Junts fa mesos que no té missatge públic. Les eleccions generals del 23-J van posar el partit al centre de les negociacions i, per primer cop en anys, a la formació s’ho han pres seriosament. Coneixedors que a Junts hi ha una pluralitat de veus i una disparitat de criteris que sovint resulten fins i tot antagònics, quan l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va començar a negociar seriosament amb el PSOE, Sumar i ERC, al partit es va imposar una llei del silenci absoluta. Durant setmanes ningú deia absolutament res. Cap dirigent ni portaveu concedia entrevistes, feia piulades ni convocava rodes de premsa.
La irrupció de Puigdemont al panorama polític amb la seva conferència va marcar unes línies i un seguit de missatges que han servit a les diferents cares del partit per anar repetint conceptes i frases com si no tinguessin res més per dir. Però els dies van passant, la vida política va evolucionant i el silenci imposat es manté i cada cop complica més la vida als portaveus del partit. Aquells que han de donar la cara a Junts, cada dia tenen més complicat respondre, perquè saben que de determinats temes està prohibit parlar-ne fins que Puigdemont torni a dir-hi la seva o doni instruccions.
