernacle, mentre el sector exporta i privatitza beneficis. Frigoríficos Costa Brava S.A. va rebre prop de 2 milions d’euros de la PAC entre 2015 i 2024, i Pinsos Costa Brava S.L., més de 200.000 euros en el mateix període. L’opacitat en la justificació d’algunes inversions i la dependència estructural de diners públics per modernitzar-se constitueixen un element central de qualsevol anàlisi crítica.
Falsos autònoms i abocament de purins
El capítol dels escàndols és especialment dens i constitueix un dels nuclis de qualsevol tesi crítica. A més dels ja documentats problemes laborals i ambientals, han emergit recentment greus alertes sanitàries i de benestar animal que qüestionen la imatge de qualitat i control que projecta el sector.
En l’àmbit laboral, la UGTva denunciar el 2018 que 1.600 dels 6.000 treballadors de les càrnies gironines eren falsos autònoms, cobren aproximadament un 50% menys i no tenen drets. A Catalunya, la Inspecció de Treball va regularitzar 7.263 falsos autònoms en 110 empreses càrnies, amb multes per 8,1 milions d’euros en quotes no pagades. Un cas paradigmàtic va ser Terfrisa, Frigorífics de l’Empordà, sancionada amb 800.000 euros per tenir més de la meitat de la plantilla en situació de fals autònom a través de cooperatives. CCOO ha impulsat denúncies contínues contra aquest frau estructural.
En el pla ambiental, les granges porcines de Riudellots de la Selva, epicentre carni, han estat denunciades dues vegades pels Mossos d’Esquadra per abocaments de purins a rieres i deficiències greus, el 2022 i el 2024, amb problemes crònics de contaminació per nitrats, olors i emissions que afecten tota la comarca.
Alerta urgent per salmonel·la en lots de llonganissa
Però els escàndols sanitaris i de benestar animal recents són els que més impacte mediàtic han tingut i mereixen un desenvolupament detallat. Fa pocs dies, l’AESAN, va activar una alerta urgent per presència de salmonel·la en sis lots de llonganissa de pagès llescada de la marca Boadas 1880, empresa històrica de Girona, fundada el 1880 i amb seu a la ciutat. Es tracta del producte «Longaniza de payés selección» en envasos de 80 grams llescats. L’alerta es va originar a Andalusia a través del Sistema Coordinat d’Intercanvi Ràpid d’Informació (SCIRI) i obliga a la retirada immediata del mercat. L’AESAN recomana als consumidors que tinguin aquests productes a casa que no els consumeixin i, en cas de símptomes -diarrea, vòmits i febre- acudeixin al metge. Tot i que no es reporten casos greus confirmats fins ara, l’incident posa de manifest falles en els controls higienicosanitaris d’una marca emblemàtica de Girona que es ven en supermercats de tot Espanya.
Encara més greu és l’escàndol de la granja del terror vinculada directament a la principal empresa de Girona. El març de 2026, el col·lectiu animalista ARDE, Animal Rights Defense, va publicar imatges i va denunciar davant la Fiscalia de Medi Ambient a Catalunya i a l’Aragó una explotació porcina d’engreix a Castellote (Terol), Ganados La Yruela S.C., per presumptes delictes de maltractament animal.
El col·lectiu animalista ARDE va mostrar gravacions de porcs amb abscessos, hèrnies, gangrena, canibalisme entre animals, cadàvers putrefactes a terra, rates, abeuradors infectats i condicions insalubres en una granja que havia comptat amb certificació Welfair
Les gravacions, entre l’octubre de 2025 i el febrer de 2026, mostren porcs amb abscessos, hèrnies, gangrena, canibalisme entre animals, cadàvers putrefactes a terra, rates, abeuradors infectats i condicions insalubres, malgrat que la granja havia comptat amb certificació Welfair de benestar animal. Aquesta explotació mantenia una relació comercial exclusiva i constant amb Frigoríficos Costa Brava S.A., escorxador de Riudellots de la Selva, pertanyent a Costa Brava Mediterranean Foods i al Grup Cañigueral, des del 2022 fins a finals de 2025: documents interns acrediten enviaments de centenars de porcs -per exemple, 119 porcs el 2 de novembre de 2025-, i certificats de neteja de transports amb destinació a l’escorxador gironí. Costa Brava Mediterranean Foods processa tres milions de porcs l’any, disposa de 300 granges pròpies o integrades i exporta a més de 60 països; la seva presidenta és Elisabeth Cañigueral Borrás.
El certificat Welfair
Després de la publicació de les imatges, l’empresa va trencar la relació, els últims subministraments van ser el novembre de 2025, coincidint amb la pèrdua del certificat Welfair el 3 de novembre i el canvi de propietari de la granja el 25 de novembre, i va modificar discretament la seva pàgina web eliminant parts de la seva política de benestar animal que afirmaven que el 100% de les seves granges, pròpies i integrades, estaven certificades Welfair.
La companyia assegura que mai no va detectar incidències similars i que els serveis sanitaris oficials inspeccionen tots els animals abans del sacrifici. Tanmateix, ARDE denuncia que la violència a la indústria és sistemàtica i que certificats com Welfair no garanteixen res. Aquest cas, que ha saltat a mitjans nacionals i ha estat recollit per TVE i altres, vincula directament una de les empreses més grans de Girona amb una granja del terror i qüestiona tota la cadena de traçabilitat i control de qualitat de què presumeix el sector.
Retrat d’un oligopoli
En conclusió crítica, la indústria càrnia de Girona constitueix un oligopoli familiar altament eficient que mou milers de milions, genera ocupació i exporta, però descansa sobre pilars fràgils: una dependència crònica de subvencions europees que socialitzen costos i privatitzen beneficis; un control patronal a través de FECIC que li permet modelar regulacions; i una cadena d’externalitats greus, precarietat laboral extrema, contaminació ambiental; i, ara, escàndols sanitaris i de maltractament animal que esquitxen directament els seus principals actors.
Els casos recents de salmonel·la a Boadas 1880 i la granja del terror subministradora de Costa Brava demostren que els controls oficials i les certificacions de benestar fallen sistemàticament, exposant el consumidor a riscos i el territori a costos ecològics i ètics. Aquest model intensiu, lluny de ser sostenible, es manté gràcies als diners públics i a una opacitat que qualsevol investigació periodística profunda hauria de destapar.
