Les restriccions de reg del decret de la sequera posen en risc la vegetació de les ciutats

El sector de la jardineria està en alerta perquè deixar de regar vol dir matar els arbres

Les gespes verdes dels parcs i jardins públics han desaparegut de les ciutats i es veuen seques i groguenques

Les restriccions de reg a les ciutats ja han sacrificat les gespes i les plantes de flor, que requereixen un consum elevat d’aigua. D’acord amb el decret de sequera de la Generalitat, ara es treballa per preservar els arbres de plantació recent i s’ha minimitzat el reg en els arbres més consolidats. El president del Gremi de Jardineria de Catalunya, Miquel Marín, exigeix a la Generalitat, en declaracions a EL TRIANGLE, que “si la sequera va a més, no toquin més al sector, perquè no regar vol dir matar. Si va a més, cal mantenir les plantes vives i posar el focus en altres accions, com seria abordar les fuites d’aigua, que superen amb escreix el consum de la jardineria”.

Sacrificar el patrimoni verd de les ciutats per garantir l’aigua de boca és una opció nefasta de cara al futur. Com exposa Miquel Marín, “el verd és una acció climàtica positiva en el sentit que actualment en situació de crisi climàtica; si alguna cosa ens pot ajudar a minimitzar la seva incidència és mantenint el verd”. En un context d’altes temperatures, els arbres ajuden a reduir el fenomen de l’illa de calor, que és un efecte que es produeix a les zones urbanes, i això s’agreujaria si no n’hi hagués. Cal ser molt curosos a mantenir el verd per evitar la desertització i la ruptura del cicle de l’aigua, segons afegeix el president del Gremi de Jardineria.

El president de l’Associació Espanyola de Paisatgistes, José Luis Romeu Lamaignere, també manifesta, en declaracions a EL TRIANGLE, que “no ens podem plantejar ciutats sense arbres. Són vida i ens protegeixen del sol, minimitzen els efectes de les illes de calor i produeixen oxigen. Cal defensar l’ombra dels arbres, i com més volum de copa, més sanes són les ciutats”. El president de l’associació afegeix que el model de ciutats amb places dures ja està caducat, i ara cal avançar cap a la renaturalització dels pobles. Les ciutats s’han de gestionar amb una mirada més transversal i amb més actors, on estiguin inclosos els paisatgistes, segons Romeu.

Des de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona, la presidenta del comitè d’empresa, Sílvia Fitó, es mostra preocupada tant per la manca de pluja com per l’increment de les temperatures. Aquests dos factors, segons manifesta a EL TRIANGLE, obligaran a modificar les metodologies de treball dels professionals de la jardineria i també a redissenyar els horaris laborals per evitar les hores de més calor a la via pública.

Els tres professionals consultats per EL TRIANGLE consideren que es poden adoptar encara moltes millores per fer un ús eficient de l’aigua i evitar restriccions dràstiques en èpoques de sequera, com prohibir el reg del patrimoni verd de les nostres ciutats.

Opcions de futur

Una primera acció que ja s’està fent és l’elecció de plantes més resistents a l’estrès hídric. Fa uns anys es triaven espècies pel seu valor ornamental, com es fa va fer al Parc Central del Poblenou, dissenyat per l’arquitecte francès Jean Nouvel, que va triar la plantació de salzes, tot i ser un arbre amb moltes necessitats hídriques i més propi de zones pròximes a llacs. Segons José Luis Romeu, ara ja es trien les plantes per criteris de duresa o de resistència a condicions de baixa pluviometria. “Ja no es busquen prats perfectes, sinó prats més silvestres i amb vegetació més autòctona”. El jardí ideal ha de ser aquell que conté espècies pròpies de l’entorn. “Ha de ser el paisatge periurbà el que envaeixi les ciutats, perquè és la vegetació de l’entorn més pròxim”.

A banda de la tria de determinades espècies, Sílvia Fitó, de Parcs i Jardins, afegeix que una tècnica que s’està aplicant actualment és l’encoixinat, que vol dir triturar restes d’avets de Nadal o de branques i col·locar-les en els parterres d’arbustos de manera que l’evaporació de l’aigua sigui molt menor. “És una pràctica que ajuda a fer que hi hagi menys evaporació i permet aportar menys aigua i aprofitar-la millor”. Pel que fa a les infraestructures, Sílvia Fitó demana a l’Ajuntament de Barcelona un pla d’inversions per millorar i completar la xarxa d’aigua freàtica de la ciutat dels anys 90, combatre al màxim les fuites d’aigua de la xarxa i fer més resistents els tubs de reg davant de les mossegades de rates o de gossos.

Des de l’Associació Espanyola de Paisatgistes, es considera fonamental aconseguir la màxima reutilització de les aigües. I per part del Gremi de Jardineria, es demana que “s’utilitzin els fons dels Next Generation per fer inversions mediambientals que permetin gestionar correctament l’aigua d’una vegada per totes”.

(Visited 92 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari