Les contencions mecàniques a les presons catalanes s’han incrementat, gairebé fins a duplicar-se, en els últims anys, segons dades oficials recopilades per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona (UB), que ha assenyalat que aquesta pràctica van passar de 576 a 960 casos entre el 2017 i el 2022.
Mentre que el 2017, 366 contencions van ser de caràcter sanitari o psiquiàtric, i 210 van ser de caràcter disciplinari o regimental, l’any 2022 les sanitàries van pujar a 634 i les regimentals a 329. Així, la taxa de contencions per cada 100 presos s’ha gairebé duplicat en aquests sis anys, passant de 6,68 a 12,35. En canvi, a la resta d’Espanya s’han reduït considerablement.
Per això, l’OSPDH ha demanat al Departament de Justícia de la Generalitat mesures urgents per revertir les xifres i el director de l’observatori, Iñaki Rivera, espera que el Subcomitè de Prevenció de la Tortura de l’ONU i el Comitè de Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d’Europa, receptors de l’informe, recomanin l’adopció de mesures, difon l’ACN.
Segons aquest treball, presentat aquest dilluns a la Facultat de Dret de la UB, les presons catalanes amb més contencions aquests anys han estat la de Joves, a la Roca del Vallès, amb 37,5 immobilitzacions per cada 100 reclusos i any, i la de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), amb 27, un centre amb una unitat psiquiàtrica, fet que fa incrementar el nombre de contencions. La resta de presons van tenir taxes entre 7 i 15, mentre que la de dones de Wad-Ras només en va tenir 1,10.
A Catalunya, on hi ha uns 8.000 presos, en el total de centres penitenciaris, el 37% de les contencions es practiquen als departaments de règim tancat i aïllament, i el 33% en espais de salut. Segons dades provisionals del 2023, les contencions van baixar lleugerament a 923, afegeix la mateixa informació citant dades de l’informe.
