La fundació Arrels ha analitzat els programes electorals dels partits que es presenten a les eleccions municipals a Barcelona i ha conclòs que els de Cs, PP i Valents parlen poc o fins i tot inclouen alguna mesura negativa per als sensellar. En concret s’han analitzat 12 qüestions relacionades amb aquest col·lectiu, com ara l’accés a l’habitatge i l’allotjament temporal, el padró, la convivència a l’espai públic i la prevenció de noves situacions de sensellarisme, entre d’altres.
Segons l’anàlisi de l’entitat, ERC inclou tres propostes positives transformadores i nou de pal·liatives; BComú planteja tres mesures transformadores i set pal·liatives; la CUP proposa una proporció de tres i sis, respectivament, i Trias per Barcelona (Junts), dos de transformadores i set de pal·liatives.
Pel que fa al PSC, planteja dues mesures positives transformadores i cinc de pal·liatives. En l’altre extrem hi ha la resta de partits. Valents proposa dues mesures pal·liatives i una de negativa; i Cs i PPC plantegen una mesura pal·liativa i una de negativa.
Globalment, el 13% de les propostes analitzades encaren la problemàtica d’una manera transformadora, un 41% l’afronten amb mesures que pal·lien la situació, un 43% no parlen del tema i el 3% proposen accions que afectarien negativament les persones que viuen al carrer. A la ciutat, més de 1.200 persones viuen al ras, però només un 32% podrien votar en aquestes eleccions municipals.
Hi ha programes electorals que aborden el sensellarisme des d’una mirada de serveis socials i d’altres que també incorporen la mirada des de l’habitatge. En general, els programes electorals no recullen mesures per evitar o reduir el nombre d’episodis de retorn de persones sense llar a situacions de carrer i les mirades són molt diverses quan es parla de qüestions que poden garantir o restringir drets a les persones, com l’ordenança de convivència o el padró.
Tres dels vuit programes electorals analitzats parlen d’acords més amplis com un pla integral, una estratègia de ciutat i un pla de xoc contra el sensellarisme. A més, cinc de les vuit formacions polítiques parlen de facilitar el dret a l’habitatge a les persones sense llar, mitjançant programes d’intervenció com el Housing First o ampliant drets reformulant l’accés a la Mesa d’Emergència.
No es parla, en canvi, alerta Arrels, de fer recomptes i censos per dimensionar la problemàtica, de mesures per prevenir l’aporofòbia, de la necessitat de millorar i d’incrementar els recursos bàsics per menjar calent, dutxar-se o descansar, o de la necessitat d’agilitzar els tràmits perquè una persona que viu al carrer no hagi d’esperar setmanes a poder ser atesa per serveis socials, entre d’altres.
