Amagades en la comptabilitat blaugrana s’hi poden trobar altres pèrdues econòmiques, latents i amenaçadores, a conseqüència de l’aplicació d’impostos positius quan una entitat presenta pèrdues que poden considerar-se i justificar-se davant els auditors com a conjunturals. En el cas del tancament de l’any passat, aquesta compensació va ascendir a 74 milions que es van descomptar d’unes pèrdues abans d’impostos de 555 milions, resultant finalment com a definitius aquests 481 milions tan àmpliament comentats per haver establert l’administració de Joan Laporta una plusmarca mundial pràcticament insuperable.
Es tracta d’un concepte que, al contrari de l’impost de societats que grava els beneficis de qualsevol societat o entitat, en lloc d’afegir un cost més al dèficit de l’exercici quan aquest es produeix el que possibilita és rebaixar aquests números vermells. S’acompanya aquesta operació d’una norma legal tècnic-comptable i d’un argumentari basat en la ferma promesa de la junta directiva, també el compromís, de rectificar les polítiques econòmiques i financeres per a tornar immediatament a la senda dels beneficis.
Abans d’emprar, com ara, el concepte bases imposables negatives, aquest recurs es denominava crèdit fiscal i ja va ser àmpliament utilitzat i gastat en el seu moment per Ferran Soriano en els primers temps de Laporta com a president. La norma comptable estableix un marge temporal de deu anys per a la correcció d’aquestes pèrdues i per a la correcta de deducció continguda en els dos últims exercicis.
Dit d’una altra manera, perquè aquest avantatge fiscal acabi sent finalment correcte i assentat, el club ha de fer els deures i demostrar en els seus balanços una recuperació en els termes que la llei ho permet al llarg del període establert per a la regularització dels comptes negatius.
Així va quedar reflectida aquesta incidència fiscal en l’última memòria editada i aprovada per l’assemblea: “Les pèrdues de l’exercici 2020/21 han estat motivades per un descens molt significatiu de la xifra d’ingressos per la covid-19, que ha afectat especialment els ingressos per competicions (taquilles i hospitality), comercialització (marxandatge, museu i altres) i abonaments, i una important disminució de les operacions de transferència de drets federatius de jugadors entre clubs. Aquesta reducció d’ingressos no ha pogut ser compensada per una disminució similar de les despeses, especialment les corresponents a la massa salarial del primer equip de futbol. Una vegada l’activitat es normalitzi, es preveu tornar al nivell d’ingressos de l’exercici 2018/19 (última temporada prèvia a la covid-19). Així mateix, les pèrdues de l’exercici 2020/21 inclouen la deterioració de drets federatius de determinats jugadors, així com la dotació de provisions per diversos contenciosos, que no són recurrents”.
Sembla tenir un cert sentit en una primera lectura, assumint l’impacte de la covid com a principal causa de la situació. Diu i signa textualment la junta de Laporta sobre aquests comptes que es tracta d'”un descens molt significatiu de la xifra d’ingressos per la covid-19″, és a dir la justificació que hipòcritament i perversament el mateix Laporta i els seus han negat en públic i en l’assemblea, acusant Josep María Bartomeu i l’herència de ser responsables d’aquests estats financers. També estableix que la resta de les pèrdues són atribuïbles a la seva pròpia decisió de deteriorar el valor de jugadors i de provisions. Un discurs per a Hisenda, el real, i un altre manipulat i mentider de cara a l’opinió pública amb la finalitat de continuar promovent aquesta sensació de culpar de tots els mals al passat.
Com és habitual, una acció propagandística i mediàtica basada en bona part en falsedats que la pròpia LaLiga de Javier Tebas ja li ha desmentit mitjançant una auditoria independent que calcula en 300 milions el descens dels ingressos directes per causa de la pandèmia.
En la mateixa memòria, la directiva es veu obligada a prometre i fer plans que rectificaran la situació mitjançant el següent paràgraf: “A 30 de juny de 2021 s’han registrat actius per impost diferit per import de 128.206 milers d’euros, en considerar la Junta Directiva del Club que, d’acord amb la millor estimació dels resultats futurs, és probable que aquests actius siguin recuperats en un horitzó temporal no superior a 10 anys, tal com estableix la normativa comptable. La recuperació d’aquests actius per impost diferit es basa en el pla de negoci per als pròxims 5 anys aprovat per la Junta Directiva del Club, que preveu la generació de resultats positius a partir de l’exercici 2022/23. Aquest pla de negoci es basa en un increment dels ingressos i contenció de les despeses, especialment els corresponents a la massa salarial del primer equip de futbol. El creixement previst dels ingressos es basa, entre altres, en: (i) venda de marxandatge mitjançant la potenciació de l’e-commerce, noves línies de productes, nous canals de venda i noves llicències; (ii) potenciació de les activitats digitals; (iii) subscripció de nous acords de patrocini; i (iv) monetització de diferents àrees de negoci mitjançant socis estratègics. A partir de l’exercici 2026/27, les projeccions han considerat un creixement moderat del benefici previst per a l’exercici 2025/26”.
