Jaume Guardiola encén la pitjor de les alarmes al barcelonisme

Qui va ser còmplice del descontrol econòmic de Laporta diu ara que "potser la conversió en societat anònima tampoc no serveixi per salvar la situació crítica del club"

Jaume Guardiola

Jaume Guardiola, que va deixar el càrrec de president de la Comissió Econòmica Estratègica del FC Barcelona després de guanyar les eleccions a la presidència del Cercle d’Economia, no ha escollit un bon moment, ni tampoc els millors argument,s per reaparèixer a l’escena blaugrana sentenciant que “la situació del club és tan difícil que no és segur que la conversió en societat anònima sigui la solució”. Una afirmació alarmant venint d’algú que no fa ni set mesos va fer una lectura conformista, favorable i fins a cert punt optimista del futur econòmic, financer i patrimonial en el seu informe sobre la liquidació del pressupost de la temporada 2021-22 i de les millors expectatives per a la 2022-23, totes dues amb grans beneficis gràcies a l’abús de les palanques.

En el comiat davant els socis del Barça, a l’assemblea d’octubre passat, es va limitar, en definitiva, a aprofitar el llustre personal del càrrec per validar les bogeries de Joan Laporta sent conscient que la credibilitat com a màxim controller de les finances del Barça havia estat clau a l’hora de trobar i sumar prou suports per guanyar la presidència del Cercle d’Economia. Avui és difícil precisar si Jaume Guardiola, en una aparició força preparada a RAC1, no estava perfilant un cert posicionament de futur per a quan se li acabi el mandat al Cercle i es pugui postular com a candidat a l’atractiva presidència del Barça. Això, és clar, si l’estructura social i el model de propietat no ha passat a una vida millor.

Per a Guardiola, des d’una perspectiva i plantejaments que no va utilitzar mai per posar un mínim ordre en les extravagàncies de Laporta mentre hi va ser al club, les causes que l’han portat a la vora de l’abisme són bàsicament quatre. La primera, és que a causa de “l’acumulació de pèrdues des que la temporada 2017-18 es va produir una plusvàlua per la venda de Neymar de 180 milions i només se’n van guanyar 13 milions, i, a més, es va produir un augment de la massa salarial de 400 a 600 milions”.

Ningú li va rebatre aquest intent malvat de defensar el seu laportisme a còpia de donar-li tota la culpa a un fet succeït l’estiu del 2017 que, en realitat, no va produir pèrdues ordinàries, sinó beneficis, com tampoc la següent, que es va tancar amb el rècord històric d’ingressos de fins als 990 milions. Aquest any i el següent, com ignora alterosament Jaume Guardiola, el Barça va liderar la llista Forbes com el club esportiu més ric del planeta, tot i patir la primera urpada de la pandèmia, un fenomen que, com també ha aconseguit obviar el relat de la junta de Laporta, va afectar greument els ingressos de tots els clubs d’Europa menys el Barça.

El segon factor “és el d’un deute net de 1.000 milions heretat”, però, d’acord amb els càlculs de LaLiga, era de 500 milions, com ell mateix va subscriure quan era al club. En tercer lloc, considera un factor agreujant la necessitat d’afrontar la inversió de l’Espai Barça, que també va patrocinar a les assemblees amb informes recomanant l’endeutament irreversible de 1.500 milions. El que fa dos anys era bo per al Barça, ara és un problema.

Finalment, va enumerar com el quart element d’aquest panorama ombrívol el cas Negreira, pel “dany reputacional que li ha fet al club… per la gestió de diversos presidents”, va dir. Això sí, sense aportar cap solució ni consell sobre com evitar caure en aquest pou on condueix la gestió de Laporta, aplaudida i reforçada davant els socis per ell mateix.

Per completar una intervenció realment desafortunada es va atrevir a dir que, a diferència d’altres clubs com el Madrid, “el Barça no resistirà un període llarg sense guanyar títols”, sens dubte perquè desconeix la història del Barça, tot i que el seu pare és el soci número 9 del club actualment.

¿Es pot confiar en algú que també va aprovar que Laporta fes fora Messi, rebaixant la massa salarial a 500 milions, i, després, va donar per bo augmentar aquesta massa salarial a 656 milions perquè l’equip no era competitiu? Aquest és Jaume Guardiola, el mateix que a l’entrevista a RAC1 va reflexionar, encertadament, que “amb Messi els ingressos eren superiors, motiu que em fa pensar que repescar-lo pot ser una bona operació”. Llàstima que qui hauria d’haver alertat al seu dia la directiva, que per això existeix la Comissió Econòmica Estratègica, va aprovar amb entusiasme i aplaudiments els plans d’estalvi, control de la despesa i austeritat del llavors CEO Ferran Reverter amb la benedicció del mateix Laporta.

Ara se sap que, a més del protagonisme de Laporta en l’enfonsament econòmic del Barça, Jaume Guardiola ha estat també un home clau i decisiu.

I el pitjor és que amenaça de tornar-hi.

(Visited 107 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari