Masip i Deco, protagonistes d’històries per a no dormir del Barça de Laporta

L'assessor esportiu del president, ara relegat a figurant ociós, ha autoritzat la pluriocupació de Carlos Ortega després de qualificar d'"inacceptable" la de Pasqui. El precedent de les comissions assegurades de Deco van ser les de Mino Raiola per Ibrahimovic, que només va jugar un any

Enric Masip i Joan Laporta

La notícia que l’actual entrenador del Barça d’handbol, Carlos Ortega, compaginarà el seu càrrec en el club amb el de seleccionador del Japó en els JJOO de París l’ha confirmat el mateix club blaugrana en un comunicat en el qual s’especifica la voluntat de la junta de concedir-li aquest permís especial. Més enllà de poder discutir si el gest és excessivament generós, inadmissible o simplement ha d’assumir-se com un fet compatible amb la seva responsabilitat professional en el Barça, l’entorn barcelonista més puntimirat no entén que l’anunci no hagi provocat la dimissió de l’assessor esportiu del president Joan Laporta. Enric Masip, perquè havia sigut ell, específicament, qui havia criticat que l’anterior directiva hagués tolerat a Xavi Pasqual, Pasqui, gaudir de la mateixa situació concurrent en el Barça i en la selecció de Romania.

Aquests dies també ha estat no-notícia -és a dir objecte d’aquest fenomen tan habitual de l’aparell laportista, consistent a silenciar i controlar mediàticament informacions que despullen pràctiques irregulars i infraccions greus dels estatuts i del codi ètic-, la falsedat patrocinada des de la junta i des del mateix Deco en relació amb el cobrament íntegre i a compte de les comissions pel contracte de Raphinha, com si, en la pràctica, continués exercint com el seu agent. Deco, a més, va mentir quan va afirmar en el moment de ser presentat com a director del futbol professional haver tancat les seves societats dedicades a la representació de futbolistes.

La diligència i uniformitat del relat laportista controlat des de la junta ha impedit que aquest escàndol pogués convertir-se en un objecte de debat i de comentaris de rabiosa actualitat per part dels mitjans i dels observatoris i emissors digitals del règim. No han aparegut, més enllà d’un primer tractament fugaç i secundari, indicis del seguiment o de l’impacte provocat per aquesta situació de Deco en la qual s’acumulen una càrrega de falsia i engany als socis i un escenari de conflicte d’interessos, ja que Raphinha, a qui es pretén col·locar en una llista de traspassos aquest estiu, no ha nomenat encara un nou representant i acabarà quedant-se o sortint del Barça com a resultat d’una estratègia o interessos del club que determinarà el mateix Deco. És a dir, que cobrarà -de fet, ja ho ha cobrat venent l’acord amb el Barça a un fons d’inversió- per defensar al mateix temps els interessos del Barça i d’un jugador del primer equip.

Només un article de premsa, un només, s’ha publicat sobre aquest tema signat per Marçal Lorente, periodista cauteritzat per la Gestapo laportista, en el portal CuléMania i no a Mundo Deportivo, on col·labora regularment. “Segons l’opinió de diversos juristes consultats, aquesta conducta podria ser compatible, presumptament, amb la d’un delicte d’administració deslleial, atès que Laporta facilita que el club pagui a Deco, que curiosament és soci i amic íntim del seu excunyat, Alejandro Echevarría, la totalitat dels seus teòrics serveis prestats com a representant de Raphinha pels cinc anys de contracte, desconeixent en el moment d’obligar-se, si el futbolista els complirà (…) A més, aquesta obligació de pagament esdevé una obligació de comunicació a la Lliga perquè afecta el límit salarial (…) Això Laporta ja ho va fer amb Ibrahimovic i Mino Raiola. El davanter suec només va estar un any en el Barça, però el club li va pagar la comissió anual al representant italià per tots els anys que havia signat, encara que el futbolista va deixar de ser un actiu del club en el primer any”, ha escrit.

No és casualitat ni és nova, així doncs, aquesta generositat de Laporta amb determinats agents. L’operació de Ibrahimovic, una castanyada a favor del compte corrent de Mino Raiola, va deixar unes pèrdues de 33 milions en els comptes blaugrana pel fet que Josep Guardiola es va cansar d’ell al cap d’un any malgrat haver sigut ell mateix qui li va demanar a Laporta fer fora Eto’o i portar Ibra amb un cost, salari a part -és a dir, cost de traspàs i comissions-, superior als 80 milions. Casualitat o no, quan va entrar Sandro Rosell de president, Guardiola va canviar d’opinió sobre el davanter suec, que va acabar la seva única temporada de suplent assegut per Pedrito i Bojan, mentre Eto’o, que se’n va anar a l’Inter de Mourinho, va guanyar Lliga, Copa i Champions, un altre triplet.

Una altra història per no dormir del Barça de Laporta, que ha entrat en una deriva realment pertorbadora, l’ha protagonitzada Enric Masip, assessor, guardaespatlles, glover presidencial i acompanyant ociós que, almenys en teoria, és qui aconsella a Laporta en matèria esportiva. Se sap, perquè ho va dir públicament, que no volia a Ronald Koeman, això sí, quan els resultats no eren els millors, però per descomptat després d’aprovar expressament continués i de donar-li la puntada a Messi i Griezmann, entre altres decisions aplaudides per ell. Quan encara era algú, perquè ara Masip ha sigut relegat a figurant del folklore presidencial, freqüentava les redaccions i els programes de televisió i ràdio, on, per exemple, va retreure a la junta anterior que en el seu moment permetés a Xavi Pascual la pluriocupació. “Jo no hauria admès que Pasqui fora entrenador del Barça i alhora seleccionador de Romania. És inacceptable”, va dir l’estiu de 2021.

Avui, en canvi, a Carlos Ortega, l’entrenador de l’equip professional d’handbol que ell mateix va posar fent fora Xavi Pascual després d’haver guanyat tots els títols la temporada 2020-21 sense perdre un sol partit, la junta de Laporta l’ha autoritzat a exercir de seleccionador del Japó, exactament igual que va fer Pasqui anys arrere. Per descomptat que Enric Masip s’empassarà les seves paraules, la seva dignitat professional i el seu orgull, virtuts que se li pressuposen, no que estiguin acreditades, acceptant aquesta situació de Carlos Ortega perquè si alguna cosa no pot fer és rebaixar-se davant Laporta per poder continuar vivint en gran del Barça. Aquest és el nivell i la dubtosa credibilitat i serietat d’aquest nucli dur del president.

(Visited 1.141 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari