Per estadística, les decisions de Joan Laporta i de la seva junta -suposant-li a algun dels seus membres la capacitat de proposar-ne alguna, ser consultat o escoltat pel president- són preferentment errònies. Aquelles que, per la força de les circumstàncies, ha de prendre sota pressió i al darrer minut són inequívocament nefastes i fatals per als interessos del FC Barcelona. En aquesta setmana tràgica, al límit de la inscripció pendent de mitja plantilla, el risc que Laporta cometi algun altre error irreparable augmenta exponencialment cada minut que passa sense una solució.
Els precedents avalen aquest perill que torna a amenaçar el barcelonisme malgrat la reiterada cantarella de la premsa laportista que, des de fa un any, es repeteix diàriament justificant l’absència d’actuacions eficaces i serioses, les que serien pròpies d’una entitat de la dimensió i el prestigi del Barça. “Des del club es treballa intensament a accelerar la inscripció de jugadors…” o “Setmana clau per resoldre la qüestió del fair play financer…” acostumen a ser les expressions més usades i recurrents, juntament amb aquestes variades i ocasionals solucions filtrades des de l’entorn de l’aparell de comunicació i des del nucli dur del president per alimentar l’aparença d’una activitat febril i esforçada per resoldre els greus problemes d’equilibri econòmic i de marge salarial que han marcat l’etapa de Laporta des del seu retorn a la llotja.
A escassos dies de l’estrena a LaLiga, aquesta mateixa premsa servil i instrumentalitzada no només segueix de braços plegats, conformista i ingènuament convençuda que Laporta té la situació sota control. També té a punt l’aplaudímetre per celebrar la seva maniobra last minute i rendir-se al geni i la capacitat de govern perquè “Laporta ho ha tornat a fer”.
En realitat és tot el contrari, el Barça és cada vegada més víctima d’un president exclusivament centrat en els seus propis interessos personals i privats que, precisament perquè pot abusar de la potència mediàtica del control de l’entorn i dels recursos heretats gràcies a la conservació patrimonial de la majoria dels presidents anteriors, es pot permetre el luxe de frivolitzar i improvisar, deixant per a l’últim moment la resolució dels veritables i més urgents problemes de l’entitat. El pitjor, quan un president es manté fidel a una conducta tan desordenada, és el risc de precipitar-se i actuar sotmès al calendari i l’abús de posició dels qui han de negociar condicions econòmiques i termes financers contra el Barça.
Laporta necessita, d’aquí a diumenge, emplenar el buit d’un dipòsit que creia haver omplert fa un any quan, en circumstàncies semblants, es va veure en la necessitat urgent d’ampliar el fons de maniobra del marge salarial davant LaLiga amb una palanca també in extremis mitjançant la venda del 49% de Barça Studios.
Aquella va ser una operació amb dues trampes manifestes. Primer, la mentida basada en la inclusió dins de Barça Studios de la comercialització d’actius digitals com els NFT, el metavers i el Fan Tokens quan, davant l’assemblea que va donar llum verda a aquesta venda, la junta va precisar que Barça Studios es dedicava en exclusiva a la producció, difusió i venda de productes audiovisuals. El segon engany va ser de tipus comptable, ja que els dos compradors (Orpheus Media i Socios.com) van acceptar unes condicions diferents de les que Laporta va explicar als socis i a LaLiga de Javier Tebas.
Tots dos van signar una compra del 49% (24,5% cadascun) per un preu de 200 milions dels quals van aportar només 20 milions (10 i 10, respectivament), acceptant un pla de pagaments de 30 milions per cap els anys següents que, finalment, Laporta va accedir a retardar fins al Nadal vinent. El problema és que LaLiga tenia registrats aquests 60 milions dins dels ingressos de l’exercici 2022-2023 originant-se, per causa d’aquest retard, un problema complex de tancament i el bloqueig automàtic, per incompliment, dels jugadors pendents de dorsal per ampliació o renovació de contracte.
Com que, gràcies a les palanques, LaLiga registrarà una recuperació dels fons propis patrimonials de la campanya passada -es calcula que com a resultat d’uns beneficis després d’impostos de 250 milions d’euros- i una aparent, encara que falsa, bonança econòmica, a Laporta se li obria un marge salarial que, si més no, li permetia fitxar per la regla 1/4 i fins a l’1/6 en funció de vendes, retallades i alliberaments de fitxes com la de Ousmane Dembélé.
Ara, a quatre dies del debut a LaLiga, totes aquestes expectatives s’han esfondrat perquè al pla de viabilitat, on la competició no permet bromes ni molt menys descoberts de 60 milions per sorpresa i amb efectes retroactius, la primera exigència és la de la seva reposició per desactivar el fre d’emergència de fa unes quantes setmanes. Més enllà de la dificultat de cobrir a temps aquesta quantitat, no està del tot clar que la fórmula de revenda del 16% de la part d’Orpheus Media i de Socios.com -una mena de re-palanca- es pugui comptabilitzar íntegrament a causa del canvi de normativa que anul·la l’impacte directe de les vendes d’actius aliens al negoci futbolístic en el marge salarial, ara limitat al 5% del net.
L’escenari, per tant, és crític i propici per a una altra gamberrada de Laporta, una d’aquelles operacions extrema, descuidada i frontalment perjudicial per a l’estructura econòmica i financera futura, un dels acords de “pa per avui” o bé un traspàs inesperat i a la carrera d’algun d’aquests jugadors de franquícia tipus Ansu Fati, Frenkie de Jong, Raphinha, Ferran Torres, Gavi o fins i tot Pedri. La cruïlla genera, a més, una altra inseguretat afegida, ja que jugadors com Gavi, Alejandro Balde o Ronald Araújo, amb contracte vigent antic i clàusules de llibertat assequibles, podrien ser pastura dels depredadors com ha fet el PSG amb Dembélé o Arnau Tenas.
Passa el mateix amb aquestes vendes que no s’acaben de tancar del tot perquè els clubs compradors estan al lloro de la precarietat blaugrana i la necessitat de traspassos que, amb una mica de paciència i de llargues, poden acabar sent més avantatjosos. Qualsevol sortida o alternativa que Laporta inventi, atrapat en la seva pròpia indolència per no haver fet els deures durant el curs i per comprar anticipadament i sense prou saldo, no acabarà sent, com la venda especulativa i gairebé simulada de Barça Studios de fa un any, més que un altre pegat amb noves i més greus seqüeles per al Barça.
