Les intervencions de quatre caps de la policia autonòmica al Parlament de Catalunya el passat 1 de desembre van suposar un atac directe a la línia de flotació de la campanya impulsada pels grups independentistes batejada amb el nom de CatalanGate. Els responsables dels Mossos d’Esquadra van explicar a la comissió d’investigació impulsada per ERC, Junts i la CUP per acusar el govern espanyol d’utilitzar els programes espies Pegasus i Candiru contra 65 independentistes que són partidaris d’adquirir aquestes eines per prevenir i actuar contra la criminalitat.
La campanya independentista se sustenta en que l’ús d’aquests programes atempta contra la privacitat i els drets humans de les persones investigades. Els dirigents dels Mossos van assegurar, en canvi, que aquests programes es poden utilitzar de forma respectuosa amb aquests drets sempre i quan es facin sota tutela judicial, que es exactament la forma com assegura el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que els utilitza. La frustració dels representants dels grups independentistes a la comissió d’investigació la va posar de manifest el seu propi president, Josep Maria Jové, que va acomiadar la sessió adreçant-se als compareixents per dir-los: “respecto les seves afirmacions però jo no posaria la mà al foc de manera tant contundent pel CNI”. Va dir que ho afirmava com a diputat, no com a president de la comissió, i que, tot cas, el que havien afirmat els Mossos eren les seves opinions, intentant treure’ls valor.
Jové va tancar la sessió després que el cap de la comissaria general d’informació, Carles Hernández, frustrés els esforços de la diputada de la CUP Montserrat Vinyets per arrencar-li alguna crítica als serveis de la CNI. No només no ho va aconseguir sinó que ell i altres caps dels Mossos que van intervenir a la sessió es van referir als membres del CNI i de la Policia Nacional com a “companys”, expressió que va provocar la incomoditat en els seients dels diputats independentistes.
Els esforços dels representants dels partits suposadament espiats amb Pegasus tampoc no van aconseguir una condemna clara contra el govern espanyol a la comissió que sobre l’ús d’aquest programa a diversos països europeus es va crear a l’Eurocambra. El Parlament europeu es va comprometre a estudiar la correcció del seu ús per part de diferents cossos policials i dels serveis secrets de diversos països europeus però no va recomanar la seva prohibició. El comissari en cap, Eduard Sallent, va declarar que “és una tecnologia que estudiem i valorem”. Josep Maria Estela, predecessor de Sallent en el seu càrrec, va dir que “necessitem aquestes eines perquè no vivim en el món que volem, vivim en el món que ens toca”. Carles Hernández va dir que “quantes més eines tinguem, millor, perquè si esperem que es cometin els delictes no podrem fer la prevenció” i Ramon Chacón, cap de la comissaria central d’investigació, va argumentar que “aquests tipus d’eines són les millors que es poden utilitzar en aquests moments per perseguir el crim organitzat. Ho diuen totes les policies europees”.
El corró independentista amb què funciona aquesta comissió ha impedit que hi comparegui cap dels experts que ha posat en qüestió la fiabilitat de l’informe en què es basa el CatalanGate, elaborat per Citizen Lab, un equip de la Universitat de Toronto, i coordinat per l’independentista català Elies Campo. El que no s’esperaven els diputats independentistes és que fossin els Mossos els que disparessin directament a la línia de flotació de la campanya de propaganda política que han muntat en base a aquest informe.
