La visita del papa Lleó XIV a Catalunya ha deixat imatges de consens institucional poc habituals. El Govern, bona part dels partits catalans i nombroses entitats han celebrat la presència del pontífex en els actes vinculats al centenari de la mort d’Antoni Gaudí i a la projecció internacional de la Sagrada Família. Però entre les poques veus que han optat per la confrontació hi destaca la de Sílvia Orriols.
La líder d’Aliança Catalana ha aprofitat la visita papal per carregar amb duresa contra el Vaticà, contra l’Església catòlica i fins i tot contra els dirigents polítics que han donat la benvinguda al pontífex. Un posicionament que contrasta amb la imatge que la mateixa Orriols intenta projectar sovint com a defensora de les arrels cristianes de Catalunya.
L’alcaldessa de Ripoll va anunciar dies abans que no assistiria als actes vinculats amb la visita de Lleó XIV. Ho va justificar amb un missatge especialment contundent en què afirmava que no pensava “validar amb la seva presència una Església que menysprea els catalans, que no reconeix els homosexuals cristians i que contribueix amb el seu insòlit i selectiu paternalisme a la islamització d’Europa i del món”.
La dirigent independentista també va acusar el Vaticà de dispensar un “tracte vexatori” tant a Gaudí com als catalans i va reivindicar que Catalunya és una nació d’arrels cristianes a la qual ningú ha de venir “ni a civilitzar ni a parlar en cap altre idioma que la nostra llengua”.
«Baròmetre moral»
La mateixa línia argumental es va reproduir ahir al Parlament. Orriols va acusar l’esquerra d’actuar amb hipocresia davant la figura del pontífex. Segons va afirmar, els mateixos partits que promouen cordons sanitaris contra Aliança Catalana aplaudeixen un líder religiós que manté posicions contràries a l’avortament, l’eutanàsia o el matrimoni entre persones del mateix sexe.
“Si ho diu l’Església catòlica, a riure i a callar”, va afirmar des de la tribuna parlamentària, abans d’assegurar que el “baròmetre moral” de l’esquerra varia en funció del poder i de la influència de qui emet el missatge.
La intervenció va permetre veure una de les contradiccions més singulars del discurs d’Aliança Catalana. El partit acostuma a reivindicar les arrels cristianes de Catalunya com un element essencial de la identitat nacional, però la seva líder no ha dubtat a convertir el Papa i l’Església en objectius de les seves crítiques quan ha considerat que els seus posicionaments no encaixen amb el relat identitari de la formació.
El precedent de la sinagoga
La crítica d’Orriols a l’ús del castellà durant la visita de Lleó XIV també contrasta amb altres aparicions públiques de la líder d’Aliança Catalana. L’octubre del 2024, la dirigent ripollesa va assistir a un acte celebrat a la Gran Sinagoga Maimònides de Barcelona amb motiu del primer aniversari dels atacs de Hamàs contra Israel. La cerimònia es va desenvolupar en llengua castellana i no consta que Orriols formulés cap crítica pública pel fet que el català no hi tingués protagonisme.
La diferència de criteri resulta especialment significativa perquè bona part de les seves crítiques contra la visita papal es van fonamentar precisament en la qüestió lingüística. Mentre rebutjava participar en actes vinculats a Lleó XIV per considerar que no respectaven prou la llengua catalana, no va traslladar aquesta mateixa exigència a una cerimònia d’una altra confessió religiosa a la qual sí que va decidir assistir.
