El Barçagate ha entrat en una fase interessant després que l’Audiència Provincial hagi reobert la querella presentada al seu dia per Jaume Roures per injúries i calúmnies, una peça separada del gruix del cas. L’empresari de Mediapro, almenys en teoria, ha guanyat aquest segon assalt després que la jutgessa instructora, Alejandra Gil, hagués procedit al seu arxivament considerant que el contingut dels comptes @jaumedeTerror2 de Twitter i JaumeUnFilmdeTerror de Facebook no eren constitutius de delicte.
A més d’entendre que la totalitat de les qualificacions adreçades a Roures podien encaixar en el lliure dret de l’expressió i de l’opinió, la jutgessa entrava a analitzar parcialment el fons del cas Barçagate deixant entreveure que, en qualsevol cas, no estava provat que tant Josep Maria Bartomeu com Jaume Masferrer haguessin tingut una responsabilitat directa en la producció i els missatges objecte de la querella.
Ara, això no obstant, l’Audiència Provincial ve a subratllar que la jutgessa podria haver aprofundit més en la instrucció, per la qual cosa ha resolt, sobre la base dels fonaments del querellant, dictar que finalment se celebri judici oral per determinar si escau o no condemna.
Els jutges argumenten que l’arxivament va ser prematur per la raó que no s’acredita en la resolució que Bartomeu i Masferrer no tinguessin relació amb els missatges emesos a Twitter i Facebook, extrem que, en efecte, sosté la jutgessa i que la defensa dels acusats considera clau de cara al futur judici, ja que tampoc no s’acredita el contrari. És a dir, que mentre Roures demana l’aplicació del Codi Penal per l’autoria i la responsabilitat de tots dos, ha estat la mateixa jutgessa del Barçagate la que, davant els testimonis i les proves aportades, d’entrada, apunta més a la possibilitat que no se’ls pugui imputar aquesta directa culpabilitat del compte ni dels missatges, continguin o no injúries i calúmnies.
D’altra banda, la resolució del recurs posa en dubte que aquests missatges puguin cabre, sense ser delicte, en l’exercici de la llibertat d’expressió i d’informació, obrint la possibilitat que s’hagin de revisar a fons i un per un aquestes referències als actes de Jaume Roures i de Mediapro. Probablement, aquest és el motiu pel qual l’entorn mediàtic de Roures, poderós i governat al seu gust i nivell de potència, no hagi celebrat tant com es podria suposar el fet d’anar a un judici on se sotmeti a criteri del jutge si, per exemple, la seva filial americana va subornar funcionaris de federacions de futbol per aconseguir determinats drets de televisió.
La defensa ja va argumentar en el seu moment que aquesta notícia va ser àmpliament difosa per la premsa sobre una sentència condemnatòria a Mediapro i un dels seus fundadors, Gerard Romy. També, sobre les al·lusions a com eludir deures fiscals, la defensa va aportar documentació de premsa que relatava el tipus i el nombre de comptes bancaris distribuïts en nombrosos llocs del món, bona part en paradisos fiscals, que haurien facilitat el pagament de menys impostos. En un altre d’aquestes piulades es detallava el cas de les factures falses emeses per un valor de 351.746 euros per pagar suborns al president de la Diputació de Lleida Joan Reñé Huguet, segons va publicar al seu dia el mitjà digital OKDiario. Altres notícies semblants, reproduïdes de mitjans que les havien escatit i divulgat el seu moment, són la base de la pretensió de la querella d’exigir una condemna per calúmnia i injúries.
Si realment el judici se centra a dirimir aquest tipus de qüestions, algunes de les quals -com la sentència a Mediapro d’un tribunal nord-americà per evidències de suborn- són irrefutables, no serà un exercici judicial còmode per a la imatge de Mediapro ni per al propietari i fundador Jaume Roures.
Finalment, l’obertura de judici oral també fa referència que, segons l’opinió de l’Audiència Provincial, es van poder ampliar les proves testificals en la instrucció. La conseqüència és la mateixa perquè si el querellant podrà aportar les testificals que li poden convenir als seus arguments la defensa també tindrà l’oportunitat de proposar declaracions que, si considera productives, redundin a certificar que els comptes de Twitter i de Facebook no van fer una altra cosa diferent de reproduir informacions periodístiques de tercers, un extrem que complicaria veritablement el treball de l’acusació.
Serà un judici atractiu i revelador que, en el temps, continuarà sent complicat de relacionar amb la directa relació personal de Josep Maria Bartomeu i Jaume Masferrer pel fet que la instrucció del cas vertebral, que ara arriba al final amb les últimes declaracions dels investigats, encara tardarà a assolir una sentència.
Aquesta darrera circumstància el que fa en realitat és tendir a diluir i relativitzar el primer, i potser fràgil, fonament del recurs sobre si és possible jutjar Bartomeu i Masferrer per injúries i calúmnies contra Jaume Roures, ja que si no pogués acreditar-se aquesta vinculació el judici no tindria sentit complet.
