El nou alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va arribar al càrrec quasi per sorpresa, sense esperar-s’ho i en solitari, sense més socis al seu govern municipal. Això ha fet que hagi hagut de nomenar tots els càrrecs de confiança i de lliure designació de l’Ajuntament, sense haver-los de repartir amb cap altre partit. Però la cosa no ha sigut tan fàcil. Haver de fer-ho tan ràpid ha provocat recels entre gent propera a l’equip de Collboni, perquè alguns dels càrrecs que s’oferien anaven acompanyats d’un avís: “Si hi ha un pacte amb altres partits per a fer un govern compartit després del 23-J, segurament aquest lloc canviarà de mans i et substituiran per altra persona”. “Molts tenen els dies comptats”, afirma un dirigent del PSC de la ciutat.
Collboni ja té tota la primera línia nomenada. I no ha acontentat tothom. I és que part del PSC de Barcelona està emprenyat perquè nombrosos càrrecs de lliure designació han recaigut en persones de fora del partit, coneguts i propers a l’alcalde, però de fora del partit. Això, habitual quan algú entra a un govern, ha provocat noves friccions entre el PSC-BCN i Collboni, que ja no tenien la millor de les relacions.
