Al seu tercer any al Barça, Robert Lewandowski no cobrarà menys que Gerard Piqué aquesta temporada. Els contractes d’avui, inclosos els que són relativament menors -com els de Pedri, Araujo, Gavi, Ansu Fati, Koundé, Abde o el mateix Nico, que tornarà per la porta gran-, es multiplicaran per dos o per tres en els anys vinents, si aquests jugadors progressen adequadament, com sembla, i, a més, van afegint títols al seu palmarès.
Per tant, no només és completament fals que amb l’arribada de Joan Laporta s’hagi produït un relleu jeràrquic transcendent i que, d’aquest nou ordre, hagi emanat un disseny comptable revolucionari en què la massa salarial s’hagi rebaixat.
Al contrari: dels 470 milions d’euros pressupostats per Laporta per a l’exercici 2021-22, acabat de tancar, s’ha passat a una xifra de 600 milions, un increment que ha estat motiu d’alarma a LaLiga per la senzilla raó que la junta de Laporta no ha estat capaç d’augmentar els ingressos per cap de les vies previstes.
Admès això per la junta de Laporta, les pèrdues ordinàries de la temporada passada s’han xifrat en 180 milions, compensades a la liquidació amb la venda d’actius que, a més, han empobrit el club a nivells de rècord insuperables, si més no fins ara.
Tampoc és atribuïble al talent ni a la capacitat de Laporta la no renovació de Leo Messi, exclusivament decidida per Ferran Reverter -el CEO que va haver de pagar amb la seva caiguda als inferns aquest cop de timó- amb el suport del vicepresident econòmic Eduard Romeu, que aleshores defensava prioritàriament l’aval d’Audax per sobre dels interessos del club.
Va ser una decisió que, com s’ha posat de manifest, va conduir al desastre esportiu, econòmic i financer la temporada anterior perquè es va improvisar i perquè, d’ençà que Laporta va assumir el control executiu del club, tampoc va saber aprofitar aquests 160 milions d’estalvis de les fitxes de Messi i de Griezmann.
Precisament perquè sense Messi va es caure l’invent dels gols, el marxandatge, els patrocinadors, els abonaments i les taquilles, Laporta ha reaccionat amb un any de retard rebentant el mercat a força de palanques irrecuperables.
Sí que hi ha va haver, amb la rendició de Reverter, un canvi de jerarquia: es va passar de la coherència i l’aplicació de mesures econòmiques apropiades per recuperar el club de la pandèmia al malbaratament i al descontrol de Laporta. Res que es pugui celebrar en un club que ja ha pressupostat 981 milions de despeses i més pèrdues operatives per a aquest curs, no inferiors als 150 milions.
