Al nou entorn del Barça de Joan Laporta s’han revelat personatges infal·libles com Lluís Carrasco, presumpte autor d’aquesta lona del Bernabéu que, per ara, només ha portat desgràcies i calamitats al Camp Nou, a més d’una litúrgia de sotmetiment i submissió del president del Barça a la voluntat del gran mag Florentino el Blanc.
Desafortunat, inoportú i nouvingut en aquest univers del Barça, Carrasco va col·leccionant disbarats i ficades de pota que tenen el seu origen en aquesta compulsió incontrolada per ser protagonista a mitjans i xarxes, però sobretot en el seu demostrat desconeixement i ignorància del món blaugrana que l’envolta.
L’última és per emmarcar, un comentari seu sobre la figura de moda, Leo Messi, que conté elements suficients i sobrats per no obrir mai més la boca o perquè algú del club amb comandament i autoritat el convidi a fer vot de silenci: “La samarreta albiceleste amb el 10, esgotada a tot el món! Us imagineu que no podria suposar l’any vinent la darrera samarreta de la seva carrera de blaugrana? I l’homenatge de comiat en tots els estadis que jugués deixant Dembélé a la banqueta? Somnis de poetes“.
Per al barcelonisme de veritat, aquesta al·lusió al 10 de Leo blaugrana que, per voluntat del president, avui és una pesada càrrega, excessiva i injusta per a Ansu Fati, resulta extremadament dolorosa, ja que precisament el drama i la vergonya que enfosqueix l’ànim de l’aficionat barcelonista aquests dies rau a no poder celebrar ni beneficiar-se d’aquesta pàtria potestat suprema i exclusiva que el Barça va perdre el dia 5 d’agost del 2021, quan Laporta va decidir fer-lo fora.
Resulta ara que, d’una banda, Lluís Carrasco viu i exhibeix la seva absoluta lleialtat incondicional a Laporta, perquè en això li va la ganga de la seva vida com a redactor de lones, i de l’altra suggereix fitxar Messi i, a més, utilitzar-lo de ninot publicitari. Això sí, castigant Dembélé.
Potser Lluís Carrasco està disconforme amb la gestió de Laporta, que va decidir expulsar Messi quan el tenia renovat i recuperar Dembélé quan ja havia acabat contracte?
Un altre tuit pretèrit seu deia així: “El club té futur gràcies al canvi de junta directiva i president que va canviar el desastre (…) Podia haver estat el final del club. No és una frase feta, és una realitat que el Barça no podia pagar les nòmines. Gràcies a la moció d’uns valents i uns valents per entrar”. Un missatge que també convé analitzar per saber si per evitar aquest “desastre” la solució era desfer-se de Messi amb tot el que ha passat després, com jugar dues vegades l’Europa League i no guanyar res el primer any de gestió, a més d’haver arruïnat patrimonialment i econòmicament el club.
Per descomptat, al Barça li vindria bé tenir avui en nòmina Messi i obtenir un profit infinit del títol mundial, ja que el Camp Nou seria per sempre el seu santuari i la meca del futbol on va créixer i es va forjar la llegenda. La fantasia de Lluís Carrasco és només això, un somni i un altre dels seus deliris per culpa del qual segur que li toca demanar perdó a Laporta i Dembélé.
També pot optar per reaccionar com quan li va dedicar el comentari següent a Laura Borràs: “Si un grup se t’acosta amb la intenció d’agredir el seu acompanyant, pots fer dues coses, plantar cara o fugir i deixar-la sola sota les baves dels depredadors. Avui, al Congrés, Laura Borràs serà violada”. Després d’aquest incident amb Laura Borràs va decidir esborrar el seu compte personal de Twitter… però no per sempre.
Ara té una altra oportunitat de fer-ho, si se suma aquesta última ocurrència sobre Messi, la que va tenir amb motiu de l’empat a casa contra l’Inter aquesta temporada: “S’han equivocat tots -va dir-, des de l’staff, els jugadors i fins a l’afició, que podia haver donat una miqueta més. No hi ha cap culpable, però la responsabilitat és compartida”.
O sigui, que la culpa de l’eliminació de l’equip a Champions, per segona vegada consecutiva, també va ser dels socis, segons ell.
