Miquel Buch va ser conseller d’Interior quan pràcticament ningú volia assumir aquell càrrec. Acceptar la cartera li va suposar una autèntica onada de felicitacions i agraïments dins del PDeCAt -després Junts- i entre els companys del Govern de Quim Torra. La seva trajectòria al capdavant del departament, però, va provocar que part de l’independentisme i del seu propi partit veiés en ell una persona poc compromesa amb la unilateralitat, amb l’anomenat govern a l’exili, i amb la causa sobiranista.
Va caure en desgràcia i va ser considerat un dels ‘tous’ de l’executiu, recordant-li constantment que era del grup de gent que venia d’aquella CDC no independentista. Poc després, va ser destituït del càrrec en considerar el president Torra que no ordenava bé als Mossos com actuar en les concentracions independentistes, fossin o no violentes.
Aquests dies, però, està sent jutjat acusat de contractar com a assessor un mosso d’esquadra que, segons la Fiscalia, feia d’escorta il·legal de Carles Puigdemont a Bèlgica. I aquest judici l’ha tornat a convertir en un heroi per a la cúpula de Junts. La política catalana sempre fa estranyes giragonses.
