El pas dels anys ha fet canviar molt les campanyes electorals. Ara les campanyes ja no es guanyen als mítings, ni tant sols a la televisió, sinó que es perden, i si passa és a les xarxes socials. Però una de les diferències que més criden l’atenció és el tracte que es dona a la premsa.
Des de sempre, per principi democràtic, s’havia facilitat la feina als periodistes durant la campanya. Es considerava que el missatge arribava millor com més accés al candidat i a la campanya tenia la premsa. I per això el partit posava un autobús a disposició dels periodistes que seguien cada candidat.
Ara, en canvi, molts partits no només no faciliten aquest transport, sinó que ofereixen com a alternativa enviar ells els vídeos que volen. No cal que vinguin els periodistes, sembla que diguin.
El cap de llista del PDECat, Roger Montañola, és el candidat que més ha innovat en la seva relació amb els mitjans. I en aquesta campanya, perquè la premsa pogués fer les seves cròniques dos cops al dia, com amb qualsevol altre partit, ha decidit fer falsos directes embargats. En diverses ocasions s’ha convocat la premsa al matí i s’han gravat dues declaracions en llocs diferents del mateix barri, una de les quals per publicar -la a la tarda.
