Aquesta setmana barcelonista ve marcada per l’impacte de la informació destacada sobre el veritable contingut de l’acord de finançament amb els inversors de l’Espai Barça, descobert gràcies a un document elevat a escriptura pública que recull les autèntiques entranyes del contracte en forma d’un fons de titulització. El document ha quedat dipositat, després de la seva signatura i validació, a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), ja que una manera de recuperar la inversió és, com està previst, sortir a borsa sobre el valor dels ingressos futurs del Camp Nou (mínim 250 milions), que els inversors controlaran íntegrament, menys els 100 milions primers que ingressarà el club a partir del moment que l’estadi estigui acabat i en ple funcionament. Pel que fa a la rendibilitat actual pels mateixos conceptes, el Barça deixarà de guanyar entre 50 i 75 milions.
Els detalls de l’acord que ja es comencen a conèixer posen en relleu que l’engany als socis per part de la junta de Joan Laporta és d’una dimensió i calat que supera qualsevol expectativa. Respecte de les informacions ofertes per Laporta, amb comptagotes i embolicades en misteris i confusió, se’n desprèn que ha estat completament falsejat el tipus d’interès, que no és del 5,5% sinó del 7,3% amb possibilitat d’augmentar en funció de l’Euríbor. Ha resultat il·lusori que només estiguin compromesos els ingressos futurs, ja que el contracte especifica que qualsevol incompliment o incidència (fair play financer, condemna pel cas Negreira, menys ingressos, etc.) suposa que el control i el comandament operatiu del club passa a mans dels inversors.
Ha resultat també que, com ja es preveu un escenari definit sobre la impossibilitat de retornar el préstec, l’obligada renegociació del préstec conduirà a la inevitable reversió del deute a canvi de la transmissió de la propietat del club a mans dels inversors. I ha resultat, per citar només els aspectes més rellevants, que, per descomptat, no estan contemplats ni la resta del Campus Barça ni tampoc el nou Palau Blaugrana, amb l’agreujant que la junta de Joan Laporta ja no és propietària de la decisió sobre si el nou Palau -en el seu dia planejat, aprovat pels socis i amb el projecte arquitectònic assignat fa temps a l’estudi guanyador del concurs- es construeix o no. Ho decidiran, en qualsevol cas, els inversors i no la directiva de Laporta que, a més de mentir frontalment i sense cap mena de rubor, s’ha desentès del Palau per la senzilla raó que només és una nosa en els seus plans.
Però tant o més preocupant que aquestes notícies alarmants i aterridores és la reacció silenciosa i resignada de l’entorn blaugrana, incapaç de reaccionar i ni tan sols de condemnar o censurar l’increïble exercici de falsedat i de manipulació d’aquesta junta que, en resum, ha venut el club a un fons d’inversió en una exhibició de crueltat i de manca de sensibilitat sense precedents moguda pels interessos propis, que no del club.
Laporta no només ha estat capaç d’una cosa tan monstruosa com la que ha signat per beneficiar la contractació de Limak, la seva veritable obsessió dels últims mesos. Sap que ningú li portarà la contrària, encara menys aquests ridículs grups d’opinió com Dignitat Blaugrana, Seguiment FCB, etc., ara agrupats sota el segell d’Àgora Blaugrana, als quals ha trepitjat després d’usar i als que va prometre respondre a les 88 preguntes que va enviar a la directiva sobre l’Espai Barça. A més de no respondre’ls, riure-se’n i posar-los en evidència, aquests activistes que es crispaven contra Josep Maria Bartomeu perquè l’equip només guanyava la Lliga, com aquest any, però jugava les semifinals de la Champions i la final de la Copa del Rei, opten ara per callar, empassar-se la seva pròpia vergonya i convertir-se en còmplices de l’espoli més gran comès mai contra el Barça per una junta directiva a l’esquena dels socis.
No ha aparegut tampoc Víctor Font, a qui se li atribuïa, almenys fins que ha pogut fer negocis amb el club, un paper de defensor dels socis, no necessàriament com a opositor o crític permanent, encara que sí com a vigilant i legítim representant dels milers de socis que el van votar. També s’ha esborrat de l’actualitat perquè ni s’atreveix a aixecar la veu ni està del tot en contra que el club es converteixi en una societat anònima, perquè de facto ja es pot considerar així com a resultat del deute contret, inassolible i impossible de tornar i d’un contracte lleoní, a la vora de la usura, a favor dels seus prestadors. La conclusió és, novament contrària a la divulgada per Laporta, que els inversors no se’n refien ni un pèl de Laporta.
Jaume Llopis, qui va semblar prendre inicialment les regnes d’una rèplica social, demanant explicacions formals mitjançant un requeriment a la Comissió Econòmica Estratègica, ja ha rebut una resposta insatisfactòria i grotesca per part seva, en el sentit que només és una comissió consultiva, i ara busca la fórmula per processar aquesta ambigüitat en forma acusatòria contra aquesta comissió, certament intranscendent, quan, en realitat, qualsevol contramesura s’hauria de dirigir en contra de la junta directiva de Laporta, única i directa responsable d’aquesta catàstrofe. Llopis, això no obstant, ja ha avisat que no té cap intenció de fer-ho mitjançant una impugnació sobre la base d’un incompliment estatutari que sembla clar a la vista les evidències sobre el que s’ha aprovat en assemblea i referèndum pel que fa a l’Espai Barça i el que s’ha signat realment a favor dels bancs.
Finalment, el silenci més eixordador, lesiu i col·laboracionista és el de la premsa majoritària que, a més de creure’s i de publicar, divulgar i defensar totes les mentides de Laporta i de la seva junta, colossals sobre l’Espai Barça, tanca els ulls davant la contundència i rigor de les proves notarials que neguen absolutament tot allò que han explicat, enganyós, manipulat i inventat sobre l’Espai Barça. Un projecte ara reduït per Laporta a cremar 1.380 milions, més els descomunals interessos compromesos, exclusivament a la reforma del Camp Nou a mans de Limak i una explotació controlada per les empreses amigues de Florentino Pérez.
