L’actualitat i l’entorn blaugrana laportista, especialistes en tempestes d’un dia, es va convulsionar estranyament aquest dimecres arran d’una notícia del tot inesperada i insòlita, segons la qual la Fiscalia de Barcelona investiga DASNIL 95 SL, una empresa de José María Enríquez Negreira, vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres des de 1994 fins a 2018) per corrupció entre particulars. La investigació es va iniciar arran d’una inspecció fiscal per 1,4 milions pagats pel Barça a DASNIL 95 entre el 2016 i el 2018. Del monumental soroll mediàtic produït al llarg de la jornada, el més cridaner va resultar la reacció de Joan Laporta, sospitant que una mà negra es mou contra el Barça “quan anem bé”, i també la suspicaç i menys gratuïta data triada per un periodista català, en un espai d’àmbit també català de la SER, per donar una notícia que la redacció del programa Què t’hi jugues?, un espai filolaportista, sabia i manejava des de feia setmanes.
Al principi, la informació podia semblar una altra d’aquelles andanades contra Josep Maria Bartomeu, el passat, l’herència i l’habitual i recurrent catàleg de desqualificacions de la junta actual. En realitat, però, els pagaments a aquesta societat es remunten a l’any 2001, quan Joan Gaspart i el seu equip tècnic van decidir, igual que altres clubs, incloure en la preparació dels partits informes específics sobre el reglament i les interpretacions arbitrals com una part més, important, tant del coneixement i actualitzacions aplicades pels col·legiats com de les consignes als mateixos jugadors i tècnics sobre les singularitats i personalitat de cadascun.
La figura escollida va ser la de Javier Enriquez, acreditat especialista en la matèria, fill de José María Enríquez Negreira, un dels àrbitres catalans de més prestigi a l’àmbit nacional de l’època que, quan va penjar el xiulet, va passar a formar part del Comitè Tècnic d’Àrbitres entre 1994 i 2018. La societat contractada, DASNIL 95 SL, estava controlada en aquell moment per Javier Enríquez i, així, van heretar el contracte inicial els successius presidents posteriors, Joan Laporta fins al 2010, Sandro Rosell fins al 2014, i Josep Maria Bartomeu fins al 2018, moment en què, per raons pressupostàries, el CEO Òscar Grau va realitzar una auditoria interna i vs concloure que els serveis de DASNIL 95 SL podien deixar de ser externalitzats, i els podia assumir l’àrea de futbol professional. Fins al 2004, el Barça pagava 285.000 euros i la temporada 2009-10 es va augmentar a 575.000 euros anuals. Els 1,4 milions que la Fiscalia investiga ara, durant tres temporades, són perfectament compatibles amb aquestes tarifes.
La sorpresa va saltar quan una inspecció a José María Enríquez Negreira va revelar que, des de feia almenys vint anys, l’exàrbitre s’havia colat a l’accionariat i que, finalment, el seu fill havia passat a figurar com a administrador, tot indica que sense el coneixement del FC Barcelona.
Sembla evident i indiscutible que, a ningú, de cap junta directiva ni executiu del club, se li acudiria pagar factures des del Barça directament a l’empresa d’un membre en actiu del Comitè Tècnic d’Àrbitres, tenint aquest pagament un rastre administratiu i comptable intern i una derivada fiscal rastrejable i, teòricament, declarada pel proveïdor i pel pagador. José María Enríquez, segons aquesta inspecció, no va complir, a més, l’obligació de liquidar l’IVA corresponent ni tampoc els seus ingressos. Si la Fiscalia inquireix el període entre el 2016 i el 2018 és només perquè el presumpte delicte de corrupció entre particulars que s’investiga hauria prescrit anteriorment, actuació que ha estat perversa i maliciosament aprofitada per la majoria dels mitjans laportistes, sobretot des de TV3, per relacionar el cas només amb la gestió de Bartomeu i assenyalar-ho com a únic responsable.
Lògicament, des de Madrid s’ha manipulat la notícia per destapar la pitjor de les versions ofensives i insultants contra l’imperi blaugrana que ha dominat el futbol dels últims anys, acusant el Barça pràcticament d’haver subornat, comprat i manejat els arbitratges a favor seu i, condicionat, en conseqüència, els títols nacionals que avui són al Museu.
