El dia 29 d’agost del 2019 es produïa a Ginebra (Suïssa) una cimera independentista, amb l’assistència de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Quim Torra, Marta Rovira, Elsa Artadi, Anna Gabriel, Marta Vilalta, a més de representants de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural i el dirigent abertzale Arnaldo Otegi com a estrella convidada. Carles Puigdemont es va reunir primer amb Marta Rovira i amb el dirigent de Bildu durant diverses hores el primer dia. Les dues següents sessions es van celebrar amb tots els desplaçats a la ciutat suïssa.
Poc després, el 2 de setembre, Tsunami Democràtic emetia el seu primer comunicat, titulat Primera onada: Una mar de fons. El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón creu que no va ser casual aquesta correlació de dates, i que l’impuls definitiu i el paper a jugar per Tsunami es va decidir a la cimera de Ginebra. Però hi ha un altre detall que no ha de passar inadvertit: en paral·lel a la cimera, l’informàtic de Puigdemont, Jaume Cabaní, havia creat a Tallín (Estònia) l’empresa Catalitza OÜ, a través de la qual es van canalitzar fons cap al Consell de la República. La societat va ser inscrita al país bàltic el 30 d’agost, el mateix dia que se celebrava la cimera de Ginebra. El jutge situa Jaume Cabaní com un dels membres de la cúpula de Tsunami, organització en la qual utilitzava el pseudònim de Kanabo. Manuel García-Castellón reprodueix un episodi en el qual Josep-Lluís Alay li demana a Cabaní el número d’un compte corrent de Tsunami Democràtic perquè el financer italosuís Nicola Foglia volia aportar diners per sufragar despeses de les mobilitzacions a Catalunya contra l’Estat espanyol.
Un any després, el 28 d’agost del 2020, Cabaní va crear l’ONG Catalitza RSC, de la qual no existeixen dades econòmiques de l’últim any. El 2022, no obstant això, va declarar donacions i subvencions per valor de 16.000 euros i un flux d’efectiu de 19.952 euros. En canvi, segons els registres estonians, a través de Catalitza OÜ va tenir un volum de negocis, només del tercer trimestre del 2023, de 10.492 euros. L’ONG venia, així, a reforçar el paper de distribució de fons cap a les estructures que l’independentisme manté a l’estranger, lluny de l’Administració espanyola.
El jutge dona per fet que Jaume Cabaní (Kanabo) formava part d’un grup de lampistes que s’encarregaven de recaptar fons destinats a sufragar les accions de Tsunami. “Aquesta despesa és desglossada (…) en funció dels àmbits o àrees de treball, i algunes d’aquestes són ‘equip internacional d’informàtics’, o ‘advocats’, despeses relacionades amb els actes protagonitzats per Tsunami Democràtic, com és el cas del 9-N (jornada de reflexió del 9 de novembre del 2019) o les despeses de la infraestructura per dur a terme el bloqueig de la frontera Espanya-França a la Jonquera, a l’AP-7. En el grup s’al·ludeix al fet que la manera de rebre els donatius seria a través de la plataforma Stripe”, diu un acte del magistrat de l’Audiència Nacional.
Però a aquestes dues societats cal afegir-n’hi una altra, amb la qual comparteix seu: es tracta de Binomi OÜ, que opera en el sector de la informació i les comunicacions. En aquesta, consta com a gerent i propietari Oleguer Serra Boixaderas, que té el 100% del capital. Binomi va ser creada el 25 de març del 2022 amb un capital social de 2.500 euros. En aquell exercici va tenir uns ingressos de només 1.940 euros i va declarar pèrdues de 242 euros. Els registres indiquen que, a dia d’avui, l’empresa “no té deute tributari i les declaracions d’impostos s’han presentat correctament”. En l’últim trimestre del 2023, segons els registres, li consten ingressos per 9.006,18 euros.
Les tres empreses comparteixen seu i els seus propietaris també surten en els informes del jutge García-Castellón. Perquè si Cabaní era Kanabo i figurava a la cúpula de Tsunami Democràtic, Oleguer Serra no es queda enrere: l’activista era conseller executiu d’Òmnium Cultural, i en els fòrums de Tsunami es feia dir Pare Carbasser. Segons el jutge, Serra i l’empresari Oriol Soler “van monitoritzar l’intent de col·lapse de l’aeroport de Barajas (Madrid), com ho demostren els missatges que es van intercanviar tots dos aquell dia”. Es refereix al 14 d’octubre del 2019, en una acció paral·lela a l’assalt a l’aeroport del Prat. A Madrid, la cosa no va funcionar, i gairebé no hi va haver afectació de vols.
Uns dies més tard, Pare Carbasser comunica a Oriol Soler: “La nova versió de l’APP té suport per a nous QR (més petits), sistema que t’avisa de les noves actualitzacions, push notificacions quan es reben missatges, nou sistema alternatiu als QR: enllaços”. La importància d’Oleguer Serra era gran, fins al punt que al suposat cap operatiu de l’organització, Xavier Vendrell, se li escapa en una conversa mantinguda des del seu cotxe el desembre d’aquell any que “Pare Carbasser és el cap de tots”.
