La junta de Joan Laporta ha reaccionat amb estranyesa a les revelacions sobre les exigències de Leo Messi per renovar el seu contracte amb el Barça un any abans de la finalització, el 30 de juny del 2021. En una nota feta pública bastants hores després que una primera entrega informativa d’El Mundo impactés a escala nacional i internacional -és a dir, amb la digestió ben feta-, ha expressat la seva “indignació davant la filtració interessada d’unes informacions que formarien part d’un procediment judicial”.
Aquest primer paràgraf ja dona força pistes sobre la desorientació i dubtes de Laporta sobre un assumpte que no hauria de ser especialment delicat, ja que en la majoria de les informacions els detalls de les exigències de Messi per a aquesta renovació que mai va arribar ja eren vox populi mediàticament. El Mundo fa públics documents interns que haurien de ser reservats i secrets perquè estan subjectes a les clàusules de confidencialitat pròpies d’aquest tipus de negociacions.
La part en què subratlla que, condicionalment, aquests documents formarien part d’una instrucció judicial és la que, amb habilitat i amb el do laportista únic per a la manipulació, desvia el focus del veritable origen d’aquesta violació dels arxius documentals del FC Barcelona. “El Club lamenta també que el mitjà presumeix d’haver tingut «accés a una ingent quantitat de documentació i correus electrònics que estan en poder de la investigació del Barçagate» quan aquestes informacions i documentació encara no han estat compartides amb les parts”.
En realitat, l’únic mèrit del diari El Mundo, com ha reconegut un dels periodistes signants de l’article, es limita a haver rebut una filtració el responsable finalista de la qual no pot ser cap altre que els Mossos d’Esquadra. Concretament, els comandaments del cos policial que, la primavera del 2020, coincidint amb les eleccions al FC Barcelona, van irrompre a les oficines del club i als domicilis i oficines de l’expresident Josep Maria Bartomeu, l’ex-CEO Òscar Grau, l’exassessor Jaume Masferrer i l’excap dels serveis jurídics Roman Gómez.
A diferència de la Guàrdia Civil, que havia iniciat la instrucció del cas Barçagate i copiat els arxius corresponents o susceptibles d’interessar a la investigació, l’entrada i l’escorcoll realitzat pels Mossos d’Esquadra, sospitosament sense ordre judicial -o sigui, pel seu compte-, es va saldar amb una retirada massiva de discs durs amb milions de documents sense ordre ni justificació relativa a la suposada trama del contingut de quatre comptes de Twitter promoguts contra l’oposició a la directiva de llavors.
Una junta seriosa, coherent i veritablement interessada en la defensa dels drets del FC Barcelona no mataria el missatger, el diari El Mundo, en una situació d’extrema vulneració documental dels seus arxius que, com apunta l’airada protesta de l’equip legal de Laporta, situa equivocadament i malintencionadament en mans de la custòdia de la justícia.
També aquesta és una afirmació incorrecta i desviada, ja que al jutjat només poden haver anat a parar aquells documents directament relacionats amb l’única causa oberta (Barçagate) que havia justificat el primer escorcoll ordenat per la jutgessa Alejandra Gil, titular del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona.
En aquesta mateixa situació, encara que els Mossos hagin actuat per lliure i sense mandat judicial, el material publicat per El Mundo, a diferència del que insinua el comunicat de Laporta, no es troba en cap cas en poder de la jutgessa. Per la seva pròpia naturalesa, els arxius que han acabat a la redacció del diari només poden continuar estant on han estat des de fa un any i mig: a la unitat de Mossos responsable de l’anàlisi i cribratge del material informàtic replicat d’aquestes entrades al club i del resultat de rebuscar als calaixos dels investigats.
La versió oficial de la junta així ho admet i ho confirma quan remata el comunicat amb un paràgraf clarificador, sempre que es llegeixi entre línies, sobre els correus electrònics i documents que “… Estan en poder de la investigació del Barçagate” quan aquestes informacions i documentació encara no han estat compartides amb les parts.
I no poden ser compartides per les parts, efectivament, perquè ni la negociació amb Messi, finalment frustrada i resolta amb un burofax, ni el pròxim capítol dedicat a Gerard Piqué guarden cap relació amb aquesta instrucció. Ni ara ni tampoc més endavant. La intencionalitat de la nota, això no obstant, resulta certament intel·ligent i complirà de sobres amb la finalitat d’assenyalar el diari El Mundo de cometre un presumpte delicte de revelació de secrets. Almenys així ho va interpretar ahir la majoria de la premsa després que des de la junta es dirigís el corrent d’opinió en aquesta direcció concreta, esquivant la responsabilitat dels Mossos.
La veritat, o la mentida, d’aquesta història té les potes molt curtes, ja que la policia autonòmica és l’únic posseïdor d’aquests documents reconegudament obtinguts sota el paraigua del Barçagate.
Aquesta és la raó, l’única possible, per la qual Joan Laporta saltaria a l’arena per defensar la gestió de Bartomeu, que no va acceptar les extremes pretensions de Messi per renovar. Laporta ho ha fet per protegir els Mossos d’Esquadra i, de passada, aparentar que també defensa el dret a la intimitat i confidencialitat de l’entorn de Leo, del seu pare Jorge i del seu advocat.
Quant al fet d’anunciar que des del club s’estudien accions legals, cal preguntar-se contra qui. Contra els Mossos? No ho sembla.
