L’expresident del Parlament de Catalunya Roger Torrent ha defensat la tramitació de propostes de resolució favorables a l’autodeterminació i contra la monarquia, malgrat que el Tribunal Constitucional havia anul·lat d’altres en la mateixa línia, en la darrera sessió del judici per un delicte de desobediència als membres independentistes de l’anterior Mesa de la cambra catalana.
Torrent s’ha mostrat convençut que no es pot prohibir un debat al Parlament de Catalunya, i que tampoc el Constitucional pot fer-ho. L’actual conseller d’Empresa i Treball, així mateix, ha argumentat que “prohibir la tramitació d’una iniciativa parlamentària seria contradir l’essència del parlamentarisme”.
En aquesta causa, que queda vista per a sentència aquest divendres, la Fiscalia reclama per a Torrent, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós condemnes d’un any i mig d’inhabilitació i multes de 30.000 euros; i per a Adriana Delgado, 16 mesos d’inhabilitació i 24.000 euros de multa.
Delgado, que era la secretària quarta de la cambra catalana, ha rebutjat el que ha denominat “censura prèvia”, i ha declarat que la seva actuació protegia els drets de representació política, llibertat ideològica i d’expressió, així com la sobirania del Parlament, i que no pensava que admetre a tràmit resolucions pogués suposar una desobediència al Constitucional.
Campdepadrós, per la seva part, ha respost que van rebre requeriments “innecessaris i genèrics”, i ha negat que la Mesa hagi d’inadmetre una resolució contrària als plantejaments del TC. També ha esgrimit que aquelles resolucions no contravenien cap mandat constitucional, una conclusió que ha atribuït al secretari general del Parlament.
