Amnistia Internacional adverteix que la Copa Mundial de la FIFA 2026, que començarà l’11 de juny a Ciutat de Mèxic i s’allargarà durant sis setmanes entre el Canadà, Mèxic i els Estats Units, es disputarà en un context d’“aguda crisi de drets humans” que pot afectar aficionats, jugadors, periodistes, treballadors i comunitats locals. Segons l’informe La humanitat ha de triomfar: defensar els drets i abordar la repressió a la Copa Mundial de la FIFA 2026, el torneig —el més gran i lucratiu fins ara, amb uns ingressos previstos d’11.000 milions de dòlars— corre el risc de no complir la promesa de la FIFA de garantir un entorn “segur, inclusiu i lliure”.
Concretament, l’ONG posa el focus en els Estats Units, on es disputaran tres quartes parts dels partits, i alerta que el país s’enfronta a una “emergència de drets humans” amb pràctiques que qualifica d’autoritàries. «Hi ha agents armats tirant a terra portes i detenint menors d’edat, i s’ha deportat centenars de milers de persones. Els grups d’aficionats i aficionades LGBTQI+ diuen que no és segur tenir una presència visible, i es prohibeix a simpatitzants de quatre països participants entrar als Estats Units», recorda Amnistia Internacional.
A parer de l’organització, el Mundial «dista molt de ser el torneig de risc mitjà que la FIFA va considerar en el seu moment, i calen esforços urgents per tancar la creixent bretxa entre la promesa original del torneig i la realitat actual». Per això, reclama mesures urgents per evitar que el Mundial es converteixi en “un escenari de repressió” i de «pràctiques autoritàries».
Controls migratoris abusius
Amnistia es mostra especialment preocupada per la situació als Estats Units. De fet, l’informe recull les actuacions de les autoritats migratòries, amb detencions massives, deportacions i un augment de l’ús de la força. Entre gener de 2025 i el març de 2026, 43 persones han mort sota custòdia del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE), mentre que el 2025 es van deportar més de 500.000 persones, segons dades citades per l’organització.
No es garanteix que els aficionats i professionals que es desplacin amb motiu del Mundial estiguin fora de perill.
Aquesta mena de detencions al carrer s’han multiplicat per 11, mentre que la xifra de menors d’edat sota la custòdia de l’ICE s’ha multiplicat per sis. A més, l’ONG ha constatat que les condicions de reclusió dels immigrants en centres com el Centre d’Internament de Krome North i el Centre de Detenció dels Everglades «constitueixen un tracte cruel, inhumà i degradant i, en alguns casos, tortura«.
En aquest sentit, Amnistia alerta que no s’han donat garanties que els aficionats i professionals que es desplacin als Estats Units estaran fora de perill «de perfils racials, batudes indiscriminades, detenció il·legítima i deportació», i destaca que el director en funcions de l’ICE ha dit que l’agència serà «un element clau de l’aparell general de seguretat per a la Copa Mundial».
A més, quatre seleccions classificades (Costa d’Ivori, Haití, Iran i Senegal) estan afectades per restriccions de viatge imposades pels Estats Units, fet que pot impedir que part de l’afició viatgi per donar suport al seu equip.
Restriccions a la llibertat d’expressió i protesta
L’informe també assenyala limitacions al dret a la llibertat d’expressió i de reunió pacífica als tres països amfitrions. En el cas dels Estats Units, denuncia accions contra periodistes i protestes, inclosa la deportació d’un informador per cobrir operacions de l’ICE. Pel que fa a Mèxic, on el 2025 van morir assassinats set periodistes, l’ONG recorda que és el país més perillós per a la premsa de l’hemisferi occidental i que els periodistes continuen sent objecte d’amenaces.
Segons Amnistia, la FIFA restringeix la llibertat d’expressió a aficionats, jugadors i treballadors mitjançant els seus codis de conducta i disciplinaris.
Amb motiu del Mundial, Mèxic preveu la mobilització de 100.000 agents per mantenir la seguretat, 20.000 dels quals militars. Al respecte, Amnistia recorda que «l’exèrcit continua estant implicat en una diversitat de violacions de drets humans, inclosos homicidis extrajudicials», i assenyala que la Cort Interamericana de Drets Humans va resoldre que l’ús per part de Mèxic de la força militar per a tasques de seguretat pública ha de ser excepcional i temporal i estar sota un estricte control civil.
En relació amb el Canadà, l’ONG esmenta restriccions en protestes contra el genocidi a Gaza, «que han sigut dispersades i dissoltes indegudament». També recorda que el precedent dels Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver 2010, que van comportar el desplaçament de persones sense sostre per allunyar-les dels espais visibles per a turistes i mitjans. En aquest sentit, l’organització alerta que, en el context de la Copa Mundial del 2026 i de la crisi actual d’habitatge al Canadà, es podria repetir aquest patró.
Amnistia Internacional també acusa la FIFA de restringir el dret a la llibertat d’expressió mitjançant el seu Codi de Conducta a l’Estadi, el qual prohibeix als aficionats els missatges i símbols polítics, i el Codi Disciplinari per a jugadors i treballadors.
Risc de discriminació per al col·lectiu LGBTQI+
D’altra banda, l’organització defensora dels drets humans alerta dels riscos discriminatoris que corren els membres del col·lectiu LGBTQI+. L’informe apunta a polítiques dels Estats Units que afecten especialment les persones trans i de gènere divers, així com possibles problemes d’entrada al país si la identitat de gènere no coincideix amb el sexe assignat en néixer.
L’ONG exigeix als governs amfitrions i a la FIFA «complir amb les seves obligacions en virtut del dret internacional i dels drets humans».
També assenyala que Mèxic es considera el segon país del món més perillós per a les persones trans, amb 59 transfeminicidis registrats el 2024, i que al Canadà aquest col·lectiu també pateix «discriminació persistent». A més, recorda la persistència de càntics homòfobs en partits de les seleccions mexicana, estatunidenca i canadenca.
Davant de tot això, Amnistia Internacional exigeix als governs dels països amfitrions «complir amb les seves obligacions en virtut del dret internacional i dels drets humans», i reclama a la FIFA, a les federacions de futbol nacionals i als patrocinadors «respectar els drets humans i utilitzar la seva influència per protegir l’afició, els jugadors, els periodistes, els treballadors i treballadores i les comunitats locals».
