Els plans per a la implementació efectiva de la República catalana

Documents intervinguts a Víctor Terradellas detallen els passos a seguir després de l’1-O

Carles Puigdemont

El pla independentista després de l’1-O era nomenar immediatament després de la declaració unilateral d’independència (DUI) un govern republicà presidit per Carles Puigdemont, sustentat pels comitès de defensa de la República (CDR) i per mossos d’esquadra lleials. Així ho reflecteixen documents confiscats durant les investigacions que porta a terme el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona. Entre els documents trobats per la Guàrdia Civil, hi ha dues comunicacions de Víctor Terradellas, exresponsable de Relacions Internacionals de Convergència (CDC), que són molt reveladors.

El 29 d’octubre del 2017, amb prou feines 40 hores després que el Parlament aprovés una resolució proclamant la independència, Terradellas enviava una proposta al seu amic Carles Puigdemont, amb qui havia mantingut una intensa relació durant els dies previs, fins al punt que li havia portat tres suposats emissaris russos que van arribar a Barcelona per temptejar les possibilitats de la independència i oferir el suposat suport del Kremlin.

Els contactes amb els russos no van passar de ser poc més que anecdòtics, ja que els emissaris –que havien ofert finançament per independitzar-se d’Espanya, el suport de Vladímir Putin i 10.000 soldats russos per recolzar el nou govern republicà– es van esfumar al cap de poc temps i mai van tornar a Catalunya.

Després de les polèmiques reunions a la Casa dels Canonges de Carles Puigdemont amb Serguei Motin i Nikolai Sadovnikov, dos dels emissaris de Moscou (i entre Elsa Artadi i un altre enviat, reunió que va tenir lloc a l’Hotel Colón, davant de la Catedral), Carles Puigdemont no es fiava de l’ajuda que pogués arribar del Kremlin, tot i que Víctor Terradellas el pressionava perquè acceptés amb a ulls clucs el seu full de ruta. Per això, es valia també d’un assessor i íntim amic de Puigdemont, Miquel Casals, amb qui també estava en contacte permanent per influir en el president.

El “Maidan de Sant Jaume”
En realitat, Terradellas i Casals van confeccionar junts un èpic document el 15 d’octubre del 2017, amb el qual pretenien influir en Puigdemont. “Aquests dies, hem parlat amb gent que t’estima, gent poc interessada, amb pocs interessos, i està clar que podem mobilitzar desenes de milers de persones per bloquejar el Palau de la Generalitat. No hi haurà policia o exèrcit que hi pugui accedir. Seurem i mostrarem les mans alçades. No passaran i no s’atreviran a fer servir el foc. Serà el nostre Maidan pacífic, serà el nostre Sant Jaume, presidit per Sant Jordi des del balcó del Palau del Govern”, deia el document.

Per als dos amics de Puigdemont, “si aguantem dos dies aquest bloqueig a Palau, amb l’exèrcit incapaç d’entrar, haurem guanyat”. I afegia: “No sé quants dels que us envolten volen arribar fins al final i estar al vostre costat fins a aquell moment. En el meu cas, i com deia també en el del Miquel, ho tenim clar, i per això ho deixem per escrit. Ell i jo t’acompanyarem a Palau. I com nosaltres, som legió”. L’escrit estava firmat per tots dos.

El model eslovè
L’endemà, 16 d’octubre, Terradellas intenta reunir-se amb Puigdemont, però l’agenda d’aquest l’hi impedeix. Però li envia la resolució que va aprovar el Parlament eslovè en la seva independència. “Si fas un discurs de trencament, recorda la recomanació que ens van fer des d’Eslovènia. N’he parlat amb gent diferent, perquè a mi em va agradar molt i és una molt bona proposta”.

El 17 d’octubre, Terradellas intenta que rebi uns polítics austríacs dels quals no diu el nom, però els esdeveniments es precipiten i el president no té temps. El 18 d’octubre, Terradellas hi insisteix. “Del món he après una cosa, bàsicament perquè m’ha passat a mi: has de rebre a tothom i escoltar. És el que han fet amb mi i crec que és el que hem de fer nosaltres”. Els dies següents, hi ha una intensa correspondència entre tots dos. El 24 d’octubre, després de diverses trucades, per fi Puigdemont respon. “Estem reunits tot el dia i sense telèfons”, es disculpa. El 25 d’octubre és quan Miquel Casals i Terradellas li diuen que ha de retardar una roda de premsa per anunciar eleccions perquè estan amb uns emissaris del Kremlin i que Vladímir Putin farà una videoconferència amb ell, per la qual cosa els rep a Palau.

El mateix dia 26 hi ha de nou una intensa comunicació. “Ens havien garantit declaració aquesta tarda, Gorbatxov […] diners per part xinesa […] et demanàvem apurar. A les cinc venia emissari de Putin. Som a la porta de Palau. Ens has de rebre”. “Jo ara he de comparèixer”, s’excusava Puigdemont. “Doncs ho retardes. Som el Carles, el Miquel i jo aquí. A 50 metres de Palau. Anem cap a Canonges”. “Pugeu per Canonges”, es rendeix Puigdemont, que els rep a la seu del Govern. A aquesta reunió hi van assistir, segons van manifestar posteriorment els seus protagonistes, Motin i Sadovnikov.

El 29 d’octubre del 2017, doncs, amb les reunions russes encara fresques i la DUI aprovada al Parlament, Terradellas veia molt clar el camí. “Després del vostre discurs d’ahir, ara toca jugar i guanyar la partida de les legitimitats. Demostrar el nostre sentit d’Estat i control del moment polític. Exemples com el del cant d’Els Segadors, a la teva entrada al partit d’avui a Girona ens situarien en aquest nou estadi”, deia la comunicació enviada a Puigdemont a primera hora d’aquell diumenge.

La intenció de l’alt càrrec convergent era fer efectiva la independència l’endemà, 30 d’octubre, per la qual cosa li assenyala la ruta a seguir: “Cal seguir aquest camí i cal que mantingueu el lideratge i el comandament. Demà, a Palau, caldria arriar la bandera espanyola i blindar l’edifici amb una crida pacífica a la població. Cal que nomeneu de nou el major Trapero i ordeneu als Mossos que hi siguin, i així sabrem, també, el seu nivell i gruix de lleialtat (molts us seran lleials a Vós i en Trapero). L’activitat normal inclou la signatura de decrets i el cessament dels consellers que no vagin a la conselleria, així com el nomenament dels substituts, ja com a ministres. En aquesta línia, cal nomenar el fiscal general de la República de Catalunya (un nom podria ser en Santiago Vidal) i destinar 400 mossos al seu servei”, explicava Terradellas en la seva missiva a Puigdemont.

El veterà dirigent de Convergència li assegurava que el nou govern tindria el suport popular. “La població us és fidel i reclama directrius: sobretot, el teixit associatiu i els CDR”, li advertia, tot i sabent que la mobilització al carrer estava sota zero. Per convence’l, a més, li assegurava que tothom estava mirant cap a Catalunya (a França, el percentatge de la població que estava al cas del que passava a Catalunya era mínim). “Cal fer entendre que molts Estats han callat, no hi ha gairebé cap no rotund i que la majoria han ofert reaccions estàndard. Poca cosa. I, sobretot, que la majoria parlen de diàleg i no ofereixen carta blanca a Rajoy (Mariano). Significatiu el missatge de Tusk (Donald)”. En realitat, cap país s’havia interessat per la independència de Catalunya i, quan algun ho havia comentat, s’havia referit al tema com “un assumpte intern d’Espanya”. I el missatge de Donald Tusk, president de la UE, era un advertiment a Puigdemont que no fes cap pas que fos irreversible per al diàleg.

Puigdemont va fugir
L’objectiu de Terradellas era que Puigdemont prengués la iniciativa i fes un pas endavant, malgrat que no tenia res segur sobre el que podria passar: “Cal el vostre lideratge. Al partit, en Bonvehí (David) hi està d’acord (ho sé per conversa entre Tarin i Bonvehí) i la CUP s’avé a aquest escenari. Les entitats de la societat civil ja han demostrat que segueixen les vostres directrius”. Sense aquest pas, el procés s’enfonsaria definitivament. I el temor de Terradellas i del nucli dur de l’independentisme era que Puigdemont convoqués eleccions autonòmiques. En realitat, les reunions amb els emissaris russos van ser orquestrades per fer veure a Puigdemont que podia haver-hi suports internacionals importants i evitar d’aquesta manera que convoqués nous comicis.

Per això, en el missatge enviat aquell dia al president, Terradellas insistia: “La gent del carrer, la que ha conduït aquest camí, vol això, vol el que us dic. No unes eleccions autonòmiques, es veuran enganyats! No podeu decidir per ells que no volen patir per guanyar aquesta llibertat, ho decideixen ells. I si hi ha eleccions, gran part ens girarà l’esquena com va passar al Quebec i ens la girarà per temps. Heu fet el més difícil, president, ara toca reprendre i mantenir la iniciativa. Ens ho hem de creure i tenir sentit d’Estat”.

Missatge a Marta Rovira
La resposta de Carles Puigdemont va ser abandonar el seu domicili aquella mateixa tarda, travessar la frontera en secret i viatjar a Marsella, primera etapa del seu periple de fugitiu, des d’on va agafar un avió cap a Bèlgica, una possibilitat que havia planificat des de feia un parell de dies amb alts dirigents del partit flamenc NVA.

Per pressionar el president, Víctor Terradellas va enviar minuts més tard la mateixa missiva a Marta Rovira, secretària general d’ERC. Poc canviava, només l’encapçalament i el comiat, ja que a Puigdemont li deia que estava al seu servei i a Rovira li deia que estava al servei de Catalunya. Públicament, aquesta comunicació no existia: era només per als iniciats, per al nucli dur de l’independentisme. Pocs dies més tard, Terradellas penjava un anodí tuit en el qual feia referència a les eleccions que ja havia convocat Mariano Rajoy per al 21 de desembre següent. “Tasques dia 22-D de la llista d’electors, encapçalada pel president/govern/Jordis: 1. Reinstaurar Govern legítim de Catalunya; 2. Comença caminar República; 3. Inici procés constituent; 4. Cercar suports internacionals –carta d’inici a totes les cancelleries de relacions diplomàtiques”.

“L’encàrrec està fet”
Però també va haver-hi un convidat estrella en tot aquest procés, un convidat a qui Terradellas li va enviar també una còpia de la comunicació que havia tingut amb Carles Puigdemont: el basc Arnaldo Otegi, gran amic seu i amb qui mantenia una intensa relació. Mitja hora després que el president hagués vist la proposta del convergent, Otegi en rebia una còpia. Aquella nit, l’abertzale enviava a Terradellas un breu missatge: “L’encàrrec està fet”.

(Visited 546 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari