Laporta obre un altre front de guerra acusant el Madrid de ser l’equip dels àrbitres

Es complica la seva pròpia estratègia en denunciar el cinisme de Florentino Pérez per querellar-se, però segueix al seu equip de la Superlliga mentre busca fer-se el simpàtic davant la UEFA

Joan Laporta i Florentino Pérez
Joan Laporta i Florentino Pérez

Joan Laporta s’ha acarnissat contra el Reial Madrid com mai ho havia fet un president del FC Barcelona a la roda de premsa que havia de servir per justificar, explicar i contextualitzar el cas Negreira. El president blaugrana, tot i això, va donar pocs detalls i va mantenir aquesta línia de defensa d’allò que considera una campanya de desprestigi contra el Barça utilitzant les revelacions sobre uns pagaments milionaris a l’excol·legiat Enríquez Negreira al llarg de disset anys. Per abundar en aquesta postura victimista va decidir alçar la veu en protesta per la reacció del Reial Madrid de personar-se a la instrucció promoguda des de la Fiscalia Anticorrupció al·legant ser part perjudicada.

L’atac frontal i directe en aquesta rivalitat de fons contra el Reial Madrid és el que ja va provocar ahir mateix a Madrid un veritable tsunami institucional. “Tothom sap que el Reial Madrid és un club històricament afavorit pels errors arbitrals, el club del règim. Durant set dècades els presidents dels àrbitres han estat exsocis del Madrid, exjugadors o exdirectius. De vegades, tot alhora durant 70 anys, els que han designat els àrbitres que havien d’impartir justícia. Que aquest club es personi a la millor època del nostre club és un exercici de cinisme sense precedents. Tant de bo aquest judici els deixi en evidència”, va manifestar Laporta amb una energia, contundència i precisió que, en canvi, van escassejar a l’hora de provar i argumentar els set milions pagats al clan Negreira.

Laporta va preferir disparar per elevació contra Javier Tebas, encara que en un to púdic si es compara amb altres atacs de Laporta, a qui se l’espera presencialment a l’assemblea de la Lliga d’aquest dimecres, i contra el Reial Madrid encara que es va mostrar més condescendent i amistós amb la posició del Consell Superior d’Esports i especialment amb el president de la RFEF de Luis Rubiales malgrat que han actuat, igual que LaLiga, afegint-se a la querella contra el FC Barcelona.

La Federació Espanyola pot tenir influència, o almenys això creu Laporta, a l’hora de reduir l’agressivitat verbalitzada pel president de la mateixa UEFA, Alexander Ceferin, en el sentit que el cas Negreira és el més greu que ha vist mai al futbol. Per evitar l’expulsió del Barça de les competicions europees, que és la principal conseqüència del cas Negreira ara com ara, Laporta sembla disposat a mostrar la seva millor cara i mantenir-los oberts els pocs canals de diàleg que li queden amb la UEFA.

Una via estratègica que, com gairebé tot el que fa Laporta, es presta a confusió i interpretacions contradictòries, ja que li servirà de molt poc posar cara de bon nano davant la UEFA si a la mateixa roda de premsa defensa la idoneïtat i la necessitat de posar en marxa la Superlliga, el projecte que ha posat en peu de guerra els tres únics clubs bel·ligerants, el Reial Madrid, el Barça i el Juventus, contra el màxim organisme europeu.

És un equilibri complicat i difícil per no dir impossible en aquests moments tan agitats i de risc institucional del Barça. “Som a la societat que impulsa la Superlliga d’Europa perquè pensem a defensar la sostenibilitat del futbol europeu i dels clubs que competeixen contra altres que tenen tots els recursos. Som aquí per lluitar fins i tot amb l’última gota de sang pel club i defensar l’estabilitat dels clubs, per convicció pròpia, no perquè hi hagi el Madrid o el Juventus. No vull desviar el tema cap al Madrid, ho faig perquè es van personar…”, va haver de matisar després de tot per evitar la collada de Florentino Pérez, tot i que va reconèixer que “les relacions institucionals estan tocades. La concòrdia entre institucions està perjudicada per aquest exercici impropi del Madrid de presentar-se. Bel·ligerants han estat ells a personar-se com a acusació particular quan ja ho va fer la Lliga. No vull desviar l’atenció, però ho havia de dir als nostres aficionats”.

És a dir, que Laporta és tan capaç d’afirmar alt i clar que el Reial Madrid és l’equip preferit dels àrbitres de tota la vida, insinuant que també en els temps moderns, com fer seguidisme actiu de les intencions de Florentino de promoure la Superlliga i aixecar la mà per deixar clar que en aquesta altra batalla es pot comptar amb el Barça, paradoxalment i obertament en oposició als interessos i els plans de la UEFA.

Les reaccions des de Madrid no es van fer esperar, de moment poc visibles o irades, encara que d’indubtable indignació i malestar al mateix club madridista i l’estament arbitral. Laporta sabia perfectament el que es feia quan destapava aquesta caixa dels trons en posar en contrast les sospites aixecades a Madrid pel cas Negreira, sobre la suposada influència del Barça al medi arbitral, davant d’aquesta històrica i demostrada inclinació madridista de l’arbitratge espanyol.

Tot i això, no és el mateix que la premsa barcelonista i l’entorn del club sigui sensible a aquesta pertinaç tendència blanca dels àrbitres, abans i després de Guruceta, i una altra cosa diferent que el president del FC Barcelona aixequi la veu i suggereixi que els títols guanyats pel Reial Madrid i els perduts pel Barça durant els darrers 70 anys es puguin haver decantat en un sentit o en un altre per la diligència de l’estament arbitral. A Madrid, aquest desafiament del president del Barça ha encès determinats sectors del poder del món del futbol, inclosos els polítics, i també els mediàtics, no només per aquesta manera de defensar-se del cas Negreira des del Camp Nou. És molt possible que Florentino, malgrat les seves ganes i suficiència per seguir manejant Laporta com vulgui, s’hagi de replantejar fins i tot aquesta aparença de què no es parla amb Laporta encara que a la rebotiga el president del Reial Madrid li continuï marcant el pas i controlant el sagnat del Barça de Laporta.

Oportunament o no, ja es veurà, Laporta ha obert un altre front de batalla per escenificar que ell és un president capaç de desafiar el món ell sol amb aquesta nova declaració de guerra que, en el fons, no deixa de ser i d’il·lustrar aquesta manera de zigzaguejar sense gaire rumb fix i tractant, sense cap possibilitat d’aconseguir-ho, de seguir al front de la Superlliga i estar a bones amb la UEFA, atacar el madridisme institucionalment i anar del seu bracet a la mateixa gestió del Barça. Laporta encara s’està complicant més aquesta presidència.

(Visited 17 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari