Política i vestimenta: Ja no podem dir qui es ric!

És sorprenent quan no decebedor, constatar que a les nostres societats contemporànies i en temps de desigualtat d’ingressos aclaparador, els súper rics i els milionaris en general, vesteixen pràcticament com els altres. Potser algun detall els delata, quan per exemple podem comprovar que porten un rellotge de luxe o que les seves peces han estat dissenyades i produïdes per marques d’elit. Hi ha exemples quotidians com Mark Zuckerberg, que camina pel carrer amb un suèter i uns pantalons xinos i amb un got de Starbucks a la mà, com ho fa qualsevol estudiant o treballador. Podríem dir el mateix de Bill Gates i Elon Musk o d’Amancio Ortega a Espanya. Estem davant d’una farsa?

Fa només 70 anys, érem capaços de mirar algú i dir per la roba que portava si era ric, si era pobre o simplement un treballador. La roba sempre ha estat un important significant de classe. Tots els magnats d’abans tenien sastres personals, vestits a mida, belles sabates i joies exquisides. Si demanem a un nen o nena que ens descrigui una persona rica, ens dirà que porta un vestit elegant o un vestit de gala amb un collaret de perles. Però ara resulta que les persones més riques del món fora de la catifa vermella i els grans esdeveniments ja no llueixen vestits ni vestits luxosos. Tots vestim més o menys igual.

Abans que aquest fenomen fos universal, el sorgiment de la roba informal al món dels negocis i la política a finals del segle XX va transformar tots els negocis de moda i confecció, cosa que va significar la mort del vestit, una institució, i un ofici, que havia durat més d’un segle. És trist que tant l’art de fer com el de lluir un bon vestit hagin quedat relegats a un nínxol de mercat eventual. Ja no podem assenyalar un paio que el porta i dir, mira que elegant, aquest paio ha de ser ric. Avui, els hereus de les famílies multimilionàries van a universitats privades, però usen les mateixes jaquetes que un camioner o un treballador. ¿Qui pot assegurar als nostres dies que el tipus esquitxat de pintura és un pintor de parets o porta una jaqueta de més de 1.000€ feta per una marca d’elit? La dona que fa servir sabatilles Salomon i pantalons per anar a la munyanya, és una entusiasta del senderisme o una rica aficionada a la moda urbana? Qui ho sap! Què es perd quan els rics s’apropien dels símbols de vestimenta de les classes populars i mitjanes? Alguns podrien pensar: Això és un senyal que aviat tots vestirem semblant en una nova societat sense classes! Doncs em temo que no!

Sota tot això i més enllà de la ironia o humor, hi ha sobretot confusió. Quan ja no és possible distingir visualment, a través de signes acumulats al llarg de tota una vida d’observació, experiència i senyals socials, entre els rics, la classe treballadora i les persones a qui els agrada el senderisme és probable que ens oblidem que encara hi ha classes socials i ens oblidem de la sempre necessària lluita per reduir la pobresa i les desigualtats.

El que vull dir avui i aquí és que probablement no és prudent ni intel·ligent assumir que es pot confiar en els significants estètics. Sempre serà possible que qui porta una armilla encoixinada no sigui un multimilionari, només sigui algú que té fred. En tot cas, aquesta capacitat de distingir entre rics i pobres ara és molt més difícil. A mesura que el món s’enfronta a una inestabilitat imprevisible, ja sigui climàtica, política, patològica o conductual, nosaltres, els consumidors normals i globals, ens hauríem de declarar en vaga contra la vestimenta innecessària que constitueixen els productes de luxe. En aquest cas em pregunto si podríem suportar-ho. O per contra, hauríem de consumir qualsevol luxe que siguem capaços de pagar-nos i aparentar cadascú el que és? En qualsevol cas, el que sí que crec que podem assegurar és que avui els multimilionaris es vesteixen com el veí del costat. No em negareu que és una brillant i eficaç manera d’eludir i dissimular que la nostra desigualtat és cada vegada més gran.

(Visited 4 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari