El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, ha advertit aquest dimarts al Congrés que hi ha “ciutadans que no troben resposta ni vies per defensar els seus drets”, en presentar l’informe anual corresponent al 2025. El document recull un total de 38.144 queixes, 3.742 més que l’any anterior, en un context marcat per les dificultats d’accés als serveis públics i la lentitud administrativa.
L’increment de reclamacions es concentra sobretot en àmbits com la sanitat, la justícia, la Seguretat Social, l’ocupació i les polítiques socials, que continuen sent els principals focus de conflicte entre ciutadania i administracions.
Més enllà de les xifres, Gabilondo ha posat l’accent en el diagnòstic de fons: una part creixent de la població percep que l’administració és lenta, complexa i poc accessible. L’informe apunta que moltes queixes no responen a situacions excepcionals, sinó a problemes estructurals en la prestació de serveis bàsics.
En aquest sentit, el Defensor del Poble insisteix en la necessitat de millorar la capacitat de resposta institucional, especialment en àmbits sensibles com les llistes d’espera sanitàries, la tramitació de prestacions o l’accés a la justícia, on es detecten retards crònics.
Catalunya, entre els territoris amb més queixes
Catalunya torna a situar-se entre les comunitats amb més volum de reclamacions, amb 3.702 queixes registrades, només per darrere de Madrid i Andalusia.
Aquest pes s’explica en part per la dimensió demogràfica, però també reflecteix problemàtiques específiques vinculades a drets socials i serveis públics, especialment en àmbits com l’habitatge, la sanitat o l’atenció a la dependència.
En paral·lel, informes recents d’institucions catalanes apunten en la mateixa direcció, amb un deteriorament dels serveis i llistes d’espera creixents en àmbits socials i sanitaris, fet que reforça el diagnòstic del Defensor del Poble a escala estatal.
Drets socials i desigualtats, al centre
Una part significativa de les queixes tenen a veure amb situacions de vulnerabilitat, com dificultats per accedir a prestacions, problemes amb l’habitatge o traves administratives per a col·lectius vulnerables.
El Defensor del Poble també assenyala la necessitat de reforçar la protecció en àmbits com les migracions, la discapacitat o la gent gran, on es detecten mancances recurrents. L’informe evidencia que les desigualtats socials es tradueixen sovint en una major indefensió davant l’administració.
Més activitat institucional
Durant el 2025, la institució ha tramitat 38.762 expedients i ha emès més de 2.000 resolucions dirigides a les administracions, incloent recomanacions, suggeriments i advertiments legals.
A més, ha impulsat actuacions d’ofici i ha plantejat recursos davant el Tribunal Constitucional, consolidant el seu paper com a òrgan de supervisió i garantia de drets dins del sistema institucional.
Una advertència amb lectura política
L’informe no només ofereix una fotografia administrativa, sinó també una alerta política: la distància entre ciutadania i institucions es manté —i en alguns casos s’amplia.
El missatge de Gabilondo apunta directament a la necessitat de reformes que facin l’administració més àgil, més accessible i més empàtica, en un moment en què la pressió sobre els serveis públics continua creixent.