Un pla recurrent que, no obstant això, encara està per activar perquè és notori que la junta de Joan Laporta, a un mes del tancament, està pendent avui mateix d’adoptar una sèrie de decisions davant la urgència i l’amenaçadora possibilitat de presentar encara més pèrdues i, conseqüentment, d’ampliar també aquestes bases negatives que de moment provoquen rebaixes en els números vermells, però que a llarg termini també exigeixen fer les coses bé i recuperar-les perquè no tornin, enverinades, quan es compleixin aquests terminis temporals.
Es tracta d’un benefici fiscal d’indubtable eficàcia per a aquesta mena de conjuntures que ja va ser, per cert, utilitzat un any abans en la formulació dels comptes tancats per Josep María Bartomeu, corresponents a l’exercici 2019-20, en els quals ja es va registrar un saldo negatiu final de 101 milions a conseqüència del primer impacte covid a partir de març del 2020. L’activació d’aquestes bases negatives van suposar una rebaixa de 31,9 milions també subjecta a aquests deu anys de marge per a compensar-les.
La memòria corresponent va subscriure els següents termes per a afrontar la recuperació: “Les pèrdues de l’exercici 2019/20 han estat motivades per un descens molt significatiu de la xifra d’ingressos per la covid-19, que ha afectat especialment els ingressos per competicions (taquilles i hospitality), comercialització (marxandatge, museu i altres) i retransmissions i drets televisius al no haver conclòs la temporada 2019/20 a 30 de juny del 2020. La Junta Directiva del Club considera que les pèrdues de l’exercici 2019/20 són conjunturals i, una vegada l’activitat es normalitzi, es continuaran generant resultats positius com en exercicis anteriors. La Junta Directiva i la Direcció del Club han posat en marxa una sèrie de mesures per a mitigar l’impacte de la covid-19, amb les quals s’espera equilibrar el compte de pèrdues i guanys de la temporada 2020/21. A partir de la temporada 2021/22 es preveu tornar al creixement significatiu i sostingut de la xifra d’ingressos i de beneficis, mitjançant la potenciació del negoci digital, les activitats de marxandatge de la societat dependent Barça Licensing & Marxandatge, S.L.U., o a la comercialització del naming right de l’Estadi, entre altres línies d’actuació”.
Resulten significatius els matisos d’un text i de l’altre, respectivament redactats per dues juntes directives. El primer (2019-20), per Josep Maria Bartomeu, anuncia la necessitat d’utilitzar BLM i la venda dels naming right de l’Estadi per a estabilitzar el flux d’ingressos. El segon (2020-21), per Joan Laporta, ve a ampliar aquestes mesures sobre la base de la venda de part de BLM i d’altres patrocinis de manera vaga i inconcreta que, de moment, s’ha traduït en la venda efectiva del nom del Camp Nou a partir de la pròxima temporada, encara que sense efectes en el compte d’explotació més enllà de comptar com un ingrés més, ordinari, que ve a intentar igualar els ingressos per esponsorització que ja tenia el Barça abans de la pandèmia, és a dir sense aportar beneficis.
La qüestió diferencial bàsica és que, contra la previsió d’equilibrar ingressos i despeses de la temporada 2020-21, la junta de Laporta es va dedicar a buscar i trobar fórmules per a multiplicar per cinc l’efecte advers de 100 milions de la primera urpada de la pandèmia.
No seria, com s’ha demostrat, l’estratègia més intel·ligent per al seu propi futur, perquè ell mateix se l’ha hipotecat greument, ni molt menys per a la fortalesa econòmica i financera d’un Barça que pel seu mal cap i per aquesta obsessió malaltissa contra Bartomeu està ara atrapat en el seu propi parany.
A aquesta negligència del seu plantejament de fa un any, quan va tenir l’oportunitat de formular els comptes de la temporada 2020-21, ha d’afegir-se la seva pròpia inacció i deixadesa al llarg de l’actual exercici fins que per fi s’ha adonat, massa tard, de la urgent necessitat de rectificar aquest gran error comès i d’intentar arribar a final de l’exercici sense noves pèrdues.
Avui, precisament, la directiva de Laporta es reuneix per a triar els pocs salvavides que té a mà, entre ells vendre a la desesperada, per sota del seu valor, sense dret a recompra i renunciant a la meitat d’alguns ingressos a partir de la pròxima temporada, alguns dels més valuosos actius del club. Espanta pensar quin tipus d’acords són capaços d’adoptar Laporta i una directiva cada vegada més assetjada per la seva pròpia i acreditada incapacitat.
