Fa uns quants anys, em feia ressò en aquest mateix espai del cas d’un columnista del diari The Washington Post, Dona Milbank, que, complint una promesa, es va menjar l’article de paper en el qual predeia de manera errònia que Donald Trump no guanyaria la nominació del Partit Republicà. Havia escrit: “Trump perdrà o jo em menjaré aquesta columna“, i se la va menjar, amb patates. En un vídeo de més de tres minuts penjat al web del diari, Milbank es menja fins a vuit plats diferents cuinats amb el paper en què va sortir imprès l’article, tallat en petits trossos i alguns passats per aigua, batuts o fins i tot fregits; entre els plats elaborats, regats amb vi de la marca Trump, hi ha cebiche, chilaquiles en salsa verda, filet de peix, bistec fumat…
Si s’estengués l’exemple entre la classe periodística o política d’aquest país, l’empatx de paper col·lapsaria els centres sanitaris. Indigestaria, per exemple, Alberto Núñez Feijóo, que ha blasmat fins a cansar sobre la llei d’amnistia i els indults als independentistes, a la vegada que els negociava per intentar la seva investidura. Però, no havíem quedat que els independentistes eren uns terroristes molt dolents, que no mereixien ni el bon dia? Com ironitzava l’altre dia l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero, referint-se al criteri mutable dels populars vers Carles Puigdemont, que ha deixat de ser terrorista i ves no n’acabin demanant la beatificació.
El bo del cas és que han estat els mateixos populars els qui, davant d’una insinuació de Puigdemont en què amenaçava de tibar de la manta, han preferit intentar fer una voladura controlada de l’escàndol. I l’endemà, Marta Rovira en nom d’ERC s’afegia a la festa confessant que el PP també va intentar negociar amb els republicans. Tot plegat, dibuixa el grau de cinisme que gasta Feijóo, que posa a caure d’un burro Pedro Sánchez per fer en públic maldats que ell feia d’amagat. Això sí, a canvi de l’amnistia i els indults els populars demanen genuflexió. A casa, d’això se’n diuen fer fàstics amb ganes de menjar. Nogensmenys, Feijóo continua com si res hagués passat, assenyalant com a terroristes aquells amb qui va negociar la investidura mercadejant una amnistia i uns indults dels quals ara renega i abomina. Tornem a Groucho Marx: “Aquests són els meus principis, si no li agraden, en tinc uns altres”.
