Més enllà del tranquil·litzador lideratge de l’equip de Xavi a la Lliga, l’actualitat del FC Barcelona està sotmesa a una terrible pressió entre els disgustos continus per les filtracions del cas Negreira i el compte enrere de l’operació financera de l’Espai Barça, que s’està posant molt costa amunt, segons les últimes informacions. Quan tot just queden unes hores per tancar-la amb Goldman Sachs, si la pretensió és que les obres de debò comencin aquest estiu d’acord amb el calendari de Limak, la constructora turca ja s’ha afanyat a desplegar una empàtica campanya mediàtica a través de la premsa catalana sobre les excel·lències de la seva formalitat amb els terminis, la qualitat i la precisió d’execució, i, sobretot, el secret més ben guardat de tots: burlar la inflació que pateix tot el sector, excepte Limak.
L’ensurt del dia el va donar el digital Vozpópuli quan va informar del canvi d’actitud d’última hora de Goldman Sachs, determinat a elevar fins al 10% el tipus d’interès de referència de la gran operació, que, es miri per on es miri, segueix sent inassolible per a la fràgil estructura econòmica del Barça en aquest moment. La notícia al·ludeix a l’efecte que ha tingut en aquesta recta final el cas Negreira, encara que no tant per les possibles conseqüències com per la insatisfactòria resposta de Joan Laporta al qüestionari que la banca americana li va enviar per conèixer la realitat dels fets, la seva possible incidència i els mecanismes de defensa de la junta actual. Les fonts citades pel digital sostenen que la rèplica proporcionada no ha estat tranquil·litzadora, ni prou detallada, i que, a més, ha arribat envoltada de la mateixa despreocupació i indolència que Laporta transmet a la seva desorientada i atònita massa social.
Goldman, en definitiva, s’ho pren més seriosament que Laporta i el seu propi entorn, inclòs el periodístic, aliè del tot a l’enorme desprestigi internacional que el soroll mediàtic de Madrid ha projectat sobre la institució blaugrana, incapaç de defensar-se davant la reacció ferma i conjunta dels principals estaments esportius (CSD, LaLiga i la RFEF, a més a més del Reial Madrid, al marge de la resta dels clubs) a l’hora de personar-se com a acusació en un cas que la Fiscalia ja ha posat en mans d’una jutgessa instructora. Respecte del 6% d’interès que Laporta donava per fet -igualment altíssim i fora de l’abast blaugrana-, el percentatge que vol imposar Goldman no produeix una ruptura de les negociacions, sinó que, d’acord amb la mateixa informació, podria obrir una mena de pròrroga de dos mesos, al·ludint que la volatilitat actual dels mercats, afectats encara per la crisi de la banca suïssa i la tremolor del Deustche Bank, es podria estabilitzar i afavorir la recuperació d’un cert confort a l’hora de tancar l’operació. Aquesta possibilitat, per la qual també aposten els mateixos gurus financers del laportisme i els col·lectius d’opinió que recentment s’han agrupat sota una nova denominació, Àgora Blaugrana, no és certament el que espera Limak, que ja s’ha desplegat a Barcelona amb 40 empleats i està afinant el projecte constructiu amb urgència.
Limak té la paraula i el compromís de Laporta que en la data límit d’aquest divendres 31 de març tancaria el finançament d’un crèdit de 1.500 milions d’euros, 850 milions dels quals serviran per pagar els seus serveis i el conjunt de l’obra de reforma de l’estadi, encara sense la llicència municipal pertinent, entre altres motius perquè el Barça no ha estat capaç de lliurar a l’Ajuntament de Barcelona la carpeta tècnica de la reforma arquitectònica sobre el projecte. Finalment, tot apunta que serà Limak la que acabarà d’afinar i polir aquesta nova proposta, caldrà veure si a temps que els tràmits urbanístics donin llum verda per iniciar obres quan acabi la competició.
Obrir ara un parèntesi de dos mesos, ni que sigui amb el pretext d’esperar que amaini la tempesta financera, li pot permetre a Goldman Sachs conèixer l’evolució del cas Negreira, sobretot per les conseqüències directes que podria suposar per a l’entitat blaugrana el càstig d’una expulsió temporal de les competicions europees. En dos mesos és possible que les expectatives al voltant d’aquesta possibilitat es puguin concretar i avaluar llavors el risc potencial d’una penalització que la UEFA podria imposar de cara a la temporada que ve, o la següent, en el cas que l’expedient obert acabi en el pitjor dels escenaris.
Tot i això, Goldman podria haver plantejat aquesta suspensió provisional de la concessió del préstec per a l’Espai Barça sense necessitat d’amenaçar el Barça amb un augment de l’interès al 10%, com ha destacat Vozpópuli, en una maniobra que també es podria interpretar com una forma indirecta per part seva de trencar la baralla amb Laporta.
Certament, des de l’arribada de Laporta a la presidència del Barça, Goldman s’ha anat trobant obstacles successius a l’hora de convèncer els seus inversors perquè apostin pel futur de l’Espai Barça. L’ex-CEO Ferran Reverter va trencar, de fet, les converses en el seu estadi més prometedor quan, en plenes negociacions amb Goldman a Miami, el president blaugrana es va carregar la planificació pressupostària de cara a l’exercici actual, que implicava millorar els estats financers del club en lloc d’ofegar-los a còpia d’esprémer desesperadament les palanques i llançar-se a gastar 200 milions en fitxatges. Reverter va deixar dit a Goldman que estigués alerta amb Laporta i les seves perilloses i temeràries decisions, una advertència que ara ha cobrat vida a la vista d’actuacions si més no sorprenents, com la de licitar a favor de Limak una obra de la magnitud i transcendència de l’Espai Barça.
Altres factors poden estar pesant aquestes últimes hores com el parer dels grups d’opinió (Àgora Blaugrana), directament convençuts de paralitzar almenys dos anys l’operació en espera d’un horitzó financer que permeti afrontar la inversió en millors condicions, i sense oblidar que també cobra forma la possibilitat d’impugnació social de l’operació per l’exclusió del Palau Blaugrana, un equipament clau que formava part del projecte aprovat fa dos anys en assemblea i en referèndum dins d’aquesta despesa límit de 1.500 milions. La junta de Laporta té fins demà per triar un camí o un altre.
