No és una empresa fàcil analitzar de forma exhaustiva els factors que expliquen el malestar social existent en bona part de les societats i que, de retruc, s’estan traduint en un creixement de les formacions d’extrema dreta. Això és el que fa la sociòloga i politòloga Cristina Monge a Contra el descontento (Paidós, 2026), un assaig en què no només es limita a estudiar les causes d’aquesta impugnació a tot un sistema, sinó que també apunta sortides per capgirar aquesta situació.
Al llarg del llibre, Monge es mostra molt crítica amb el discurs fatalista i pessimista que sosté que no hi ha vies alternatives als camins polítics, socials i econòmics que estan travessant avui en dia les societats. L’autora recorda que va ser Margaret Thatcher qui va promoure aquesta visió que va acabar desembocant en el neoliberalisme i que ha estat, precisament, la que va provocar la crisi econòmica de l’any 2008 i la ruptura entre “progrés i futur” que explica, en molt bona mesura, l’actual malestar vers el conjunt d’institucions que conformen el sistema democràtic. Segons la sociòloga aragonesa, “la rellevància que avui té aquest pessimisme com a actitud provoca que es doni per fet que l’ampolla es buidarà i que no hi ha res a fer. És quelcom que paralitza, que impedeix buscar sortides i alternatives.”
L’assaig, que ha estat guardonat enguany amb el Premi Paidós, posa èmfasi en el fet que el futur no està escrit i que una bona governança de la crisi climàtica, la revolució digital i el moviment de persones, els principals reptes que afecten la humanitat, pot traduir-se en un major benestar social i en una major confiança cap a les institucions, així com en una reducció de les desigualtats. Precisament Monge veu aquestes darreres com un dels elements clau que expliquen l’actual descontentament, i recorda que és un cercle viciós: si n’hi ha més, hi ha més desafecció política, més abstenció en les eleccions i, sovint, una menor intervenció dels poders públics, fet que es tradueix en un increment de les desigualtats. Els tres grans reptes citats s’han de veure, com apunta l’autora, com una palanca de transformació i millora de les comunitats, i de generació d’esperança. Amb tot, el gran risc és que en un context incert i de complexitat a tots els nivells, els diferents actors que conformen una societat no facin res o preguin decisions equivocades, fet que acabarà afavorint una extrema dreta amb cada cop més pes.
El llibre, que està escrit de forma molt didàctica, amb un estil molt planer i amb nombrosos exemples que en faciliten la lectura, pot ser un molt bon regal per a aquesta Diada de Sant Jordi. També ho pot ser La gran fractura americana (La Esfera de los Libros, 2024), un assaig escrit per Cristina Olea, corresponsal de TVE a Washington des de l’any 2018, que recull una selecció de les seves cròniques televisives.
La periodista il·lustra un país, els Estats Units, profundament dividit, i marcat per unes contradiccions internes i per unes desigualtats creixents en l’àmbit sanitari, laboral, polític o geogràfic. Una realitat que connecta amb el llibre de Cristina Monge. Mentre la politòloga de Saragossa detalla la part més teòrica de les bretxes econòmiques i socials, Olea ho exemplifica amb casos en què s’evidencia que el lloc de naixement continua sent un aspecte molt determinant, en aquest cas al si de la societat nord-americana. Justament, la corresponsal de TVE descriu així el país on viu i treballa: “Venint d’Europa, moltes vegades he pensat que els Estats Units és un país de pobres. Un país molt ric, amb gent molt rica i amb gent molt pobra. Fins que vaig arribar aquí, no havia vist mai tantes persones esdentegades en un bar d’una ciutat de mida mitjana d’un país desenvolupat.”
Des d’aquesta perspectiva, resulta molt preocupant, com il·lustra l’assaig, veure com Donald Trump ha aconseguit connectar amb aquells sectors amb més malestar social i, alhora, com els ha convençut de les seves mentides, com ara que ell va guanyar les eleccions de 2020 (“si tornem a perdre, pot ser que hi hagi una segona guerra civil. No consentirem que torni a passar”).
En tot cas, el llibre d’Olea és una molt bona recomanació per entendre una política nord-americana cap cop més present a les nostres vides i que, a molts, ens arriba gràcies a les seves cròniques des de Washington.
