Per si en quedava algun dubte, un equip especialitzat i acreditat d’economistes acaba de fer públics els resultats, especialment interessants i útils, de l’impacte de la pandèmia als clubs de futbol de les principals lligues europees, que confirmen que el FC Barcelona va ser el més afectat per la caiguda dels ingressos amb un descens de la facturació de l’exercici 2020-21 del 18,6% respecte al curs anterior (de 715,1 milions d’euros a 582,1%).
El Real Madrid va registrar un descens del 10,4% (de 714,9 milions a 640,7), idèntic percentatge que el Milan, tots dos empatats com a segons en aquest rànquing. L’estudi ha analitzat al detall el conjunt dels 20 clubs europeus amb més recursos de les cinc grans competicions i ha estat presentat sota el títol Les finances de les cinc grans lligues del futbol europeu el 2020-2021 al Col·legi d’Economistes de Catalunya.
Aquest informe sobre el futbol europeu va començar a elaborar-se anualment una dècada enrere, impulsat per economista espanyol José María Gay de Liébana, mort fa poc més d’un any. Aquest estudi continuat l’han seguit dos dels seus deixebles, Josep Maria Sanfeliu Ribot, el principal autor de l’informe d’aquest any i professor de la Universitat a Distància de Madrid, i l’economista Martí Garcia Pons, professor associat del departament d’empresa de la Universitat de Barcelona.
L’aspecte rellevant que acredita aquest informe com un dels més rigorosos del continent és l’exactitud amb què es comparen els elements comuns i reals de cada entitat amb independència de la forma jurídica, estructura social i de recursos, inclosos els patrimonials. Per aquest motiu, per exemple, les dades verificades de la majoria dels clubs estrangers no són conegudes fins que, com a societats anònimes i en alguns casos borsaris, no presenten els seus comptes anuals, de manera que per completar l’anàlisi ha calgut esperar la publicació dels esmentats estats de comptes, corresponents a la temporada 2020-21 que no s’han conegut fins ben entrat l’any 2022.
També sembla diferent amb relació a altres estudis quant a magnituds i xifres perquè sobretot en el cas del FC Barcelona i del Real Madrid, però especialment al blaugrana, per establir paral·lelismes amb la resta dels grans clubs cal diferenciar ingressos i despeses corresponents exclusivament al primer equip de futbol, o sigui segregar les despeses i els ingressos derivats d’altres seccions esportives.
Així, per exemple, al Barça se li reconeixen ingressos nets de 582,1 milions, per bé que a la mateixa memòria s’hagin certificat per l’auditor i per l’assemblea de compromissaris entrades per un total de 631 milions; és a dir, 49 milions menys que el club ha optimitzat fora del negoci relacionat amb l’explotació del primer equip.
Extrapolant aquestes mateixes proporcions, el resultat no difereix gaire de la resta i certifica que el Barça va perdre 332 milions sobre la recaptació de la temporada 2018-19, l’anterior sense afectació de la pandèmia, que va ser de 914 milions, i de 208 milions al voltant de la 2019-20, parcialment afectada durant els darrers tres mesos.
No hi ha, per tant, cap element de judici objectiu i real que recolzi el criteri de la junta de Joan Laporta, que va quantificar l’impacte del coronavirus de l’exercici 2020-21 en 92 milions; és a dir, en 240 milions menys respecte de la minva d’ingressos contrastada i apreciable, com ho han fet també LaLiga en una auditoria independent o Deloitte.
La consideració que el Barça s’enfrontava a despeses també disparades de 975 milions la 2019-20, quan les compensava amb 990 milions de facturació, és correcta, com ho és l’admissió que el FC Barcelona ha estat el club amb un diferencial negatiu, més agut i dolorós, patit pel tancament absolut del negoci del match day durant un any.
La negació d’aquest fet per part de Laporta, manipulant la quantificació econòmica de la pandèmia, no només continua sent absurda i incomprensible. Encara ho és més que, a sobre, aprovés 192 milions de pèrdues en provisions i depreciació de la plantilla.
Això condueix a reflexionar sobre el desastre sobrevingut per voler exagerar les pèrdues d’un exercici com el 2020-21 que, a més, va haver de signar per força la mateixa junta de Laporta. Tenint en compte que les pèrdues per covid es podien diferir en cinc anys, sense l’excés de les provisions artificials, el Barça s’hauria enfrontat a 52 milions de pèrdues per temporada i no a aquesta barbàrie de 451 milions.
Només quan Laporta es va adonar d’aquell gran error, al cap d’un any, assumint que si no refeia el patrimoni s’enfrontaria a una acció de responsabilitat al final del seu mandat, va començar a recórrer a palanques per valor de 870 milions sense que aquest gegantí empobriment hagi servit, al contrari, per solucionar l’inevitable desastre, pretès o no, que conduirà el Barça a la seva conversió a SA.
El mateix estudi confirma que l’equip amb més ingressos el curs 2020-21 va ser Manchester City, amb 644,9 milions i un creixement del 17,4% respecte de l’anterior. El Real Madrid va ser el segon amb més ingressos, amb 640,7 milions; el Bayern Munic, el tercer amb 611,4 (una caiguda del 3,6%); i el Barcelona, el quart amb 582,1. L’Atlètic de Madrid va ocupar la tretzena posició amb 332,8 milions i un creixement del 0,3%.
Per la seva banda, l’economista Martí Garcia Pons, professor associat del departament d’empresa de la Universitat de Barcelona, va dir que “els ingressos dels clubs i el nombre de seguidors a les xarxes socials no van relacionats”. I va posar un exemple: “El Manchester City és el club europeu que més ingressa i és el vuitè amb més seguidors a les xarxes socials. Les marques no en monetitzen el seguiment”, va assegurar.