El seu paper clau a Tsunami queda de manifest quan comunica a l’empresari gironí Josep Campmajó, àlies Canalla: “El paquet són uns walkie-talkies encriptats i que funcionen fora del rang de freqüències estàndard. Els pots utilitzar si vols en operacions especials. Ja te’ls demanaré si els necessito. Mira que estiguin totes les bateries carregades i els canals ben configurats. Està tot comprat sense deixar rastre”. Aquest coneixement tècnic de les eines que s’havien d’utilitzar es deu a la seva formació com a enginyer electrònic. A la seva pàgina personal de la xarxa, detalla que “els meus interessos giren al voltant dels apassionants desafiaments en els camps de la intel·ligència artificial, la Internet de les coses, les dades obertes, la intel·ligència de codi obert (OSINT), la seguretat de la informació i la ciberseguretat”.
Serra presumeix que el 1996 va fundar “una de les primeres empreses d’Internet del nostre país” i que ha treballat per ONGs “sempre buscant formes de millorar les seves operacions a través de la tecnologia. A més, he tingut l’oportunitat de desenvolupar la meva faceta activista per la llengua i la cultura catalanes”. Fins a principis de gener del 2024, Oleguer Serra va tenir responsabilitats a la companyia Argus Net Tecnologia, una empresa informàtica de la qual ha estat nomenat liquidador.
El paper de Suïssa
No deixa de ser curiosa, no obstant això, la fixació que el món independentista té per Suïssa, un paradís fiscal ubicat en el cor d’Europa. No només per les diferents cimeres i reunions dels dirigents secessionistes que s’han celebrat allí, sinó també per ser la destinació de Marta Rovira i Anna Gabriel, dues activistes d’esquerres que han triat aquest país, paradigma del capitalisme a ultrança, per buscar refugi polític. L’obscurantisme de l’Administració suïssa amb els comptes bancaris ajuda a camuflar grans fortunes i a ocultar sospitosos moviments de diners.
Curiosament, a Suïssa també desenvolupa Oleguer Serra bona part de la seva activitat professional, ja que forma part de la Fundació Auba, amb seu en el país dels Alps, una “fundació sense ànim de lucre que promou la cultura, la llengua i la identitat catalanes a tot el món a través de la innovació, l’emprenedoria, l’educació i la diplomàcia cultural”. La intenció d’aquesta entitat és “convertir-se en el vaixell insígnia de la representació de la cultura catalana al món”. Al consell directiu d’aquesta fundació hi figuren Jordi Cuixart, Jordi Serra, Neus Torbisco, Anna Navarro Descals i Montserrat Bellprat, a més del mateix Oleguer Serra.
Jordi Cuixart va decidir també fixar la seva residència a Suïssa després de deixar la presidència d’Òmnium Cultural el juny del 2022. El motiu oficial va ser l’obertura d’una filial de la seva empresa Aranow Packaging Machinery. Neus Torbisco, per la seva banda, forma part de l’equip de confiança de Carles Puigdemont. Doctora en Dret, el 2018 va formar part de l’equip de lletrats que, sota la batuta de Ben Emmerson, va presentar una demanda contra l’Estat espanyol davant el Comitè de Drets Humans de l’ONU per denunciar la situació de Carles Puigdemont. Poc després, era nomenada responsable d’acció jurídica del Consell de la República, i el 2021 Puigdemont la va triar per ser membre del govern del seu Consell, mentre que Xavier Antich la va triar per ser vocal d’Òmnium Cultural.
Oleguer Serra també és membre de l’empresa Moenia, amb seu a Barcelona i a Neuchâtel (Suïssa), una firma dedicada a serveis de seguretat de la informació i protecció jurídica. “Moeenia [a la seva web s’escriu indistintament amb una e o amb dues] va néixer a Barcelona, el hub tecnològic del con sud d’Europa, i té vocació internacional. Per això es projecta des del cor del continent europeu (Suïssa) cap a altres llocs del món. Volem ser l’instrument per superar la indefensió de les entitats i alliberar la nostra societat, en el seu conjunt, del risc que suposen les males pràctiques tecnològiques. Volem portar seguretat i prosperitat. La nostra causa és també per aconseguir un món més just”, diu a la seva pàgina web.
Al consell d’administració de Moeenia també hi figura Jordi Cuixart, al costat d’Ignacio Jesús Amadoz i Masoliver Puig. Com a president de la companyia, hi figura Eloi Font Manté, que també és el conseller delegat. Jesús Amadoz va ser un dels responsables de les successives pàgines web sobre el referèndum que s’anaven creant per burlar les prohibicions dels tribunals. Al costat de tres activistes més, la seva tasca consistia a registrar dominis en els quals anar creant les webs del referèndum a mesura que la Guàrdia Civil anava tancant portals per ordre judicial.
*Pots llegir l’article sencer al número 1560 de l’edició en paper d’El Triangle.
