La paradoxa actual, en el context de la macroeconomia i els grans moviments patrimonials del Reial Madrid, rau en el fet que a Florentino Pérez li plouen les crítiques per tractar de reparar l’esquerda financera, estructural, perquè la pressió del deute no faci esclatar la presa.
És a dir, perquè no afecti la competitivitat del primer equip de futbol per la conveniència i per la necessitat de reduir els diners destinats cada temporada a la massa salarial, incloent-hi salaris i amortitzacions.
Segons les informacions més veraces, per fer front al pes d’un deute de 1.500 milions per la reforma del Bernabéu, uns 500 milions més dels previstos causats per les desviacions i diverses contingències de l’obra, el president del Madrid busca una fórmula legal perquè un inversor extern, que faci seu el 5% del valor del club (500 milions), pugui compensar aquesta càrrega en el passiu del balanç.
En cas contrari, la conjuntura deixaria el Madrid en desavantatge a l’hora de fitxar si el volum d’interessos i devolució de capital supera els beneficis de l’explotació de la instal·lació.
Diferències
A Joan Laporta, en canvi, la premsa, els analistes i fins i tot els popes de l’economia catalana aplaudeixen la seva gestió i el feliciten per liderar la reforma d’un Spotify Camp Nou que aviat acumularà un sobrecost estimat molt superior als 500 milions si, com ell calcula i espera, aconsegueix que els socis li aprovin una extensió del crèdit amb Goldman Sachs aquest mes de juliol en una assemblea extraordinària.
La decisió, tant desesperada com inexplicable, respon exclusivament a la urgència de continuar alimentant el pou sense fons en què s’ha convertit Limak, que ja s’ha polit tots els diners autoritzats a l’assemblea del 2021 (1.500 milions), en principi prou quantitat per cobrir la totalitat de l’Espai Barça, però que a l’hora de la veritat no arriba ni tan sols per acabar l’Estadi.
Limak, campiona mundial en retards i nyaps, no complirà els terminis previstos amb gairebé dos anys de demora i, a més, arruïnarà el Barça amb sobrecostos incalculables.
Laporta sabrà el que es fa en un escenari en què Limak i la seva obra, juntament amb les atrocitats financeres de les quals és víctima el Barça des del 2021, ja condicionen avui la precarietat més que evident derivada de la manca de fair play que arrossega el Barça des del 2022.
La qüestió és que, mentre Florentino intenta frenar i resistir la sobredosi enverinada d’interessos a temps d’evitar que, a canvi del deute, algun inversor es pugui quedar el Madrid, a l’Spotify Camp Nou el president del Barça se sent com el feliç i satisfet protagonista de capitanejar i aconseguir que una allau de deute i interessos caigui com una llosa sobre el futur del Barça.
L’ampliació plantejada per Laporta condemnarà definitivament el club blaugrana al fet que, de fet, assumint l’administració econòmica, o bé mitjançant una conversió accionarial a societat anònima per la totalitat del deute, perdi la seva condició secular de club social i de copropietat en mans de Goldman Sachs.
Temeritat
El desvergonyiment i la temeritat de Laporta, que, al cap i a la fi, continua escrivint el guió previst des del principi a còpia d’engreixar el deute fins a un extrem irreversible i a favor de la usura i del pla de negoci de Goldman Sachs, passen per un numeret de presumpta bonança financera en què, aparentment, el Barça estarà a prop de l’1:1 d’aquí a unes setmanes, per crear un fals i enganyós brou de cultiu en què sembli convenient i fàcilment digerible augmentar en 400 milions el préstec sobre l’explotació del nou Spotify.
Serà, en definitiva, la més gran de les simulacions i de la teatralitat encobrint el pas definitiu cap a l’abisme. La realitat, delegada per Laporta des de fa anys, és que no serà el Barça qui negociï les condicions d’aquest nou i definitiu deute, sinó Goldman Sachs, la financera encarregada d’acordar amb els inversors el reforç de garanties sobre una ampliació del capital endeutat.
Fins ara, Laporta ha permès que Goldman es quedi un mínim de 100 milions anuals sobre uns ingressos del Matchday ja minvats pel 25% menys dels ingressos de TV de la Lliga, per les concessions avançades de la gestió dels seients i de les zones VIP, així com per la restauració, també cedida a un tercer, que ja apliquen a la pràctica una mossegada d’enorme calibre.
Tenint en compte que quan tornin a l’estadi els 85.000 abonats es reduirà el nombre de localitats de venda lliure, ja que es preveuen gairebé 10.000 places VIP, la regeneració dels recursos condueix al carreró sense sortida de l’actualització de les tarifes dels socis i de l’explotació dels abonaments, susceptibles d’entrar en l’espiral inflacionària que convingui a Goldman Sachs, que és qui ja posseeix la plena potestat per negociar amb els inversors les condicions i les terribles conseqüències de demanar més diners.
Més deute
Què pot encarir encara més el deute actual, al límit del bo porqueria i pagant 100 milions d’interessos de demora anuals fins al 2032 quan comenci a retornar-se el primer préstec?
La resposta comparada és que el Madrid, afectat per una causa similar de sobrecostos, busca capitalitzar d’alguna manera el 5% del valor del club per mantenir el seu fair play positiu de diversos centenars de milions, però sense deute ordinari, amb fons propis positius de més de 500 milions i amb l’estadi ja acabat i ingressant 200 milions més que el Barça actual.
Laporta, per la seva banda, deixa en mans de Goldman Sachs la gestió del 100% de l’explotació de l’estadi, és a dir, és qui ingressa la facturació i decideix quant deixa gastar als socis, a través de la directiva de Laporta, en un context de fair play excedit, de deute net ordinari per sobre de 500 milions i de fons propis negatius de 152 milions mentre l’estadi encara és lluny d’estar acabat, finançat i generant beneficis que, en tot cas, alimenten el balanç de terceres societats.
I és, curiosament, Laporta qui s’endú l’aplaudiment i Florentino les crítiques per voler arriscar el 5% del patrimoni del Reial Madrid contra el 100% de la pèrdua sobre el control del club que Laporta ja ha signat a favor de Goldman Sachs.
