Ni la directiva del Barça, que ara encapçala Rafael Yuste, l’invisible, ni tampoc el mateix Joan Laporta com a president electe, han sortit a respondre o desmentir la greu acusació de l’expresident blaugrana Josep Maria Bartomeu sobre un frau comptable de 275 milions en els comptes presentats i aprovats pels socis a l’assemblea de l’octubre lde 2021, quant al resultat econòmic de l’exercici 2020-21. El diferencial de 275 milions és el resultat de restar dels 555 milions de les pèrdues de la temporada, segons l’equip econòmic de Laporta, les reals de 280 milions que van ser, finalment, les que la mateixa junta va signar davant Hisenda.
Dit d’una altra manera, Laporta va afegir artificialment 275 milions de càrrega absurda, temerària i irresponsable de números vermells, a còpia d’inventar-se provisions i amortitzacions, sense sentit, amb l’única finalitat d’augmentar la sensació de la mala herència rebuda de Bartomeu.
Hisenda i les auditores
Laporta es va disparar al peu, insensatament i incomprensiblement, perquè tant ell com el seu flamant equip econòmic i financer, reforçat per Ferran Reverter i Eduard Romeu, sabien de sobres que aquesta maniobra només podia amargar-los la vida a ells mateixos. Per la senzilla raó que era la seva directiva la que formulava i signava la barbaritat d’elevar fins a 555 milions les pèrdues i, en conseqüència, la seva responsabilitat, registrant un patrimoni net de 451 milions en la memòria oficial de la temporada 2020-21.
El problema va ser que els tècnics fiscals d’Hisenda no es van creure el conte de Laporta i només van donar per demostrables i provades una xifra de 280 milions. Cinc anys després, el Barça encara arrossega en forma de fair play financer excedit i de pèrdues -152 milions de fons propis negatius- aquest enorme i històric error. Perquè per pal·liar el pes mort d’aquest absurd llast s’ha hagut de recórrer a la venda anticipada d’actius i de patrimoni, i a l’ús, igualment irregular, fantasmagòric i fictici, de palanques buides i de trampes comptables que ja han tombat dos auditors, Ernst & Young i Grant Thornton, i han deixat fent el paperina un tercer, Global Crowe, que ja no sap on amagar-se.
Pèrdues i barreja
Bartomeu sosté que Laporta va «engreixar» les pèrdues de la temporada 2020-21 carregant als comptes provisions i deterioraments que, segons ell, no s’havien de presentar com a pèrdua ordinària, i atribuint a l’herència rebuda una part de l’impacte que corresponia a la covid.
A criteri seu, el que és «més objectiu» era comparar la temporada 2020-21 amb la darrera campanya sense pandèmia, la 2018-19, i així mesurar la caiguda real d’ingressos provocada per pandèmia. Amb aquesta comparació, diu que el Barça va deixar d’ingressar 330 milions, mentre que la reducció de despeses va ser de 105 milions i no 125 milions, de manera que l’impacte total de la covid no justificaria la manera com Laporta va presentar les pèrdues.
El seu argument central per parlar d’engany és que Laporta hauria barrejat pèrdues estructurals, provisions i deterioraments amb el cop excepcional de la pandèmia, construint un relat més greu del que reflectien les dades auditades. A més, insisteix que la junta entrant no hauria de «partir» els comptes entre etapes de govern per endossar tota la responsabilitat al mandat sortint, perquè la junta que tanca l’exercici és la que formula els comptes finals.
La pandèmia i Messi
El negacionisme de l’efecte de la pandèmia es revela un altre flanc vulnerable que Bartomeu denúncia de la gestió de Laporta i defensa el seu pla de xoc sobre tres línies d’actuació: retallar al màxim inversions, aplicar dues rebaixes salarials i obrir noves vies d’ingressos amb projectes corporatius. El 2020, explica que va aconseguir una baixada salarial del 14% a fons perdut, i després va intentar portar-la al 20%. També planteja que Barça Corporate, Barça Studios, BLM i la Superlliga havien de servir per compensar la caiguda d’ingressos i reforçar el club.
A més, segons la seva versió, si s’haguessin tancat els comptes reconeixent només les pèrdues reals derivades de la covid i aplicant el tractament d’amortització a cinc anys que permetia LaLiga, el Barça no hauria perdut la norma 1:1 ni el fair play financer. I afegeix que, amb aquest enfocament, Leo Messi hauria pogut continuar, perquè les pèrdues imputades a l’exercici 2020-21 haurien pesat molt menys sobre el límit salarial, uns 50 milions anuals en lloc de 555 milions.
Ara que Bartomeu està acabant la seva primera gira pels mitjans, reclamant que la veritat dels comptes de 2021 surti, sorprèn que Laporta o la directiva no hagi sortit a respondre o rectificar aquest relat acusatori que reforça l’absoluta incapacitat de Laporta per governar. I certifica que amb aquesta decisió financera-mediàtica d’incrementar pèrdues gratuïtament es va ficar ell mateix, però sobretot va ficar el Barça, en un carreró gairebé sense més sortida que deixar el futur del club en mans d’un o diversos fons d’inversió.
