Qatar s’ha convertit en un país bipolar per al complex entorn blaugrana

És un niu de corrupció, repressió, tirania i absència de drets humans si es relaciona amb Rosell, però és progressista, exemplar i amic quan és el Qatar de Guardiola, Xavi o Roures

Qatar Airways, a la samarreta del Barça de la temporada 2014-2015

El FC Barcelona serà, inevitablement, un dels grans protagonistes del primer Mundial de la història que, a més de jugar-se a la tardor europea sobre un calendari atípic i inèdit, també se celebra en un estat com Qatar, sobre el qual es polemitza àcidament i ferotgement des del mateix dia de la seva nominació a causa de la naturalesa i paràmetres propis d’un estat islàmic, amb uns recursos i riqueses que superen en diverses galàxies i parsecs la seva curta i increïble història com a país.

Precisament, aquesta immensurable capacitat per comprar, capritxosament o no, qualsevol cosa, en aquest cas un Mundial de Futbol, considerat l’esdeveniment esportiu més gran el món juntament amb els Jocs Olímpics, està a l’origen d’aquest pèssim cartell internacional d’un país diminut que va ser capaç de derrotar els EUA davant de la FIFA en el combat previ per la nominació per al Mundial 2022.

La primera derivada blaugrana d’aquest Mundial va ser, a conseqüència de la furibunda reacció americana a aquest ridícul, una investigació implacable de l’FBI que va destapar el profund pou de corrupció niat a les estructures del futbol. Van caure Josep Blatter (FIFA), Michel Platini (UEFA) i en el desenvolupament de les investigacions, fruit de la comissió rogatòria enviada a l’Audiència Nacional espanyola per un fiscal de Nova York, la jutgessa Carmen Lamela va atropellar Sandro Rosell, equivocadament, mentre que, per contra, a qui finalment van sorprendre subornant federatius va ser Mediapro, la seva divisió americana, caçant, fins i tot, un dels fundadors de Mediapro, Gerard Romy, al comandament d’aquestes accions criminals. A més de condemnar Mediapro, Romy ha estat declarat a la recerca i captura per la justícia americana.

Directament amb Qatar, Jaume Roures, ja feia molts anys que prestava els seus serveis tècnics, de producció i d’explotació de drets de diverses competicions al canal més influent de l’Orient Mitjà, Al Jazeera, a més d’haver creat conjuntament la divisió Bein Sports i de continuar mantenint forts llaços de col·laboració amb el país organitzador d’aquest Mundial.

Una relació molt més antiga que la d’expresident del Barça Sandro Rosell, el qual, a través de la seva empresa de màrqueting esportiu, Bonus SM, havia desenvolupat per al govern de Qatar part del projecte de cercatalents joves per a l’Aspire Academy orientat a donar-los formació escolaritzada i de tecnificació esportiva, una beca i un futur, als més destacats atletes africans de les zones més vulnerables i desafavorides.

La premsa catalana, això no obstant, mai va criminalitzar, al contrari, els negocis de Jaume Roures a Qatar, mentre que sí que ho va fer amb acritud i bel·ligerància el fet que Sandro Rosell també mantingués llaços comercials amb el seu govern.

No cal dir com va ser de negativa i crispada la reacció de la premsa catalana, majoritàriament laportista i lleial a l’oposició, quan la directiva de Rosell es va trobar el 2010 un Barça arruïnat per Laporta i va proposar als socis aprovar el primer patrocini de la samarreta del club, que en aquell moment es va convertir en la samarreta més ben pagada del mercat.

Les crítiques van ser ferotges, desbocades i sagnants apel·lant a les denúncies internacionals contra Qatar per ignorar drets humans fonamentals sobretot en matèria laboral i d’igualtat de gènere.

Així i tot, malgrat la intensa campanya de mitjans en contra, els socis van votar majoritàriament a favor del patrocini de Qatar Foundation i després Qatar Airways en una assemblea plàcida i relaxada.

En realitat, però, va ser a la primera assemblea del mandat de Joan Laporta, de tardor del 2003, on el president acabat de triar havia tirat endavant la proposta posar a la venda el frontal de la samarreta per la necessitat de remuntar els estats financers crítics heretats de Joan Gaspart.

A Sandro Rosell, si es rescaten les cròniques de la seva època com a president, i encara anys després, els periodistes fanàtics del laportisme van arribar a acusar-lo de finançar el terrorisme jihadista, de fomentar la lapidació de dones musulmanes i, fins i tot, de torturar nens innocents, horribles crims d’estat blanquejats gràcies a l’acord barcelonista amb el règim monàrquic i totalitari de la família reial qatariana.

Així ho descrivien i així encara ho relacionen aquests dies, amb motiu de l’avantsala del Mundial, en un període d’impàs gairebé sense notícies pròpies del Barça, parèntesi que s’ha aprofitat per desempolsar aquests mateixos arguments salvatges i desbocats als fòrums i tertúlies barcelonistes, tot recordant que, per culpa de Rosell, el FC Barcelona ha format part d’aquesta xarxa internacional d’institucions i governs subornats per Qatar per rentar la seva imatge i sumar al seu dia els vots suficients per aconseguir la seu del Mundial.

No hi van faltar, per descomptat, veus acusatòries que, precisament, van situar Rosell l’eix i l’organització de la trama de compra de vots dels directius corruptes de la FIFA.

El temps, una vegada més, ha anat resolent i sobretot negant qualsevol relació de l’expresident blaugrana amb Qatar fora del seu contracte professional amb Aspire, previ a la seva presidència, i de la seva habilitat per negociar un acord que va proporcionar un benefici indubtable per al club blaugrana.

El cas, sens dubte curiós i cridaner, és que per a tota aquesta mateixa premsa laportista hi ha un altre Qatar completament diferent, extraordinari, impecable, progressista i d’excel·lent bon gust futbolístic que no té res a veure amb el malvat país dels horrors quan es tracta d’emparentar-lo amb Rosell. Aquest altre Qatar meravellós, país amic, tolerant i just és el de Josep Guardiola, acollit a l’últim tram de la seva carrera com a jugador a la seva lliga i, després de penjar les botes, escollit com un dels ambaixadors de la candidatura del Mundial de Qatar 2022, a qui no li van faltar ofertes per convertir-se en seleccionador de Qatar si així ho desitjava o com a assessor del comitè organitzador.

Guardiola, com Xavi Hernández més tard, i com Jaume Roures abans que tots dos, malgrat els seus negocis i tractes amb Qatar, inclosa d’una manera inequívoca i inevitable la seva imatge associada al país i al Mundial, no han estat en cap cas tractats com criminals pels mitjans catalans amb aquesta pertorbadora obsessió que sí que ha envoltat sempre Rosell en la seva relació amb Qatar.

La visió bipolar per part de la premsa sobre un mateix país respon exclusivament al fet que els seus interessos van de bracet d’aquest bloc dominant d’un entorn al servei de la defensa de Laporta com a president i en contra de Sandro Rosell i de Josep Maria Bartomeu. I és clar que Guardiola, Xavi i Roures juguen al bàndol laportista.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides

 

Desactiva tu adbloker en nuestra web para disfrutar el contenido

  1. Pulsa el icono del adblocker
  2. Selecciona “No actuar en páginas de este sitio web” (o similar). También puedes pulsar el botón “Activado para este sitio” o “Pausar adblocker”.
  3. Pulsa el botón refrescar de tu navegador para ver el contenido completo.