La seqüela principal d’aquesta enorme moguda va ser alterar i sepultar informativament la prèvia d’un dels partits més importants del Barça aquesta temporada, l’anada davant del Manchester United a la ronda eliminatòria de l’Europe League. Aconseguir que no es parlés del partit no només a la capital, sinó també i especialment a Barcelona i el seu entorn mediàtic. Una reacció curiosament excitada pel mateix president Joan Laporta amb unes declaracions en què admet la contractació de DASNIL 95 SL com una cosa normal suggerint que l’oportunitat de fer explotar aquesta notícia en vigílies del Barça-Mancheser “no és casualitat i vull deixar clar en nom del club que qualsevol interpretació capciosa, tendenciosa i que insinuï coses que no són rebrà una resposta proporcional i adequada per part del club. Per tant, ens reservem fer totes les accions necessàries per defensar l’honorabilitat i els interessos del FC Barcelona. No és casualitat, culers -va dir mirant a la càmera- que surtin aquestes coses quan el Barça va bé”.
La nota complementària feta pública des del web del FC Barcelona expressa el mateix, puntualitza que la societat també produïa vídeos de jugadors per al futbol base i que més tard es va incloure al servei informes tècnics relacionats amb l’arbitratge professional. “El FC Barcelona lamenta que aquesta informació aparegui justament en el millor moment esportiu de la present temporada. El FC Barcelona emprendrà accions legals contra qui malmeti la imatge del Club amb possibles insinuacions contràries a la reputació de l’entitat que es puguin produir arran d’aquestes informacions”.
Lluny de relativitzar fets que, sens dubte, poden generar una certa fantasia sobre arbitratges a la carta o sobre adulterar la competició des de Madrid, però en cap cas sostenir indiciàriament que per mig milió anual es pot comprar una Lliga o una Copa del Rei, Laporta ha volgut maximitzar-los i convertir-los en una mena de conspiració contra el Barça per part de la ressuscitada caverna mediàtica de Madrid.
Una reacció exagerada i molt teatralitzada que a més va posar el focus en la malignitat del missatger, teòricament col·laboracionista i afiliat al règim. Però això tampoc no encaixa gaire aquest altre factor determinat per la mateixa naturalesa, origen i cronologia d’una notícia destapada precisament ahir al matí, des de la cadena SER a Barcelona per Sique Rodríguez a l’espai Què t’hi jugues?, el favorit del laportisme i portaveu oficial del Barçagate, és a dir per un dels seus, per algú amb galons destacats dins de l’exèrcit mediàtic al servei del president. El periodista i director de l’espai fa setmanes que estava perfectament al corrent d’aquesta investigació de la Fiscalia i de la declaració de l’expresident Josep Maria Bartomeu divendres passat davant el jutge sobre aquest cas.
Així i tot, la pregunta subsegüent és per quin motiu la SER, des de Catalunya, fa detonar una informació d’aquest calibre mediàtic i tan atractiu per al madridisme d’El Chiringuito en vigílies del transcendental partit contra el Manchester United i no en qualsevol altre moment, abans o després, podent evitar les innombrables i ferotges crítiques que el col·lectiu barcelonista va dedicar al mateix Sique Rodríguez des de les xarxes socials. La majoria ha interpretat, com Laporta, que el moment triat no és casual, a 24 hores d’un partit tan important.
Tampoc no quadra que Laporta, obviant la paternitat catalana de la notícia, de SER Catalunya, suggereixi que són els enemics del club, tradicionalment messetaris, espanyolistes i madridistes, els qui han triat aquesta conjuntura (“quan el Barça va bé”) per desestabilitzar l’equip de Xavi.
És cert que el periodista de la SER va fer el possible per traslladar l’opinió pública, oients i seguidors, el seu desànim per la reacció a la notícia, sens dubte i en gran part condicionada pel to i la intencionalitat de Laporta i del comunicat del club.
El matís que també provoca recel és que Laporta sembla defensar-se més del centralisme que del foc amic, cosa que podria fer pensar que l’elecció del dia i del moment, per alguna raó estratègica, pretenia distreure l’actualitat del partit, que va passar a un segon pla, i alhora va generar un possible fil argumental conspiratiu contra el Barça si les coses no surten bé aquesta nit al Camp Nou. Es pot haver tractat tot d’un muntatge calculadament produït des de l’entorn del president?
Per sobre de qualsevol altra consideració, la decisió editorial de SER Catalunya d’escollir ahir per donar una notícia que portava guardada al calaix des de fa setmanes, tampoc sembla gaire casual. Res casual.
